30.3.08

COMPARTIM LECTURES, març de 2008

El mes de març m'ha donat molt de si, sobretot perquè ha comprès les vacances de Pasqua que han estat de relax; és a dir, de lectura.
Vaig començar per 24 hores en la vida d'una dona de l'austríac Stephan ZWEIG, ja que en un “comment” se'm preguntava l'opinió. Em sonava haver-ho llegit, però no el recordava. El vaig trobar a la Biblioteca de l'institut, així que el vaig rellegir i llavors va ser quan vaig recordar la prosa acurada de ZWEIG i la manera impecable com descriu la societat de l'Imperi austro-húngar de principis de segle XX. D'aquest autor a la mateixa Biblioteca vaig trobar Amok. La Creu. Episodi al llac de Ginebra que consta de tres relats: el primer Amok , m'ha agradat molt, amb aquesta paraula anomena una malaltia que et torna boig i no et deixa actuar de manera racional, i el conte La Creu va sobre les guerres napoleòniques i, curiosament, es situa a Hostalric. Mira tu: en Zweig en parla de Catalunya!
Seguidament vaig llegir l'últim llibre, pòstum, del meu molt apreciat escriptor nord americà Kurt VONNEGUT Un home sense pàtria, on ell fa una sèrie de reflexions sobre la vida des de la vellesa. Molt interessant, aquí una mostra: “Som al món per perdre el temps. Que ningú es convenci d'una altra cosa” o “Les arts no són una manera de guanyar-se la vida. Són una manera molt humana de fer la vida més tolerable” o “L'humor és una manera de perdre una estona de vista com pot arribar a ser d'horrible la vida, de protegir-te” i una de les meves preferides i que sempre intento aplicar a la meva vida “Us animo a fixar-vos en els moments que sigueu feliços, i a exclamar o a murmurar o pensar en algun moment <>perquè molts éssers humans rarament s'adonen que són feliços”.

L'últim llibre que ha publicat el britànic Martin AMIS és boníssim. Es titula La casa de los encuentros i el protagonista narra, abans de morir, la seva vida com a testimoni de la Segona Guerra Mundial a Rússia, els camps de càstig a Sibèria i la vida a la Unió Soviètica. No sé d'on li ve l'interès a AMIS sobre aquest tema, però el tracta fantàsticament.
I també ha tret llibre nou el britànic Ian McEWAN: Chesil Beach on l'autor relata com un fet pot canviar radicalment el curs de la teva vida. Aquest autor m'agrada molt com escriu, llàstima que el fet que explica, la repressió sexual, em molesta especialment.
I encara em va donar temps de tornar-hi amb el meu admirat húngar Imre KÉRTEZ. Aquesta vegada ha estat el torn de Kaddish por el hijo no nacido una obra forta, intel·ligent i punyent on el protagonista raona sobre la seva decisió de no haver estat pare després d'haver sobreviscut al seu propi pare i a Auschwitz.

2.3.08

COMPARTIM LECTURES, febrer de 2008

Febrer és el mes més curt de l'any, però el 2008 ens ha regalat un dia i m'ha donat temps de llegir tres llibres.

El primer molt llarg, però d'aquells que devores, perquè no t'hi pots aturar. L'he tret del Club de Lectura de l'Institut i és de la madrilenya Almudena GRANDES. S'anomena Atlas de Geografía Humana i és un novel·la amb quatre històries, que venen i se'n van en el temps i en la que els personatges s'entrellacen.
M'agrada molt aquesta mena de llibres, ho vaig descobrir fa molts anys en llegir La Colmena del nobel espanyol Camilo José CELA.
El segon molt curt: Las dos amigas y el envenenamiento de l'alemany Alfred DÖBLIN que em va deixar desassossegada. És una història d'amor amb molt mal rotllo i tot el que comporta una història d'amor d'aquest tipus: maltractaments i víctimes, gelosia... i fins i tot un assassinat. La seva gràcia és que tracta d'un tema de molta actualitat avui en dia, però està situat i escrit al Berlín de la primera part del segle XX.

I l'últim, una meravella, una obra d'art, com no podia ser d'una altra manera tractant-se d'un llibre del nord americà Philip ROTH. El seu últim llibre es titula Sale el espectro i es podria dir que el tema és la vellesa, però dir això és dir massa poc.