El desembre vaig llegir diferents reculls dels millors llibres de l'any i l'última novel·la del nordamericà Jonathan FRANZEN sortia a tots. Jo soc molt fan d'aquest autor, li he llegit tot, i no m'havia assabentat que el 2021 havia publicat Cruïlles.Com tots els seus llibres, és una novel·la llarga i complexa, així que ha quedat per acabar el gener. M'ha agradat, mentiria si digués el contrari, encara que no sé si és el millor FRANZEN i segur que no recomanaria començar per aquest a algú que no l'hagi llegit abans. La religió sempre està present en les seves novel·les, però en aquesta té un component molt abundant, pot arribar a embafar i tot.
Però m'agraden moltes coses i un amic m'ha ajudat a recopilar-les:
M'agrada com fa tirar la història reculant i avançant, saltant d'un personatge a l'altra. Com trena una història tan complicada i crea tants personatges potents i complexos. Com aconsegueix que els estimis o els detestis.
Com en una família en principi unida, mica en mica cadascú tira per camins diferents, i com hi ha malentesos per la diferència de com veuen una mateixa cosa els implicats. També les relacions entre els diferents membres de la família i els seus sentiments i emocions: lluites, enveges, complexes, etc.
Com reflexa l'origen de la societat nordamericana tan religiosa, a partir de la qual uns en fugiran i altres es convertiran en l'Amèrica benintencionada, però crèdula i ultraconservadora, el sustrat del reaganisme.
M'agrada el tractament de la intel·ligència i la bondat, del moviment hippy i la guerra del Vietnam, de la vida a les ciutats i en comunitats més petites, del valor del treball i l'esforç.
L'horror de les malalties mentals i la seva genètica ineludible. Les conseqüències terribles de les drogues i la innocència amb que les veuen (les hem vist) els joves.
El gener he fet un seminari meravellós sobre afinitats electives que m'ha dut a llegir la nord-americana i premi nobel Toni MORRISON.
Ja li havia llegit Benedicció i Volver. I ara ha estat l'hora de Beloved, una joia meravellosa des de la mirada d'una afroamericana excepcional.
Sobre mirades des de la posició d'estrangers he llegit la nigeriana afincada als Estats Units, Chimamanda Ngozi Adichie.
L'assaig El peligro de la historia única és d'una rotunda senzillesa que et fa sentir vergonya aliena i de tu mateixa de tantes vegades que has vist , i inclús has caigut al parany, de la història única.
I la seva novel·la La flor púrpura, una delícia.
