23.12.14

Compartim lectures, desembre del 2014

En una llibreria vaig triar aquest llibre sense coneixement previ ni de l'autor, l'anglès Alfred HAYES, ni de la seva obra Los enamorados. El títol no enganya, és una autèntica i trista història d'amor entre una parella de joves enamorats i bastant penjats que van fent fins que apareix una tercera persona. 
Fins aquí, res d'especial o d'original, la gràcia de la novel·la està en la visió gens idealitzada de l'autor que vol deixar clar que fins i tot l'amor és una ficció. Ho aconsegueix fent que un dels membres de la parella, sigui capaç de contemplar la seva pròpia història d'amor des de fora, a distància, i el que observa pot servir per a preguntar-se "de què parlem quan parlem d'amor"?
Entre la novel·la i la pròpia experiència de la vida reflexiones sobre si les verdaderes històries d'amor són sempre tristes i sobretot infructuoses, com si l'amor pur, pur en el sentit de l'amor i res més, no servís absolutament per a res, que no ens pot portar enlloc... 


Que tingueu un venturós any 2015 i que gaudiu molt amb les lectures que trieu!!


Núria Reichardt
desembre del 2014

13.11.14

Compartim lectures, novembre del 2014

El novembre vaig poder acabar Así empieza lo malo del meu admirat escriptor madrileny Javier MARÍAS.

El millor de la novel·la per a mi és el narrador perquè en MARÍAS et submergeix en la història i gaudeixes de les seves llargues explicacions, del seu llenguatge culte i de les seves expressions i comparacions.

Així com també gaudeixes del seu punt de vista que, encara que no sempre coincideixes, sí moltes, i sobretot la seva és una mirada semblant a la teva en el sentit que ho és des de la maduresa, però ben recordant com era la mirada apassionada de la teva joventut. En els anys 80 érem joves i també ho era la democràcia española.

La novel·la va de moltes coses i totes barrejades, igual que a la vida. Va del rancor i el perdó, o no, en les relacions personals, i especialment en les relacions de parelles. Va del que és més important o menys en les relacions personals, i especialment en les relacions de parelles, segons el moment i la situació. 

De rerefons està la "movida madrileña" amb el contrast entre els joves i els grans, enmig del cop d'estat fallit i la pujada al poder dels socialistes, amb l'esperada arribada de les lleis del divorci i de l'avortament. De rerefons també està el món del cinema español, l'alliberament sexual de la dona i la manca de coneixement de la SIDA i les seves conseqüències.

També he llegit un llibre petit i curiós que no sé d'on me l'he tret i té un títol suggestiu L'amant de la mare i és del suís Urs WIDMER. Em sembla realment curiós que d'una història no especialment interessant es transmetin tan bé les emocions en les relacions humanes. Sorprén també el teló de fons, l'Alemània nazi, quan la novel·la no va gens ni mica sobre el nazisme, però hi queden també la influència dels pensaments i les ideologies en les relacions humanes.

Núria Reichardt
novembre del 2014

22.10.14

Compartim lectures, octubre del 2014

El mes d'octubre és el meu aniversari i en un moment se'm va engrandir la pila de llibres per llegir, i això que últimament a les nits tinc molta son i llegeixo molt poc.

El primer llibre que he llegit ha estat relacionat amb la feina. S'anomena Cicatrius de 1714 i l'ha escrit el barceloní Andreu MARTÍN.

Suposo que la intenció del llibre és fer arribar la nostra història fins al nostra jovent en forma novel·lada en l'any del tri centenari del Setge de Barcelona. Però encara i així, sort de l'apèndix d'en Jordi MATA explicant el context històric de la Guerra de Successió Española.

La idea no està mal per a adolescents ja que el protagonista és un noi de catorze anys que col·labora en la defensa del setge de Barcelona,posant en perill la seva vida i la de la seva família, però per suposat, res comparable al rigor i la qualitat de Victus de l'Albert SÁNCHEZ PIÑOL.


De seguida vaig començar el meu regal d'aniversari: l'última novel·la del meu admirat escriptor madrileny Javier MARÍAS. L'he estat esperant llargament i es titula Así empieza lo malo.

Llàstima que vaig tan cansada que només he pogut llegir una miqueta cada nit...


