5.4.21

Recomanem lectures, abril del 2021

I estic en ratxa, perquè la primera lectura d'abril ha estat també de luxe. He llegit Klara y el sol del britànic i premi Nobel Kazuo ISHIGURO.

I em pregunto per què no vaig tornar a llegir aquest home des de Les restes del dia? M'hauré de posar al dia.

És una novel·la de ciència ficció. És una reflexió molt i molt interessant sobre el gènere humà, especialment sobre la soledat de les persones. És una meravella.



I també sobre la soledat del gènere humà parla el clàssic Bartleby, el escribiente del nord-americà Herman MELVILLE

El protagonista és Bartleby, un home més de preferències que no de presumpcions.

Friso per saber perquè ha estat triada com a lectura prèvia del proper taller d'escriptura amb la Care Santos.



Per Sant Jordi vaig adquirir l'última novel·la del barceloní Jaume CABRÉ a qui ja enyorava.

Però Consumits pel foc és ben diferent que la publicada ja fa deu anys Jo confesso en tractar-se d'una novel·la curta. És tan bellament esporgada, que s'acosta a la poesia.

De nou un plaer llegir-lo per el seu rigorós llenguatge, les seves cites literàries i les seves intel·ligents pensades.

Malgrat els seus insòlits personatges, no tots humans, aconsegueix oferir-nos una història versemblant.


L'última lectura del mes d'abril ha estat Amigos y amantes de l'irlandesa Iris MURDOCH.

Ja li vaig intentar llegir Bajo la red, però no vaig ser capaç d'acabar-me'l. Aquest també em costava, però l'he acabat per a poder participar en un debat de lectura amb amigues.

Em costa perquè la trama no m'interessa, més aviat m'avorreix, però m'encanta la ironia i certa acidesa amb que presenta els personatges.


19.3.21

Compartim lectures, març del 2021

He començat el mes amb el premi Proa de novel·la La casa de foc de l'aragonès de la franja Francesc SERÉS.

L'autor està establert a La Garrotxa i en un dels seus indrets es desenvolupa tota la història, i on el paisatge és un dels protagonistes de tota la trama junt amb els seus habitants.

El que en un principi sembla un argument senzill, a mida que avances en la lectura t'adones de la seva complexitat.

M'ha semblat un llibre molt interessant que abasta molts temes i punts de vista diversos. Cada aspecte que tracta, amaga un altre al darrera i res és el que sembla. Potser massa llarg.

I quan en la realitat t'acostes a aquesta zona, la veus amb una mirada diferent.


I he acabat el març amb un llibre extraordinari, Hamnet, de la meva admirada escriptora britànica Maggie O'FARRELL. 

Soc una fan de la O'Farrell des que la vaig descobrir amb Tiene que ser aquí. Crec que li he llegit tot, però val a dir que la seva última obra d'autoficció em va decebre una mica. Potser se li va mig acabar la imaginació i la seva realitat a vegades supera la ficció, no ho sé.

És per això que ja fa mesos que Hamnet es va publicar però no m'acabava de decidir. I sort que ho he fet perquè és una meravella de llibre i un canvi de registre total.

Narra la història del nen Hamnet que el seu papa va escriure Hamlet. És preciós, ple de descripcions dels gestos, les mirades i els pensaments dels protagonistes.

Es llegeix tan ràpid que he anat parant perquè no s'acabés. És boníssim. El millor que he llegit últimament, i això que he fet lectures que m'han agradat molt.






7.2.21

Compartim lectures, febrer del 2021

Durant el mes de febrer he llegit Balún Canán de la mexicana Rosario CASTELLANOS. Una joia. És una bellesa com descriu els paisatges i les persones, els colors i els sentiments.

Balún Canan és el nom indígena de Comitan, població dels antics maies a la província de Chiapas.

Rosario Castellanos va ser filla d'un terratinent d'aquelles terres i la història té molts tints autobiogràfics.


La següent lectura ha estat un descobriment i ben curiós. He llegit al periodista català Julià GUILLAMON a qui conec d'oïdes des de sempre i a qui he llegit alguna vegada les seves columnes, però no el coneixia com a escriptor. 

Les cuques m'ha sorprès molt positivament, tant per la seva bellesa, poesia i tant coneixement com  amor pel bosc, com per les seves reflexions sobre la vida i el que explica de drama autobiogràfic i que jo desconeixia.

El següent llibre és una barbaritat. És Imposible de l'italià Erri de LUCA.

M'ha agradat molt Erri de Luca, ja em va agradar  Els peixos no tanquen els ulls. És una lectura intel·ligent i trepidant.

Els temes són interessant: començar la vida de zero, el perdó, l'apenediment, la solitud, el trobar-se un mateix amb la natura. I l'amor, malgrat tot.


L'última lectura del febrer ha estat Jauja. El títol em va sorprendre molt. És una paraula que utilitzen els personatges i que també la feien servir els meus pares, encara que els primers li donen un sentit d'abundància i els segons de excedir-se.
És una novel·la sobre embolics familiars que em va recomanar una bona amiga. És del barceloní Use LAHOZ a qui no havia llegit res abans
Embolics familiars és dir massa poc. N'hi ha per a donar i per vendre i la segona part realment em va sorprendre. Pel meu gust però, un pèl massa llarga, massa detallada. Com si no et donés la oportunitat d'interpretar res.

1.1.21

Compartim lectures, gener del 2021

He començat l'any 2021 amb el nord-americà ALLEN.  Des que l'any passat vaig llegir l'entrevista que li va fer La Vanguardia que tenia ganes de llegir-li A propósito de nada. Autobiografía.

M'ha semblat una manera agradable de començar l'any, de la ma d'un home intel·ligent i sensible que als 84 anys ha decidit escriure la seva autobiografia on narra més o menys la seva molt interessant vida.

Però sobretot narra la vida de tot el món de l'espectacle a Nord Amèrica, tant del cinema com del teatre amb multitud de personatges, com a rerefons de la seva llarga vida de comediant.



La segona lectura del mes he llegit una recomanació que no podia fallar. He llegit el per mi inèdit, l'escriptor xilè Alejandro ZAMBRA.

El títol, Poeta chileno. Una història d'amor nascuda dins d'una altra història d'amor. 

Un dels temes que tracta és un que m'he trobat personalment moltes vegades en la meva professió. Joves tristíssims després de la separació dels seus pares de la seva segona parella. I al ser padrastres o madrastres i no pares o mares, potser no els tornen a veure, no per llei si més no.

És també una lectura plena de reflexions intel·ligents i de cites de poetes, uns xilens i d'altres no. Encara que sembla a ser que a Xile pots dividir les persones entre els que són poetes i els que no. És també una novel·la amb la que se m'escapaven els somriures durant la lectura.


També he tornat a llegir l'aragonès Ignacio MARTÍNEZ DE PISÓN. Aquesta vegada Fin de temporada.

M'ha agradat, però no tant com havia imaginat. Bé, m'ha agradat, transcorre pels mateixos anys que la meva joventut, però el final no m'ha agradat gens. És realista, però tan dur.


M'he llegit un llibre que em va regalar La Verònica cartonera. És La profecía autocumplida de la valenciana Carmen ANDRÉS REYES a qui vaig tenir el plaer de conèixer en un vermut virtual de la editorial.

Una història curt que transcorre en Salamanca i que acaba en la profecia autocomplerta que, segons la psicologia, és una predicció que, un cop feta, és ella mateixa la causa moral que fa que esdevingui realitat.

Dit d'una altra manera, és quan et creus la teva pròpia mentida fins a convertir-la en realitat.