17.5.21
Compartim lectures, maig del 2021
Un regal sorpresa de Sant Jordi va ser El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes de la romanesa Tatiana TÎBULEAC.
És un llibre heavy metal. Com diu la persona del regal, heavy metal positiu.
És una història molt bèstia, però alhora molt poètic. Hi ha molt contrast entre tendresa i cruesa.
Un altre regal sorpresa va ser Deu contes del Decameró de Giovanni BOCCACCIO i traduït per Francesc VALVERDÚ i recopilats per l'Anna GONZÁLEZ BATLLE de la Verònica cartonera durant els dies de confinament municipal amb unes tasses molt singulars.
I un altre, una preciositat de llibre fet a dos mans entre la Montse GANGES i la IMPLA: Verde que te quiero verde amb un recull de poemes exquisit de Federico GARCÍA LORCA sobre fruits i altres elements vegetals.
Feia temps que no llegia res de l'israelià Amos OZ. La bicicleta de Sumji és un conte, un relat curt publicat per primer cop en hebreu el 1978.
Sembla una història de no res amb un argument senzill, però només ho sembla. Dins la història hi ha moltíssims temes com la traició, la submissió, l'amistat, l'amor, etc.
És una història llur final no importa, podria continuar i continuar i veure com les coses es van transformant, com a la vida.
5.4.21
Compartim lectures, abril del 2021
I em pregunto per què no vaig tornar a llegir aquest home des de Les restes del dia? M'hauré de posar al dia.
És una novel·la de ciència ficció. És una reflexió molt i molt interessant sobre el gènere humà, especialment sobre la soledat de les persones. És una meravella.
I també sobre la soledat del gènere humà parla el clàssic Bartleby, el escribiente del nord-americà Herman MELVILLE.
El protagonista és Bartleby, un home més de preferències que no de presumpcions.
Friso per saber perquè ha estat triada com a lectura prèvia del proper taller d'escriptura amb la Care Santos anomenat Basat en fets textuals.
Però Consumits pel foc és ben diferent que la publicada ja fa deu anys Jo confesso en tractar-se d'una novel·la curta. És tan bellament esporgada, que s'acosta a la poesia.
De nou un plaer llegir-lo per el seu rigorós llenguatge, les seves cites literàries i les seves intel·ligents pensades.
Malgrat els seus insòlits personatges, no tots humans, aconsegueix oferir-nos una història versemblant.
Ja li vaig intentar llegir Bajo la red, però no vaig ser capaç d'acabar-me'l. Aquest també em costava, però l'he acabat per a poder participar en un debat de lectura amb amigues.
Em costa perquè la trama no m'interessa, més aviat m'avorreix, però m'encanta la ironia i certa acidesa amb que presenta els personatges.
M'agrada també la intel·ligència i modernitat de l'autora (1919-1999)
19.3.21
Compartim lectures, març del 2021
L'autor està establert a La Garrotxa i en un dels seus indrets es desenvolupa tota la història, i on el paisatge és un dels protagonistes de tota la trama junt amb els seus habitants.
El que en un principi sembla un argument senzill, a mida que avances en la lectura t'adones de la seva complexitat.
M'ha semblat un llibre molt interessant que abasta molts temes i punts de vista diversos. Cada aspecte que tracta, amaga un altre al darrera i res és el que sembla. Potser massa llarg.
I quan en la realitat t'acostes a aquesta zona, la veus amb una mirada diferent.
Soc una fan de la O'Farrell des que la vaig descobrir amb Tiene que ser aquí. Crec que li he llegit tot, però val a dir que la seva última obra d'autoficció em va decebre una mica. Potser se li va mig acabar la imaginació i la seva realitat a vegades supera la ficció, no ho sé.
És per això que ja fa mesos que Hamnet es va publicar però no m'acabava de decidir. I sort que ho he fet perquè és una meravella de llibre i un canvi de registre total.
Narra la història del nen Hamnet que el seu papa va escriure Hamlet. És preciós, ple de descripcions dels gestos, les mirades i els pensaments dels protagonistes.
Es llegeix tan ràpid que he anat parant perquè no s'acabés. És boníssim. El millor que he llegit últimament, i això que he fet lectures que m'han agradat molt.
7.2.21
Compartim lectures, febrer del 2021
Balún Canan és el nom indígena de Comitan, població dels antics maies a la província de Chiapas.
Rosario Castellanos va ser filla d'un terratinent d'aquelles terres i la història té molts tints autobiogràfics.
