6.5.22

Compartim lectures, maig del 2022


El mes de maig l'he començat amb l'última novel·la de la nord-americana Elizabet STROUT. S'anomena Ai, William i vaig llegir-la perquè me l'havien recomanat molt.

Però jo ja havia llegit primer la meravellosa Olive Kitteridge i després Me llamo Lucy Barton, i aquesta última trobo que s'assembla massa, és de nou la Lucy Barton i el seu ex marit William.

És bonic i sovint et sent retratada en ser molt versemblant. La seva manera d'explicar-ho tal qual, com un pensament és original per qui no l'ha llegida abans.


Vaig rellegint el clàssic Madame Bovary del francès Gustave FLAUBERT per el club de lectura Los imprescindibles del mes de maig a la Factoria cultural Martínez.






I una altra recomanació ha estat Lluvia fina de l'extremeny Luis LANDERO.
Una història que al començament sembla lleugera, però que després resulta que no ho és gens.
No havia llegit abans aquest autor i m'agrada el seu estil i la manera com barreja la realitat, la ficció, els somnis i les mentides. Tal qual com els barreja la vida.





I en el club de lectura de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls, aquesta vegada en Toni SALA ens ha recomanat Infelicitat perfecta de l'austríac premi Nobel Peter HANDKE.


3.4.22

Compartim lectures, abril del 2022

He llegit l'últim llibre de la trilogia de la barcelonina Eva BALTASAR. Es diu Mamut i no m'ha agradat. 

Em sap greu perquè m'agrada l'estil transgressor d'aquesta autora i Bolder em va agradar especialment. Però aquest no.

És transgressor però també agressiu i desagradable i n'opino que de una manera gratuïta.

He tornat a reprendre Janovitz amb ganes d'acabar-me'l i ho he fet. La fantasia i la ciència ficció sempre m'ha costat, però ho he de dir, m'ha agradat i m'he deixat sorprendre per la barreja de realitat i ficció.

Fa dies ara que no sento el blanenc Salvador MACIP i quasi l'enyorava.

Rememorant l'inici de la pandèmia he llegit Eroica de la manresana Cristina MASANÉS.

És molt curt. Es tracta d'un dietari d'aquells seixanta-cinc dies de confinament domiciliari on l'autora fotografia a diari el rectangle de cel que veu des de la seva finestra i deixa escrits alguns pensaments.

Aquells dies, si més no, ens van servir per a la reflexió. Els de la MASANÉS amarats de nostàlgia per l'absència de la filla -deu n'hi do certes conseqüències de la custòdia compartida- i del record, sempre latent, del suïcidi de la mare quan ella era adolescent: 
"No és que la seva mort ens deixés fora del món, aquell sisme ens va arrencar del temps."
Em van entrar ganes de rellegint-me el nostre llibre amb les nostres reflexions durant el confinament de la ma de la Care SANTOS.
De fet, fa dos anys vaig llegir i rellegir tots els relats tantíssimes vegades que els vaig mig avorrir i, en publicar-se, no vaig ser capaç de llegir-lo de nou.

Ara ho he fet, com a lectora i no com a co-autora. M'ha agradat comprovar que el llibre està envellint bé i que els capítols i la justificació d'aquests que fa la Care, a més de l'ordenació dels seus relats, té un sentit que m'agrada i que en el seu dia se'm va escapar.

A mida que el confinament s'allargava i tot plegat era prou trist, la Care va ser capaç de donar una volta a les reflexions entorn els nostres relats i fer-los no només seriosos o transcendents, sinó també divertits, joiosos i irònics. La literatura sempre ens salva!


Les vacances de primavera han estat decisives per tenir temps de rellegir La Regenta de Leopoldo Alas CLARÍN i poder gaudir encara més de la sessió de Los imprescindibles a la Factoría Cultural MARTÍNEZ de la ma de la catedràtica de la UB, Marisa SOTELO.

Un retrat de la societat espanyola de finals del segle XIX amb l'estil del naturalisme de l'època. Una caracterització dels personatges detallada i encarnada. Una història d'amor eròtica a tope.

L'obra de teatre Plaça dels herois de l'austríac Thomas BERNHARD era la lectura designada pel Club de lectura de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls, dirigida pel Toni SALA.

