17.8.19

Compartim lectures, agost del 2019


Hi ha una pàgina a Facebook que es diu Llegim de punta a punta que segueixo. D'aquí vaig treure la recomanació de llegir Germà, encara que jo he llegit la traducció al castellà Hermano. És una novel·la del canadenc David CHARIANDY.

La recomanació de l'administradora de la pàgina em va cridar molt: "Canadà, dos germans, en Michael i en Francis, fills d'immigrants. La mare, que va venir de Trinitat per aconseguir una vida millor. L'Aisha, que retorna al seu barri. Il·lusions, esperança frustrada, violència, lligams familiars, supervivència, solidaritat. Una novel·la curta, delicada i commovedora que m'ha encantat".  

I la vaig llegir. A mi també m'ha agradat, m'ha fet pensar en Los diarios de la calle, un llibre que va triomfar al cinema i que jo passo sempre als meus alumnes de 2n. Molt commovedora. Va de tribus urbanes als USA i a partir d'aquí arriba a una de les pitjors tribus de la humanitat i a l'holocaust.
  

Tornant del meu viatge a Croàcia i havent visitat Ístria vaig llegir una petita meravella de la italiana Marisa MADIERI.

Es diu Verde agua i és un llibre senzill i molt bonic. La seva grandesa és aquesta senzillesa amb que explica fets molt importants, així com sentiments i pensaments molt profunds sense que ho sembli.

Parla de Fiume antiga ciutat italiana i actualment anomenada Rijeka i que pertany a Croàcia. I de com després de la 2a guerra mundial els italians que hi vivien van haver de triar o mantenir-se italians i haver de marxar o quedar-se a la Ioguslàvia de Tito.

La seva família va triar Itàlia i van haver de marxar i convertir-se en refugiats a Trieste on van viure molts anys al camp de Silos. Parla d'aquest èxode que com tots -diu ella- s'han de viure com a renaixement.

Parla de moltes altres coses: l'amor, els fills, els pares i els avis, la religió... amb una tolerància exquisida. Parla també de la malaltia, com de passada, el càncer que li provocà la mort als 58 anys.

No es pot perdre el postfaci escrit per el seu marit Claudio MAGRIS, genial.



La Montse BASTÉ i la Hara KRAHN són les meves amigues, mare i filla, i les traductores de la novel·la Perdonar del britànic Lawrence OSBORNE.

És per això que la he llegida i, igual que els va passar a elles, al principi no em va agradar gaire. Però en avançar la història li vas trobant la gràcia.

La trama va al voltant de com tota la vida pot canviar arrel d'un fet inesperat. En aquest cas és un accident mortal que qüestiona tot el passat i deixa en suspens el present.

Especialment interessant tot el relatiu al Marroc i les diferències entre musulmans i descreguts. I el millor, el tema del perdó i el sentiment de culpabilitat. Com algú o tu mateix et pot perdonar, però no té per què voler fer-ho tothom.

La propera sessió del Club de lectura L'esquirol entre llibres serà sobre la novel·la El far de la barcelonina M. Carme ROCA.

És una història de família  a les terres de l'Ebre. El títol es refereix al de l'illa de Buda i a aquest far els personatges l'anomenen "lo gegant de ferro". Paral·lelament a la història de la família l'autora explica la història del far amb algunes propostes de futur per les Terres de l'Ebre.

La família és ben recargolada i amb secrets de família, potser com totes. M'ha fet pensar en una dita del poeta argentí Fabián CASAS: "La familia es una patología que te acompaña toda la vida. Pongámosla en la heladera para que no se pudra".

Per explicar-nos el passat l'autora fa servir un recurs que no m'ha acabat d'agradar, però que és útil i que és fer parlar als morts convertint-los en personatges. I el far és un més dels morts de la família: "Restes que la sorra va amagant i descobrint al ritme de les onades".

La novel·la està bé i ha algunes cites que m'han agradat especialment:

"Evocar persones, paisatges, situacions a través d'una fotografia, com si així es pogués substituir la vida, el desig, l'impossible de retrobar-se amb un rostre jove i un cos en plenitud".

"No saber conduir els sentiments quan van contra direcció és una errada".

"Feia molt de temps que havia deixat d'intentar fer la seva voluntat. D'altra banda, què en volia, realment?"

També he llegit  Querido Evan Hansen del nord-americà Val EMMICH. 

L'amabilitat és el tema, el mateix que a Wonder. Hi ha molts més temes: l'amistat, la solitud, la mentida... però en la meva opinió aquests altres temes ja tothom és conscient de la seva importància; en canvi, l'amabilitat em sembla molt bé que s'incorpori com a valor fonamental.

Manuscrit trobat a Saragossa és un llibre que desconeixia totalment. És una novel·la gòtica publicada el 1804 del polac Jan POTOCKI. La volia llegir perquè és la proposta pel setembre del Club de lectura de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls.

Però "va a ser que no".

També he llegit Todo lo perdido y encontrado i no recordo gens d'on m'he tret aquest llibre. És un èxit literari i és de la irlandesa Lucy FOLEY. No sé per què em pensava que era una autora gran o ja morta, i es tracta d'una jova escriptora britànica.

Gran part de la història transcorre a l'illa de Còrsega, França. M'ha agradat com barreja el passat i el present -anys 30 i anys 80- i com construeix aquest present a partir dels records i de la memòria de tercers.


I posats a anar a clubs de lectura, hem creat un de propi i l'anomenem Bibliosagulla's Team. Ens hem proposat pel setembre també la lectura de La acabadora de la italiana Michela MURGIA.

Aquesta és també una autora jova i un llibre bastant nou que jo creia que era antic. I gran part de la història transcorre a l'illa de Cerdenya, Itàlia, durant els anys 50. Quins paral·lelismes!

El tema de la novel·la és l'eutanàsia, però tot i està totalment d'acord, no m'acaba d'agradar del tot com la tracta. Potser per què estem parlant dels anys 50 del segle XX, però trobo que deixa patir massa temps al malalt. És molt curiós com ja existeix el nom de qui s'hi dedica "l'acabadora".

Molt més m'ha agradat l'altre tema que toca que és "l'adopció de l'ànima". Ja el nom m'encanta. És també curiós que existeix tradicionalment com a concepte -una dona estèril es fa càrrec de comú acord amb la mare biològica d'una filla no volguda d'una família amb greus problemes econòmics- i que, encara que tots facin com si fos el més natural del món, per suposat que no ho és. Les adopcions sempre tenen el seu què i més si les herències que suposen, a més de riqueses hereten oficis.


Núria Reichardt
Agost del 2019