Núria Reichardt
Octubre del 2014

18.9.14

Compartim lectures, setembre del 2014

Vaig començar el mes de setembre amb un llibre molt i molt bo, encara que el seu títol no ho indiqui, almenys no a mi. S'anomena La historia de mi hijo i no sé, però jo l'haguès titolat Mi historia contada por mi hijo, si més no, reflexa millor la realitat.

L'autora és la sudafricada premi Nobel de literatura Nadine GORDIMER, boníssima i morta recentment, de qui ja m'havia llegit Atrapa la vida fa anys, què em va agradar molt però em va costar una mica.

El segon i últim llibre que m'he llegit en el mes de setembre El sermó de la caiguda de Roma, també m'ha agradat molt. 

Me'l va regalar un amic, professor de la UG, perquè l'havia traduït una alumna seva, la Marta MARFANY. L'autor és el francès d'origen cors, Jérôme FERRARI i és premi Goncourt 2012.

És una novel·la molt actual, encara que pel seu títol ningú ho diria. D'una manera molt poètica fa un paral·lelisme entre la història que narra, on els protagonistes intenten trobar el millor dels mons a Còrsega, i la filosofia de Sant Agustí, bisbe d'Alger, del tot vàlida en l'actualitat, sobre el mal inherent en l'ésser humà. 

Com a lectora agraeixo el nivell literari de l'obra. Caldrà estar atent a FERRARI. 

Núria Reichardt
setembre del 2014





15.8.14

Compartim lectures. Agost del 2014


Aquest agost no he llegit gaire. El primer llibre m'ha durat quasi bé una quinzena, i no perquè no m'hagi agradat, sinó perquè em trobo desconcentrada. 

He llegit Peregrinatio què és una novel·la homenatge al Camino de Santiago escrit per l'alacantina Matilde ASENSI. És un llibre bonic tant per la història com per les il·lustracions. 

És un viatge al nostre passat històric i al seu paisatge.

Després he llegit País íntim que va ser premi Prudenci Bertrana el 2005, de la catalana Maria BARBAL.


És una novel·la íntima, com el seu títol indica on pots anar fent paral·lelismes , a vegades convergents i d'altres divergents, entre la teva vida i la de la protagonista, per la seva contemporaneïtat.

Una originalitat és que està escrita en 2a persona del singular; és diferent i difícil, però alhora molt interessant ja que a vegades et sents filla i d'altres mare.

I l'últim de les vacances d'estiu Primera memoria de la catalana Ana M. MATUTE. 

Es tracta del primer títol de la trilogia Los mercaderes, que va ser Premio Nadal el 1959.

És una visió perversa del pas de la infància a la maduresa, en un context igualment pervers: l'illa de Mallorca amb l'inici de la Guerra Civil a la Península. Una guerra per invisible encara més temuda.


Núria Reichardt
Agost del 2014

9.7.14

Compartim lectures, juliol del 2014


Ja feia temps que em volia llegir alguna novel·la d' Ana M. MATUTE i se m'anava passant, fins que el passat 25 de juny quan va morir l'entranyable escriptora barcelonesa, vaig decidir que no podia esperar més.


Aprofitant que els diaris anaven plens de la seva bibliografia, vaig triar un dels què millor en parlaven d'altres escriptors. He llegit Luciérnagas sobre la guerra civil a Barcelona. És molt bonic i també molt trist. En ell trobes la jove MATUTE per tot arreu, tan ingènua i vulnerable, però a la vegada tan lúcida i entregada. I sobretot amb una visió tan realista de la realitat.

També he llegit el llibre de poemes - l'estiu és bona ocasió per a la poesia - Ser sin sitio del malagueny Álvaro GARCÍA.

M'ha agradat molt el segon capítol titolat El sitio sin lugar ja que no són poemes llargs, sinó sonets i els sento eròtics, bells, precisos i propers.






I també El món groc del català Albert ESPINOSA que feia anys el vaig sentir en una entrevista i em va frapar.

El llibre és molt senzill, però també molt bonic. No crec que calgui seguir totes les seves indicacions per viure, hi ha múltiples i personals maneres de fer-ho, però ben segur que per a ell va ser fonamental per sobreviure i només per això ja està bé.


Quasi a finals de mes m'he acabat l'última novel·la del francès Patrick MODIANO. S'anomena L'herba de les nits i és complexa i profunda, com tota la seva obra.