Després de 50 anys de l'exili de la família Schuster a Anglaterra, tornen a Viena i l'autor mostra el seu sever descontent amb l'Àustria dels anys 80 fent palès el encara maltractament als jueus i la força del nacionalsocialisme a totes les esferes polítiques del país.

I per tant, el desastre de la família mostra el desastre de l'Europa de l'actualitat.


Corazón giratorio era un llibre que tenia pendent i que feia mesos m'esperava sobre la tauleta.

L'he llegit i l'irlandès Donal RYAN no m'ha decebut gens i ben segur li llegiré més obra.

El plantejament no és del tot original, és allò d'un únic fet vist des de diferents punts de vista. Però és com ho lliga tot RYAN que el fa una lectura apassionant.

Està situat en un poble irlandès durant la crisi immobiliària d'aquest segle, però el trobo molt universal. La condició humana que ens mostra i ens fa viure és quasi atemporal.


El premi Sant Jordi 2022 ha estat concedit al dramaturg terrossenc Sergi BELBEL per la seva estrafolària i creativa novel·la Morir-ne disset.

A part de riure i repassar els pronoms febles, m'ha semblat una mica fora de lloc.

En el Club de lectura de l'Esquirol entre llibres aquest mes van repartir llibres de poemes, diferents per a cadascuna.

Vaig triar la barcelonina Joana RASPALL perquè m'agrada aquesta poetessa tendra, precisa  i sincera i vull provar de fer Poesia dibuixada amb els meus alumnes.

No obstant, Solcs és un llibre d'aforismes o haikús i necessito que siguin pensaments o mirades més llargues que ja en trobaré d'aquesta polifacètica autora.


20.3.22

Compartim lectures, març del 2022

He començat el mes de març amb unes lectures molt apropiades de set narradores catalanes.
Es tracta del recull de relats Satisfiers. Parlem de sexe.
Alguns són divertits i d'altres sorprenents. I en tots us podeu sentir d'alguna manera reflexades. Llegiu-los

També he revisat els poemes Campos de Castilla del sevillà Antonio MACHADO per a la sessió del club de lectura de Los imprescindibles de la Factoría Cultural Martínez.

M'ha emocionat retrobar-me amb la meva edició de 1977 guixada i tot.

I la sessió del diumenge 13 va ser fantàstica . El ponent José Antonio MILLÁN ens va recitar poemes i explicar motíssimes coses interessants.



En el meu nou ebook he llegit La piel del madrileny Sergio DEL MOLINO.

Al principi no li trobava el què. És una novel·la autobiogràfica i de ficció, és clar, i el títol es refereix a la epidermis, no és cap metàfora, i concretament a la malaltia dermatològica, la psoriasis.

Es va fent interessant a mida que narra diferents personatges famosos que l'han patit (Stalin, subcomandante Marcos, Vladimir Nabokov, etc.) a més del propi autor -l'autor de la España vaciada- i quan t'adones que no només parlen de picors, taques i dolor, sinó de la manera com s'enfronten al món amagant-se sota la roba.



I per el club de lectura de la biblioteca Enric Miralles de Palafolls amb en Toni SALA, aquest mes dos llibres, per a recuperar el temps perdut: 

Història somiada del narrador i dramaturg austríac Arthur SCHNITZLER, portada al cinema per Stanley KUBRICK i 

 Un fill del nostre temps del dramaturg i novel·lista austro-húngar Edmund Josef VON HORVÁTH.



I també, pel club de lectura L'esquirol entre llibres llegeixo El amante japonès de la xilena Isabel ALLENDE.

Feia molts anys que no llegia res de la Isabel ALLENDE. El que m'ha agradat més ha estat el tractament de la vellesa.

No sabia que havia hagut un camp de concentració a Utah (USA) pels japonesos durant la Segona Guerra mundial. 




I encara m'ha donat el temps per llegir Terres mortes de la barcelonina Núria BENDICHO.

És una història dura i negra, ben escrita, que no et deixa. Recorda drames rurals i l'anomenen novel·la gòtica.

22.2.22

Compartim lectures, febrer del 2022

 

Bajo la superficie de la jova escriptora britànica Daisy JOHNSON és una novel·la que em va cridar molt l'atenció.

Me la van recomanar en un seminari de literatura sobre afinitats electives i m'hi vaig tirar de cap.

És una història amb flas backs constant entre el present i el passat en les relacions entre una filla i la seva mare. Una parella molt singular amb una vida molt peculiar i que acaba amb l'abandonament de la filla per part de la mare.

Però la cosa no acaba aquí, hi ha molta més tela, i al final, quan la filla troba la mare després de molts anys amb un Alzeihemer, és des d'on es narra el passat.


Un dels llocs on també he començat a participar és a Los imprescindibles de la Factoría Cultural Martínez.
Gràcies a ell he llegit El largo adiós del nord-americà Raymond CHANDLER de qui havia vist pel·lícules de les seves novel·les negres, però no li havia llegit cap.

La xerrada extraordinària va anar a càrrec del professor de secundària Jose luís MARTÍNEZ, qui regenta la llibreria Biblioteca de Babel a Palma.




I per fi s'ha reprès el Club de lectura de la Biblioteca Miralles de Palafolls, després de l'episodi
kafkià a què han sotmès a l'escriptor Toni SALA.

Així hem recuperat el recull de relats Històries d'exili de l'austríac Joseph ROTH.

Quatre relats curts que descriuen un moment històric: El cap d'estació Fallmerayer (1933), El bust de l'emperador (1934), Triomf de la bellesa (1935) i Confessió d'un assassí  (1936).

Un llibre que tenia pendent de feia molt de temps, ha caigut ara. 

Es tracta de Camí de sirga del català Jesús MONCADA.

Un llibre que m'ha fet aprendre un munt de coses sobre l'Ebre i els seus costums, la seva història i el seu llenguatge.

Un llibre que m'ha fet reflexionar sobre el pas del temps, i de com repercuteixen els canvis en els paisatges i com, aquests, influeixen en els seus habitants.

També sobre tot el que s'ha fet en nom del progrés, dels desastre de la guerra civil en general i en les petites poblacions on tothom es coneixia, en particular.

I sobre l'escriptor que no coneixia i que és enormement bo. MONCADA m'ha sorprès especialment per la seva capacitat descriptiva amb un llenguatge tan ric i per la seva capacitat de relacionar uns fets amb uns altres, malgrat els distanciïn molts anys.


2.1.22

Compartim lectures, gener del 2022

El desembre vaig llegir diferents reculls dels millors llibres de l'any i l'última novel·la del nordamericà Jonathan FRANZEN sortia a tots. Jo soc molt fan d'aquest autor, li he llegit tot, i no m'havia assabentat que el 2021 havia publicat Cruïlles.

Com tots els seus llibres, és una novel·la llarga i complexa, així que ha quedat per acabar el gener. M'ha agradat, mentiria si digués el contrari, encara que no sé si és el millor FRANZEN i segur que no recomanaria començar per aquest a algú que no l'hagi llegit abans. La religió sempre està present en les seves novel·les, però en aquesta té un component molt abundant, pot arribar a embafar i tot.

Però m'agraden moltes coses i un amic m'ha ajudat a recopilar-les:

M'agrada com fa tirar la història reculant i avançant, saltant d'un personatge a l'altra. Com trena una història tan complicada i crea tants personatges potents i complexos. Com aconsegueix que els estimis o els detestis.

Com en una família en principi unida, mica en mica cadascú tira per camins diferents, i com hi ha malentesos per la diferència de com veuen una mateixa cosa els implicats. També les relacions entre els diferents membres de la família i els seus sentiments i emocions: lluites, enveges, complexes, etc.

Com reflexa l'origen de la societat nordamericana tan religiosa, a partir de la qual uns en fugiran i altres es convertiran en l'Amèrica benintencionada, però crèdula i ultraconservadora, el sustrat del reaganisme.

M'agrada el tractament de la intel·ligència i la bondat, del moviment hippy i la guerra del Vietnam, de la vida a les ciutats i en comunitats més petites, del valor del treball i l'esforç.

L'horror de les malalties mentals i la seva genètica ineludible. Les conseqüències terribles de les drogues i la innocència amb que les veuen (les hem vist) els joves.

El gener he fet un seminari meravellós sobre afinitats electives que m'ha dut a llegir la nord-americana i premi nobel Toni MORRISON.

Ja li havia llegit Benedicció i Volver. I ara ha estat l'hora de Beloved, una joia meravellosa des de la mirada d'una afroamericana excepcional.








