28.12.13

Compartim lectures, desembre del 2013

A principis de mes em vaig comprar l'última novel·la del meu valorat escriptor japonès, en Haruki MARUKAMI i de seguida la vaig començar. 
Té un títol d'aquests llargs i estranys que tant li agraden  a en MURAKAMI, es diu Los años de peregrinación del chico sin color
"Los años de peregrinación" al·ludeix a una simfonia de LISZT que serveix de fil conductor seguint l'afició de l'escriptor per la música  i per la força d'aquesta en despertar sentiments. 
I "el chico sin color" és el protagonista i diu que no té color perquè el seu cognom no conté el nom d'un color i això el fa diferents de tota la seva colla de quan era adolescent, en la qual tots els cognoms dels seus altres quatre membres contenien un color. En definitiva, ell és el diferent de la colla.
Una història sobre l'amistat i la vida en la que en MURAKAMI ja no ens pot sorprendre tant con en etapes anteriors, però que continua atrapant-te, sobretot d'aquella manera que ell sap narrar-te els sentiments dels altres com si fossin els teus propis.

Núria Reichardt
desembre del 2013

6.12.13

Compartim lectures, novembre del 2013

Durant el mes de novembre m'he llegit un sol llibre, el que em van regalar pel meu aniversari. És l'última novel·la del britànic Ian McEWAN  i es titula Operación dulce.

Està situada a Anglaterra el 1972 en plena Guerra Freda i va d'agents secrets i d'escriptors, de l'M15 britànic, etc. Fins aquí, res d'espectacular a part que l'estil de McEwan el converteix en una bona novel·la d'espies. 

El que és espectacular és el desenllaç de la història