La següent lectura ha estat un descobriment i ben curiós. He llegit al periodista català Julià GUILLAMON a qui conec d'oïdes des de sempre i a qui he llegit alguna vegada les seves columnes, però no el coneixia com a escriptor.
Les cuques m'ha sorprès molt positivament, tant per la seva bellesa, poesia i tant coneixement com amor pel bosc, com per les seves reflexions sobre la vida i el que explica de drama autobiogràfic i que jo desconeixia.
El següent llibre és una barbaritat. És Imposible de l'italià Erri de LUCA.
M'ha agradat molt Erri de Luca, ja em va agradar Els peixos no tanquen els ulls. És una lectura intel·ligent i trepidant.
Els temes són interessant: començar la vida de zero, el perdó, l'apenediment, la solitud, el trobar-se un mateix amb la natura. I l'amor, malgrat tot.
L'última lectura del febrer ha estat Jauja. El títol em va sorprendre molt. És una paraula que utilitzen els personatges i que també la feien servir els meus pares, encara que els primers li donen un sentit d'abundància i els segons de excedir-se.
És una novel·la sobre embolics familiars que em va recomanar una bona amiga. És del barceloní Use LAHOZ a qui no havia llegit res abans.
Embolics familiars és dir massa poc. N'hi ha per a donar i per vendre i la segona part realment em va sorprendre. Pel meu gust però, un pèl massa llarga, massa detallada. Com si no et donés la oportunitat d'interpretar res.
1.1.21
Compartim lectures, gener del 2021
M'ha semblat una manera agradable de començar l'any, de la ma d'un home intel·ligent i sensible que als 84 anys ha decidit escriure la seva autobiografia on narra més o menys la seva molt interessant vida.
Però sobretot narra la vida de tot el món de l'espectacle a Nord Amèrica, tant del cinema com del teatre amb multitud de personatges, com a rerefons de la seva llarga vida de comediant.
La segona lectura del mes he llegit una recomanació que no podia fallar. He llegit el per mi inèdit, l'escriptor xilè Alejandro ZAMBRA.
El títol, Poeta chileno. Una història d'amor nascuda dins d'una altra història d'amor.
Un dels temes que tracta és un que m'he trobat personalment moltes vegades en la meva professió. Joves tristíssims després de la separació dels seus pares de la seva segona parella. I al ser padrastres o madrastres i no pares o mares, potser no els tornen a veure, no per llei si més no.
És també una lectura plena de reflexions intel·ligents i de cites de poetes, uns xilens i d'altres no. Encara que sembla a ser que a Xile pots dividir les persones entre els que són poetes i els que no. És també una novel·la amb la que se m'escapaven els somriures durant la lectura.
També he tornat a llegir l'aragonès Ignacio MARTÍNEZ DE PISÓN. Aquesta vegada Fin de temporada.
M'ha agradat, però no tant com havia imaginat. Bé, m'ha agradat, transcorre pels mateixos anys que la meva joventut, però el final no m'ha agradat gens. És realista, però tan dur.
Una història curt que transcorre en Salamanca i que acaba en la profecia autocomplerta que, segons la psicologia, és una predicció que, un cop feta, és ella mateixa la causa moral que fa que esdevingui realitat.
Dit d'una altra manera, és quan et creus la teva pròpia mentida fins a convertir-la en realitat.
6.12.20
Compartim lectures, desembre del 2020
Una petita meravella és el llibre de relats Piscinas vacías de la barcelonina Laura FERRERO.
Aquesta és la seva primera obra, publicada per primera vegada a la xarxa i des d'allà llegida i admirada per tants lectors que va ser publicada per una editorial.
Des de llavors ha publicat més, de fet la vaig conèixer amb la seva novel·la Qué vas a hacer con el resto de tu vida.
Llegint els seus relats pots trobar-te a tu mateix o algun dels teus coneguts en cadascun d'ells. Petites coses que ens passen a tots, que potser no semblen importants un a un, però que junts conformen les nostres vides.
Creix un arbre a Brooklyn és una novel·la meravellosa del tipus llarga americana, però l'autora per a mi era una desconeguda, la neoyorquina Betty SMITH (1896-1972), recomanada per en Paul AUSTER.
I un altre autor nord-americà desconegut per mi fins ara Nicholas BUTLER de qui he llegit Canciones a quemaropa.
És també una història americana però contemporània, de tipus western a l'actualitat. Una bonica història d'amistats i d'amors. També d'amor a la terra.
I un llibre de relats, d'una de les més grans: Odio, amistat, noviazgo, amor, matrimonio de la premi Nobel canadenca Alice MUNRO.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