Sobre mirades des de la posició d'estrangers he llegit la nigeriana afincada als Estats Units, Chimamanda Ngozi Adichie.

L'assaig El peligro de la historia única és d'una rotunda senzillesa que et fa sentir vergonya aliena i de tu mateixa de tantes vegades que has vist , i inclús has caigut al parany, de la història única.



I la seva novel·la La flor púrpura, una delícia.

12.12.21

Compartim lectures, desembre del 2021

El dia que va morir Almudena GRANDES vaig haver de parar el que llegia. Necessitava llegir-la i vaig triar un títol anterior a Los episodios d'una guerra interminable, que els he llegit tots i tinc entés que podrem llegir l'últim gràcies a la seva generositat.

Vaig triar El corazón helado sense adonar-me que és llarguíssim, però millor. Més per gaudir-ne.

L'Almudena dona voltes sobre la guerra civil en moltes de les seves obres i, en canvi, mai tinc la sensació que es repeteixi.

Mira que la història és llarga i el llibre té quasi mil pàgines, però feia pena acabar-se'l. Com la trobaré a faltar.


També he llegit el Premi de novel·la curta en català de La Verònica cartonera: Un altre dijous del calongí Alfons CAMA.

M'agrada perquè en un relat curt va servir la tècnica narrativa que tant m'agrada d'anar endavant i endarrera en el temps i d'un personatge a un altre.


L'ampurdanesa Sílvia SOLER va venir a la Biblioteca local a presentar el seu últim llibre Nosaltres, després. Em va agradar escoltar-la i vaig tenir curiositat per llegir-la.

Ja l'havia llegit anteriorment, recordo Un any i mig i em va semblar una història molt propera, com també ho ha estat Nosaltres, després.

Al principi no em cridava l'atenció la trama, però de mica en mica et vas posant en situació i és inrteressant i versemblant per estrambòtica que sembli.


I de cares a un seminari sobre afinitats electives que m'he apuntat el gener, m'he llegit El cuento de la criada da la canadenca Margaret ATWOOD.

No havia vist la sèrie de la què molta gent en parla ni havia llegit res d'ella abans, i la novel·la m'ha sorprès.

És una reconstrucció, d'aquí el nom del seminari.

5.11.21

Compartim lectures, novembre del 2021


La nord-americana Elizabet STROUT em va agradar i per això li he llegit més. Aquesta vegada Me llamo Lucy Barton
Molt interessant el fet de la pobresa cultural durant la infància, la diferència amb que comences respecte d'altres. I molt interessant també la resiliència de la protagonista que se'n surt d'aquesta pobresa i arriba a ser escriptora. I de nou les relacions mare i filla i filla i mare on el passat no es pot esborrar, però sí superar.


Vaig anar al 42 a Barcelona, el I Festival de Literatura Fantàstica i d'allà vaig sortir amb la novel·la juvenil El baile de los muertos de la mataronina Care SANTOS sota el braç.

Només solc llegir aquesta mena de llibres per feina, però l'he llegit i m'ha agradat. M'ha fet por, que d'això es tractava i crec que no és una història només per a joves, però als adolescents els pot agradar molt i molt.


Esperant el llibre del Club de lectura de Palafolls, he représ un llibre que havia començat i no acabat el setembre. Una família de Toni SALA. Aquesta vegada deixa la ficció per fer una autobiografia novel·lada de la seva família de Sant Feliu de Guíxols.

El desenvolupament de la seva família va a la par del naixement i l'evolució del turisme a la Costa Brava.

La major part del llibre mentre el llegia em semblava sentir la família del meu marit, també dedicats al turisme a El Maresme: la forta influència dels estrangers a les seves vides i a la del poble, la dedicació total al treball i l'amor per aquests. 


El Club de lectura s'ha fet esperant tant, que al final no s'ha fet. Per burrades burocràtiques i polítics ineptes ens hem quedat sense poder ni llegir ni comentar Històries d'exili de l'ucranià Joseph ROTH i han ben fotut a en Toni SALA.


I també el Festival de Literatura Fantàstica va aconseguir que em llegís l'última novel·la del blanenc Salvador MACIP, anomenada Janowitz.

Una història ben humana en una ciutat de ciència ficció on regna la incertesa.