14.11.20

Compartim lectures, novembre del 2020


Vaig començar el novembre amb La octava vida (para Brilka) de l'alemanya Nino HARATISCHWILI.

Me l'havien recomanat i vaig començar bé, però és llarguíssim i em va impacientar. Ahí ha quedat.








Quina meravella de llibre Mares i fills de l'irlandès Colm TÓIBIN

Escriu de manera que sembla que no t'estigui explicant res d'extraordinàri, quan qualsevol vulgaritat l'està convertint en bellesa.

Narra històries que semblen úniques, quan en quasi totes pots trobar-te reflexat. I s'atreveix a explicar sentiments i emocions que tu sols amagar perquè t'intimiden.

Mira que són diferents els uns dels altres, però tots els relats m'han agradat i des del començament em recordaven alguna cosa i no sabia què, especialment els relats que surtien  personatges espanyols i l'espai el nostre país i no la verda Irlanda.

I és que fa molts anys vaig llegir Un llarg hivern, una història trista i preciosa al Pirineu català.

Després vaig llegir La forastera de la barcelonina Olga MERINO.

M'ha agradat, és una història dura sobre el que un pot arribar a fer quan no té res a perdre, i valenta en el tema del suïcidi.

Transcorre la història en l'actualitat en un poble de muntanya prop de Còrdoba i barreja aquest present tan rural i solitari, on l'únic que dona sentit als dies en la seva maduresa són els hàbits, amb el passat durant la seva joventut a la cosmopolita i també solitària London. En ambdós llocs hi ha suïcidis, "cuídate de ellos niña, que se pegan" .


I de suïcidis a assassinats en plan A sang freda d'en Truman CAPOTE. 

Es tracta de la novel·la Dos taüts negres i dos de blancs del català del Pallars Pep COLL.

Un autor interessant que et fa viatjar pel seu territori sota la mirada dels seus ulls i no et permet mirar i prou, t'obliga a prendre partit.