Les millors del 3r trimestre del 2023
Núria Reichardt
Flores extrañas es un llibre meravellós. És de l'autor irlandès Donal RYAN a qui ja li havia llegit Corazón giratorio, un llibre que he regalat en més d'una ocasió.
Narra la vida d'uns personatges senzills que viuen a la Irlanda rural i sembla que les seves vides siguin anodines, però res més lluny de la realitat.
Que visquin i treballin en llocs sense més atractiu que el verd, no fa que deixin d'estimar, de creure, de perdonar, de patir, de lluitar; en definitiva, de viure.
Una narració que et captiva i et sorprèn, plena de bellesa i tendresa en un món hostil.
A més de la literatura irlandesa que aquest any llegim al Club de lectura, observo que estic llegint encara més irlandesos.
Claire KEEGAN pertany també a la tria d'en Toni SALA al Club de lectura. I curiosament Tres luces té certs paral·lelismes amb Flores extrañas, que curiós! Sobretot quan l'exaltació de la bellesa de la Irlanda rural i de les coses més senzilles. Les coses senzilles i essencials que més desitgem tots.
L'autora recrea de manera deliciosa els secrets, les certeses i tot allò que no es diu, però que es suggereix.
Per a mi el títol no hauria de ser Les nostres mares sinó, Nosaltres, les mares. Ho dic perquè l'autora va néixer l'any 1975 i ella parla d'unes mares que es corresponen a la meva generació i no a la de la meva mare. Més aviat en llegir les seves narracions i reflexions, pensava en com em veuen els meus fills.
M'ha semblat absolutament versemblant totes les digressions sobre fills adolescents i pares d'adolescents, malgrat la veu del narrador sigui masculina i que l'adolescent protagonista sigui una filla adoptada.
A estones he patit molt llegint-lo i moltes l'he gaudit, especialment al final. El títol està molt ben trobat i la figura de la tieta soltera sense fills, molt ben trobada.
El nord-americà Hernan DÍAZ ha guanyat el premi Pulitzer amb Trust, que a l'espanyol l'han traduït Fortuna. No és d'estranyar, és un llibre boníssim.
És la història d'un famós milionari nord-americà de finals del segle XIX i inicis del XX què, des de molt jove, es dedica als negocis, com ja havien fet els seus avantpassats. Ell s'especialitza en les finances i la bossa de New York. Té un caràcter molt especial i solitari, però contra tot pronòstic es casa i amb la seva dona s'entenen bé. Però ella mor aviat.
La gràcia de la història és que t'assabentes d'ella mitjançant quatre relats. El que fa un novel·lista de l'època, el que fa una secretària que contracta el protagonista perquè escrigui la seva autobiografia, la visió personal d'aquesta secretària al llarg del temps i fins a l'actualitat i el que escriu als seus diaris la dona del protagonista i que la secretària troba després de molts anys de la seva mort.
El lector ha d'anar lligant caps i prendre partit per un o altre. O no.
No havia llegit res de la reusenca Coia VALLS i, en sentir parlar d'ella, vaig anar a la presentació que va fer de la seva última novel·la a la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls, on a més de respondre a les preguntes d'en Xavi SITJÀ sobre la seva última novel·la El llegat de les cendres, ens va oferir un monòleg meravellós de l'Alèxia, la protagonista de la història.
Això em va enviar de dret a la lectura d'aquest llibre que va néixer en temps de pandèmia, la qual va servir per fer créixer l'Alèxia, la filla del protagonista de la novel·la El mercader, situada a la Barcelona medieval, en els temps de la pestil·lència i escrita per la Coia en el 2012.
Això la fa molt interessant, junt al fet que són un grup de dones que tiren endavant un projecte, malgrat els impediments i els prejudicis. El llibre està ple d'escenes que mostren aquella Barcelona i aquelles dones emprenedores i crítiques.
americana Elizabeth STROUT, a qui vaig llegir el juliol del 2021.
