22.2.22

Compartim lectures, febrer del 2022

 

Bajo la superficie de la jova escriptora britànica Daisy JOHNSON és una novel·la que em va cridar molt l'atenció.

Me la van recomanar en un seminari de literatura sobre afinitats electives i m'hi vaig tirar de cap.

És una història amb flas backs constant entre el present i el passat en les relacions entre una filla i la seva mare. Una parella molt singular amb una vida molt peculiar i que acaba amb l'abandonament de la filla per part de la mare.

Però la cosa no acaba aquí, hi ha molta més tela, i al final, quan la filla troba la mare després de molts anys amb un Alzeihemer, és des d'on es narra el passat.


Un dels llocs on també he començat a participar és a Los imprescindibles de la Factoría Cultural Martínez.
Gràcies a ell he llegit El largo adiós del nord-americà Raymond CHANDLER de qui havia vist pel·lícules de les seves novel·les negres, però no li havia llegit cap.

La xerrada extraordinària va anar a càrrec del professor de secundària Jose luís MARTÍNEZ, qui regenta la llibreria Biblioteca de Babel a Palma.




I per fi s'ha reprès el Club de lectura de la Biblioteca Miralles de Palafolls, després de l'episodi
kafkià a què han sotmès a l'escriptor Toni SALA.

Així hem recuperat el recull de relats Històries d'exili de l'austríac Joseph ROTH.

Quatre relats curts que descriuen un moment històric: El cap d'estació Fallmerayer (1933), El bust de l'emperador (1934), Triomf de la bellesa (1935) i Confessió d'un assassí  (1936).

Un llibre que tenia pendent de feia molt de temps, ha caigut ara. 

Es tracta de Camí de sirga del català Jesús MONCADA.

Un llibre que m'ha fet aprendre un munt de coses sobre l'Ebre i els seus costums, la seva història i el seu llenguatge.

Un llibre que m'ha fet reflexionar sobre el pas del temps, i de com repercuteixen els canvis en els paisatges i com, aquests, influeixen en els seus habitants.

També sobre tot el que s'ha fet en nom del progrés, dels desastre de la guerra civil en general i en les petites poblacions on tothom es coneixia, en particular.

I sobre l'escriptor que no coneixia i que és enormement bo. MONCADA m'ha sorprès especialment per la seva capacitat descriptiva amb un llenguatge tan ric i per la seva capacitat de relacionar uns fets amb uns altres, malgrat els distanciïn molts anys.