És una història preciosa i trista sobre París, sobre la joventut perduda, sobre la no existència del temps... sobre la vida i sobre la pèrdua, sobre les relacions entre les persones i sobre els seus silencis.


També sobre la pèrdua és l'última novel·la "best-seller" del nord-americà John GREEN - l'estiu dóna per a tota mena de lectures -. No està escrit a les estrelles no només parla de pèrdues per càncer, sobretot parla de vides, i especialment de vides adolescents, que odien que els compadeixin.

Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.


Núria Reichardt
Juliol del 2014

8.7.14

Compartim lectures, juny del 2014


El mes de juny sempre és per a mi un mes molt estressant i no em queda temps per a llegir gaire. Així i tot, encara que poquet a poquet, m'he llegit Diario de un mal año del premi Nobel sudafricà i resident a Austràlia J. M. COETZEE.


Ara feia temps que no llegia res d'en COETZEE però n'he llegit més d'un. Vaig començar amb Esperando a los bárbaros, però també he llegit L'edat de ferro, Elizabeth Costello, La vida dels animals, Infantesa, Joventut i Desgràcia.

En Coetzee m'agrada molt. Admiro la seriositat i rigor de la seva obra. M'agrada també el seu sentit de l'humor, tan irònic... cada vegada més escèptic. Però alhora, com es reflexa en Diario de un mal año tan coneixedor de la realitat present, malgrat la seva edat i, al mateix temps, tan capaç de rectificar la seva actitud davant l'amor - o més aviat la tendresa -, inclús des d'una posició intel·lectualment tan privilegiada com la seva.

Núria Reichardt
juny del 2014

18.5.14

Compartim lectures, maig del 2014


El meu llibre de Sant Jordi va ser el tercer volum dels Episodios de una Guerra Interminable de la madrilenya Almudena GRANDES: Las tres bodas de Manolita, que m'he llegit d'un "tirón".  


D'una vegada llarga perquè són més de 700 pàgines, però no he pogut parar fins a acabar-ho i cap al final llegia el més lentament possible perquè em durés el goig una miqueta més.

Aquesta dona no decep gens ni mica, amb cada volum nou es creix encara més. Aquesta vegada la història es situa a Madrid entre el 1940 i 1950. I com sempre trobem algunes subtils relacions amb els dos llibres anteriors: apareix Inés embarassada al restaurant de Toulosse quan l'agent traidor de la Dirección General de Seguridad del Estado és enviat a França per a desmantelar l'organització del partit comunista a l'exili,  i veiem de lluny a Nino, el lector de Julio Verne quan a uns dels protagonistes li donen la llibertat a la pressó de Madrid i en sospitar que hi ha un traidor entre els fascistes, l'organització comunista l'ajuda a fugir a França, però per a despistar, primer l'amaguen un temps a la Sierra Sur de Jaén.

La novel·la és llarguissima i hi ha molts personatges, més d'un m'ha emocionat i a vegades fins i tot he plorat. No deixa de sorprendre'm en aquest conflicte - i mira que m'he llegit de llibres - la traició d'una banda i la solidaritat d'altra, la crueltat dels fets i la incredulitat dels mateixos protagonistes en viure'ls, la barreja de por i valentia, d'avarícia i generositat, i, sobretot, la capacitat de supervivència dels éssers humans i la capacitat de deixar petjada, de dibuixar el futur.

Bàsicament es tracta d'una novel·la basada en fets reals, però al final del llibre la escriptora explica quines coses són pura ficció i quines absolutament reals. De reals i sorprenents: la vida dels pressoners i les seves famílies al Valle de los Caídos, l'enriquiment del capellà de la pressó de Porlier a Madrid fent "casaments", l'esclavatge d'alguns dels fills dels condemnats en centres de caritat, l'existència d'una fàbrica d'armament secreta sota Madrid en plena guerra, l'existència d'un Grande de España anarquista...

I també d'altres fets reals més coneguts com la idea clara de que la guerra no la podria guanyar el bàndol republicà, les desavenences entre els partits d'esquerres, l'organització del PCE en plena post-guerra, la fam... i de com les coses anaven malament pels vençuts al final de la guerra i encara van anar molt pitjor a la post-guerra!

Jo desconeixia alguna d'aquestes realitats, i a més, l'escriptora ens dóna a conèixer la bibliografia en què s'ha basat - i que penso llegir -, així com alguns dels moviments posats en marxa amb la Llei de la Memòria Històrica. Com diu un poema de Lluís CERNUDA: Recuérdalo tú y recuérdalo a otros.

Núria Reichardt
Maig del 2014

25.4.14

Compartim lectures, abril del 2014

En el mes d'abril m'he llegit dos llibres i tots dos m'han sorprès molt positivament.

El primer vaig sentir que el recomanava un company de feina i em va picar la curiositat. Parlava de la novetat editorial de l'escriptor napolità Erri De LUCA del qual jo no havia sentit a parlar. A la llibreria no vaig comprar la novetat (que era el primer volum d'una trilogia) sinó que vaig comprar un títol del 2011. Es diu Els peixos no tanquen els ulls i és una narració bastant curta i molt poètica. A més és bastant autobiogràfica, bàsicament sobre la seva infantesa, i això ha fet que m'encarinyés encara més amb l'autor. Pagarà la pena llegir-lo més. Gràcies company!

I el segon ha estat un títol antic que encara no m'havia llegit del japonès Haruki MURAKAMI i m'ha agradat molt, i això que els últims títols reeditats que m'he llegit, no m'han desagradat però ja no em sorprenen. Amb El meu amor Sputnik he gaudit com si fóra una novata en Murakami.

I a finals d'abril Sant Jordi. El meu llibre de Sant Jordi ha estat l'ansiat tercer volum del Episodios de una guerra interminable de la madrilenya Almudena GRANDES: Las tres bodas de Manolita. Us desitjo una bona diada i una bona lectura!

Núria Reichardt
Abril del 2014

27.3.14

Compartim lectures, març del 2014

En el mes de març la curiositat ha fet que no pogués prescindir de llegir L'altra, la novetat editorial de la catalana Marta ROJALS. 

I això que no sol ser una bona idea llegir dos llibres seguits d'un mateix autor... però L'altra no és ni la continuació ni s'assembla a Primavera, estiu, etc.

És un llibre que et torna a sorprendre, especialment en el final, perquè sembla que el tema siguin les relacions de parella, la crisi, la decisió de tenir fills ... però és molt més que això.


El segon llibre que he llegit és d'una escriptora que vaigconèixer en un seminari de biblioteques. Sempre és curiós conèixer in person a aquell que relata in fiction.

És la blanenca Roser ATMETLLA i he llegit la novel·la per a adults El nedador, després d'haver llegit el conte per a nens Una nit molt moguda.



Núria Reichardt
Març del 2014

4.3.14

Compartim lectures, febrer del 2014

Aquest mes de febrer m'he llegit un llibre que feia més d'un any que m'esperava a la tauleta de nit però era tan gruixut... i a mi m'agrada llegir al llit i em pesava tant... però al final em vaig decidir a llegir-ho i l'he gaudit molt.

Es tracta de Palmeras en la nieve de l'aragonesa Luz GABÁS, a més de professora i escriptora, descendent de treballadors del cacao a Santa Isabel. No sé si el seu valor literari és molt alt o no, però la història t'atrapa i la memòria et fa de les seves amb flashos del passat. 

Recordo una nena de la meva escola que no veia quasi bé mai al seu pare perquè treballava a Fernando Poo i em resultava del tot exòtic encara que ella sempre estava tan trista... o quan estudiàvem el colonialisme a la facultat i flipàvem amb les colònies sense quasi tenir en compte que España també en tenia de colònies... o cóm en els anys 70-80 es va deixar de parlar de la Guinea espanyola com si mai no hagués existit.

Fa pocs dies van fer un programa sobre els catalans a Guinea en TV3, quina casualitat! Les imatges que sortien eren idèntiques de les que m'anava fent a mida que avançava en la història. Els personatges del llibre són d'un poble del Pirineu d'Osca. Una de les coses que més pensava era: com una gent de muntanya se'n va a fer la temporada a les plantacions de cacau de Guinea en plena selva equatorial africana? No s'assembla de res als gallecs, per exemple, que venien a fer la temporada d'estiu a Catalunya en els anys 70! El canvi és total i la temporada llarguíssima!

I és que la España dels 50 i dels 60 era tan pobra i grisa i els habitants d'aquells pobles de muntanya no podien ni imaginar a guanyar aquells bon sous que es guanyaven a Guinea... fins que van arribar les estacions d'esquí als seus pobles, és clar.

