10.4.07

COMPARTIM LECTURES VII: MARÇ, 2007


El mes de març és un mes de molta feina als centres educatius, així que no queda gaire temps per la lectura, encara que al mateix temps es fa imprescindible per desconnectar-se dels temes de treball. És així que he llegit dues novel·les, un conte i he iniciat una obra llarga que em portarà temps acabar-la.

El primer ha estat l’últim llibre d’en Paul AUSTER. Aquest nordamericà no para, quan més gran es fa, més produeix i, en la meva opinió, més subtil es torna la seva obra. Es tracta de Viatges per l’Scriptorium, una reflexió sobre la vida des de la vellesa, i també una reflexió sobre la seva pròpia obra (que obviament forma part de la seva vida) que estimula la intel·ligència del lector, la qual cosa sempre és d’agrair, et motiva.

La segona novel·la me la va regalar una amiga; una bona amiga perquè per a mi un llibre és un dels millors regals. Es titula El quinto en discordia i és del canadenc Robertson DAVIES. Un llibre amb el que he descobert un autor que no coneixia i que paga la pena tenir-lo en compte, i una història que m’ha agradat sobretot per la seva capacitat de sorprendre’m (especialment el final) i perquè m’ha endinsat en un món per a mi desconegut que és el de les diferents religions cristianes a nord Amèrica i la seva important influència en les persones: els protestants, els calvinistes, els presbiterians, els evangèlics i la minoria catòlica).

Lázaro és un conte del rus Leonid ANDRÉIEV, seleccionat per Jorge Luis BORGES en una col·lecció de lectures fantàstiques, només us dic això i ja està tot dit. Fantàstic per la seva senzillesa i a l’hora plenitud, i la seva irrealitat que tan real sembla. M’ha agradat llegir-lo, i ja sabeu que no sóc aficionada al relat curt, i sobretot m’ha fet entrar ganes de buscar més obra seva.

L’obra que he iniciat, però que no he acabat perquè s’ha convertit en el meu “llibre de cuina” en les últimes setmanes, ha estat Los Pazos de Ulloa de Emilia PARDO BAZÁN. Ha arribat a les meves mans perquè aquest curs és una lectura obligatòria de segon de batxillerat i la professora de llengua i literatura castellana me la va recomanar. En dir-m’ho vaig recordar quants bons llibres vaig llegir quan estudiava gràcies a que eren lectures obligatòries que, d’altra manera, potser no hauria llegit mai o potser hauria llegit molt més tard. Per ara la trobo bella i torbadora, em refereixo a la novel·la, per suposat, i espero disfrutar-la lentament fins el final.

He trobat el llibre Escorxador 5 d’en Kurt VONNEGUT.

Bona Pàsqua,

Març de 2007

Núria Reichardt