14.7.16

Compartim lectures, juliol del 2016

La meva llibretera em va recomanar el llibre d'un autor que no havia sentit mai abans, el barceloní Alejandro PALOMAS, i el seu llibre El tiempo que nos une.

El vaig començar a llegir sense cap interès en especial, m'acabava de llegir una novel·la que m'havia sorprès molt positivament, Mare i filla de la Jenn DÍAZ i no tenia ganes  d'encetar el llibre de la premi nobel russa Svetlana ALEKSIÉVITX que m'espera a la tauleta de nit des del passat Sant Jordi. El tema és la incomunicació i les dificultats familiars.

La protagonista és una dona de noranta-i-tres anys, la matriarca d'una família de dones en l'entorn del mar i un far a l'illa de Menorca. Al voltant d'ella tres generacions, les seves dues filles, les seves tres nétes i els seus dos besnéts, les vides d'aquests personatges, la majoria femenins, amb les seves decisions, sovint equivocades, i els seus camins sovint injustos, a estones alegres però sovint tristos, tal i com és la vida.

La majoria de personatges masculins passen sense pena ni glòria, excepte Tristan, el besnét, i en la majoria de situacions els colors i el mar prenen protagonisme, en els bons i en els dolents moments. Les pitjors situacions succeeixen a Barcelona o a Madrid i sovint els personatges fugen quan no poden suportar més la crua realitat, a sud-Amèrica o a Dinamarca... però sempre hi ha el punt de referència de l'illa.

Aquest llibre et remou per dins, no pots parar de llegir-ho, sort que estem de vacances! I això que de vegades no suportava l'escriptor, massa afectat per el meu gust, fals debades. Admiro, però, el seu coneixement de les dones.

M'han parlat d'una altra novel·la d'aquest autor, Una madre, però no em veig capaç de llegir-ho ara, si no el raciono em destrossarà tanta realitat i tanta emoció. Em trenca per dins, perquè el seu retrat s'amotlla a cadascuna de les nostres famílies, però és preciós!

Després he llegit del meu enyorat Emili TEIXIDOR una mica de La lectura i la vida. Per a mi, llegir-lo és sempre d'agrair. Com a mostra 
Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen
i el cap se'ns omple de vida
i per això podem dir que
els llibres són com conserves de vida
que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar
el cervell: els pensaments, la fantasia, les emocions...
Llegir és viure molt més i molt millor!
Llegir no omple el meu temps,
llegir omple i afegeix valor a la meva vida! "

També he llegit - molt ràpidament perquè és una lectura molt lleugera i amena - el llibre Yo decido. La tecnología con alma del barceloní de naixement i que treballa a la Escuela Andaluza de Salud Pública José Luis BIMBELA, què vam conèixer l'1 de juliol a Girona en un curs de formació interessantíssim que va organitzar Dipsalut.
 
El llibre recull les idees principals que hauríem d'adoptar les persones en general i els docents en particular per a aconseguir els nostres objectius (en el nostre cas objectius educatius) amb el mínim d'estrés  i el màxim d'efectivitat. Recomana també una taula de gimnàstica emocional per a entrenar els nostres pensaments i els nostres sentiments de manera que ens ajudin a prendre millors decisions.
També he encetat el llibre de la premi nobel russa Svetlana ALEKSIÉVITX anomenat Temps de segona mà. La fi de l'home roig.Un llibre ben segur molt interessant i rigorós amb la història, però difícil de llegir ja que la premi nobel fa servir els recursos periodístics amb testimonis reals per a enfilar la seva novel·la sobre la fi de la URSS des de Gorvatxov fins als nostres dies. Espero que de mica en mica i amb tot l'agost per endavant, aconsegueixi acabar-ho i gaudir-ne d'aquesta excel·lent i perseverant escriptora.                                        Núria ReichardtJuliol del 2016