I d'altra banda, com l'home blanc es podia arribar a sentir tan superior als africans?: el racisme tal com l'entenem ara es va iniciar en l'època colonial. I com el dictador Franco va procurar un referèndum a la colònia per a decidir el seu auto-govern quan a la Península no hi havia cap indici de democràcia?: el poder dels organismes internacionals l'obligaren. I com les lluites entre les diferents ètnies van acabar amb la riquesa del territori  i no pugueren evitar la fugida del capital? l'avarícia i l'ambició no és monopoli dels europeus.

I com el passat condiciona el futur de les persones! A un mateix i als del seu voltant, especialment als seus familiars: tant si es vol com si no.

Encara m'ha donat temps de llegir-ne un altre llibre: Primavera, estiu, etcètera de la catalana Marta ROJALS.

Jo no sabia qui era aquesta escriptora i el mes passat vaig sentir parlar d'ella en motiu de la publicació del seu segon llibre L'altra. Em va estranyar que parlaven del seu exitàs i jo no m'havia enterat de res. Em picava la curiositat i a la llibreria vaig saber que la 1a edició de 10.000 exemplars ja s'havia exhaurit: més curiositat encara.

En no poder comprar la novetat vaig comprar la seva primera obra, i en llegir-lo no m'ha estranyat gens que hagi tingut tant d'èxit ja que, sense ser una obra d'art, sí que és literatura planera i, sobretot, sobretot, l'efecte empatia del lector el té que haver aconseguit ja que és una història que és la teva pròpia història. Tant dels que tenen 34 anys, ara com dels que s'enrecorden que els van tenir; tant dels que han patit la crisi d'ara,com si han patit d'altres; tant dels que s'han separat com dels que continuen junts: l'amor és l'amor i el desamor és el desamor, qualsevol que els conegui pot identificar-los.

És una història de rabiosa actualitat i narra la vida mateixa, la de sempre, la vida.

A més sembla ser que la Marta ROJALS és anti-sistema o anti no sé ben bé què: no dóna entrevistes, només per Internet. Això també m'encurioseix!

Núria Reichardt
Febrer del 2014

26.1.14

Compartim lectures, gener del 2014

Vaig començar el 2014 amb la britànica Zadie SMITH que feia tants anys que no llegia, des de Sobre la belleza l'any 2007, però una bona amiga i bona lectora em va recomanar i regalar la seva última novel·la: NW London.

Em va agradar molt, especialment em va fer disfrutar amb el seu coneixement de la ciutat i especialment d'aquesta part de la ciutat, el noroest, que jo com a simple turista desconec.

I no només del seu coneixement del noroest de Londres, sinó sobretot dels seus personatges, que imagino deuen ser o deuen haver estat els seus conciutadans.

M'agrada la visió de la Zadie tan contemporània - i per als no britànics tan moderna - de l'emigració, o millor dit dels descendents dels emigrants a Europa, la seva manera de crèixer, de desenvolupar-se, d'integrarse, de promocionar-se... o no. Perquè com a ciutadans europeus són lliures de triar el seu propi destí... o almenys així ho sembla. I com a qualsevol persona, s'equivoquen: viuen!


L'atre llibre que he llegit aquest gener ha estat El camino de Ida de l'argentí Ricardo PIGLIA. D'aquest autor havia intentat algun dels seus llibres, però mai me n'havia sortit. Ara sí, El camino de Ida m'ha sorprès molt agradablement, no només per el seu estil culte i net, i per el tipus de novel·la amb intriga i emoció, però també amb cites literàries - en aquest cas sobre CONRAD especialment - ja que la major part dels protagonistes són professors universitaris de literatura i parlen de les seves tesis o de les tesis dels seus alumnes.

Sobretot m'ha agradat els temes nous o diferents que l'obra planteja: el terrorisme com a via de vèncer el poder establert, la lluita de l'home sol contra l'imperialisme econòmic dels USA i el poder policial de la CIA, el contrast entre el terrorisme d'estat i el terrorisme anti-sistema, la no sempre bondat dels científics en els seus descobriments, els avenços tecnològics en contra de la naturalesa, la molta tonteria d'alguns ecologistes, el contrast entre la represió en un país els USA o en un país com l'Argentina, el perfil que la gent té dels terroristes en general i la sorpresa davant un perfil diferent, la inteligència com a motor contra la ignorància...


Núria Reichardt
gener del 2014