La raó per la que m'apunto a més d'un Club de lectura, és per llegir llibres que, per mi mateixa, mai llegiria.
El llibre de desembre del Curs de literatura nord-americana del Nollegiu del Clot ha estat Sang sàvia de la georgiana de Savannah, la Flannery O'CONNOR.
Tinc ganes de sentir a l'experta Bea GARCIA per treure l'entrellat del per què de la importància d'aquesta novel·la i la seva autora en la història de la literatura nord-americana.
Jo no ho he sabut trobar, malgrat he captat perfectament el relat d'allò grotesc en la mentalitat i la vida dels personatges del sud rural dels Estats Units, la violència i el fanatisme religiós que envolta les seves vides.
Si el mes passat amb la lectura de La llarga migdiada de Déu del Pep COLL, vaig saber dels jueus que arribaven a Barcelona fugint dels nazis, de nou apareix aquest tema en Les set caixes.
Aquesta història pertany al Club de lectura Grupo Bojador i tindré ocasió de conèixer l'autora, la catalana de Barcelona, la Dory SONTHEIMER, qui, com jo, és d'ascendència alemanya. Però a diferència de mi, ella, als 57 anys, va descobrir el passat que desconeixia de la seva família.
Eren jueus que havien fugit de l'Alemanya nazi ja abans de la guerra civil espanyola i que, per protegir-se en l'España de Franco, van batejar-se i casar-se de nou pel ritus catòlic i així van educar els seus fills sense mai abans explicar-los els seus orígens jueus i per totes les desgràcies i calamitats que van passar els seus avantpassats.
I a més del contes de la Carlota GURT, les narracions de la Flannery O'CONNOR: Un home bo, és mal de trobar, on l'autora retrata com de miserables són els seus personatges per la seva maldat i la seva fredor; Tot allò que puja ha de convergir sobre una mare enyorada dels temps esclavistes passats i el món de la culpa i de la pena del seu fill; i Bona gent del camp, llur protagonista és una noia amb una cama ortopèdica, que pot ser la mateixa autora, amb un final bèstia i sorprenent.
Els contes que he llegit aquest mes de desembre arrel del curs de l'Escola d'Escriptura han estat per treballar els finals Calidoscopio de Ray BRADBURY, Miss Amnesia de Mario BENEDETTI, Tía Clemencia de Ángeles MASTRETTA, Historias de los dos que soñaron de Gustav WEIL, La bella durmiente de Quim MONZÓ i Las ruinas circulares de Jorge Luís BORGES.
También La mosca de la neozelandesa Katherine MANFIELD. Un conte sobre l'oblit que sorprèn. I acaba, però et deixa un pòsit que et va tocant la fibra, perquè és humà oblidar per poder suportar. És un relat molt dur, però també deliciós i amb sentit de l'humor.
Previ als relats, hi ha el pròleg, anomenat Zoótropo, biografia de un libro. De fet, és la biografia de l'autor, nascut a Madrid el 1964, la seva infància i la seva joventut en "la movida madrileña" fins a la creació d'aquest llibre. Explica tot el procés d'escriptura i com, el llibre, s'ha fet pas trobant als seus lectors de manera molt lenta, en concordància amb el seu títol, "como oír crecer la hierba".
Quan llegeixes els contes, necessites llapis per anar ratllant i paper per anar anotant. O també pots deixar-te anar i gaudir de la seva bellesa poètica.
El meu preferit, Villa Borguese, on els records dels personatges discorren en paral·lel, i també el que dona títol al llibre, sobre l'enyorança de quan tenien setze anys, quan tot va adquirir una velocitat inquietant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada