He llegit aquesta delícia de llibre de contes de la catalana Cristina FERNÁNDEZ CUBAS, a qui tindré el plaer de conèixer virtualment en el Club de lectura del Grupo Bojador d'aquest mes de maig.
El llibre s'anomena La habitación de Nona, que és el títol del primer conte. Per a mi, el millor i el més sorprenent, junt a l'últim, Días entre los Wasi-wano. Hablar con viejas es molt bèstia, també. La portada del llibre conté el quadre Interno con figura i, abans de saber que era el títol d'un dels contes, vaig buscar-lo perquè em va entusiasmar. És de 1868, d'un italià que no coneixia, CECIANI, representant italià del moviment Machiaioli.
De nou apareixen mons secrets, memòries enganyoses, falsos records, amics imaginaris, imaginació fantàstica que recrea la burda realitat, pors i flaqueses, episodis tempestuosos del passat, la barreja de somni i realitat, present i passat.
Una escriptora que m'agrada cada vegada més.
Vaig anar a la presentació, a la biblioteca Enric MIRALLES de Palafolls, de la novel·la que ha escrit l'amic i alcalde d'aquesta població durant tants anys, en Valentí AGUSTÍ.
Sabia que era un home de gran magnetisme i vida intensa i molt interessant i és aquesta la raó per la que paga la pena llegir el seu llibre, Los años ácidos, en referència al LSD, entre altres coses.
Explica les seves aventures dels anys 1973 al 75, des que va "acabar" la carrera de medicina fins que va arribar a treballar a Palafolls. Amb elles sabem de la España del final del franquisme, el Londres dels primers okupas, l'Amsterdam del cannabis legalitzat, la moda de viatjar a l'Índia entre els hippies, la Barcelona més grisa i, sobretot, l'estat de la psiquiatria en el nostre país i la seva evolució, on l'autor té un paper fonamental.
El Club de lectura Los imprescindibles de la FCM va decidir no fer la sessió només sobre Caín, sinó de l'obra del premi Nobel portugués, en Jose SARAMAGO, en general.
És per això que he llegit Ensayo sobre la ceguera, un dels seus iconos.
He llegit Biografia del foc de la barcelonina Carlota GURT, lectura comuna del tercer trimestre per a tots els alumnes de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.
Aquesta va ser la raó perquè l'he llegit, però he de confesar que la GURT m'ha encisat, especialment per la seva capacitat de descriure els seus pensaments i les seves sensacions -que sovint són els teus- amb unes metàfores meravelloses. "La seva manera de sobre interpretar el món" com diu una de les protagonistes.
El conte que m'ha agradat més ha estat Encara queda oxigen que va de focs i deu ser el que ha donat nom a aquest llibre de contes.
He llegit un altre llibre de contes Tres maneras de decir adiós, amb qui he descobert l'argentina Clara OBLIGADO, una contista excepcional, recomanada per la també contista Inés McPHERSON.Com apunta el títol, el llibre conté tres contes. El primer, meravellós.
I també els contes El cautivo de l'argentí Jose Luís BORGES, Macario del mexicà Juan RULFO, Un drama del rus Anton CHÉJOV, La cena de la ucraniana Clarice LISPECTOR, Casa tomada de l'argentí Julio CORTÁZAR, La prisionera del madrileny Juan Eduardo ZÚÑIGA.
