6.12.07

COMPARTIM LECTURES, novembre del 2007

En la sessió del mes de novembre de Pràctica Reflexiva vam visualitzar un Power Point anomenat Realidad y Lenguaje que explicava el vincle indisoluble entre les paraules i les coses, basat en l'obra del colombià Gabriel GARCÍA MÁRQUEZ Cien años de soledad. En rememorar qui feia tant anys que no llegia, vaig remenar a la biblioteca de casa i vaig trobar La mala hora que no havia llegit. Sempre és grat trobar un autor que encara que passin els anys - els teus anys - et continui fent gaudir. Serà que és un dels grans!

En acabarvaig llegir-me un llibre de poemes que m'havien regalat pel meu aniversari i que no m'havia cridat especialment l'atenció.

És La trista mort del noi ostra d'en Tim BURTON. En llegir-ho primer m'empipava perquè és poca-solta, però també m'encuriosia perquè era diferent; i en acabar-ho crec que m'ha agradat o m'ha horroritzat, no ho sé, però m'ha agradat conèixer-ho. Es tracta d'un llibre del que s'anomena literatura gòtica amb il·lustracions fetes per el propi autor, que és el conegut director cinematogràfic nordamericà.


Els professors de l'institut ja hem començat el Club de Lectura i jo he triat el llibre titulat Irène Nemiróvski del català Joan GUASP, per la meva passió per la malograda escriptora. Es tracta d'una obra de teatre on l'autor explica les últimes hores de vida de la Irène Nemirovski en un camp d´extermini nazi. La gràcia de la història està en que l'autor la recrea fent com si la vida de la Irène haguès estat la vida d'un dels seus personatges, concretament la protagonista de El baile, llibre que paga molt la pena de llegir.


I per últim he llegit Cavalls cap a la fosca del mallorquí Baltasar PORCEL. Aquest llibre et pot agradar més o menys, a mi personalment em va agradar més Primaveres i tardors, però en PORCEL sap moltes coses i sempre és interessant llegir-lo. És un home culte, i quan més gran es fa, més ho és. Salut per a ell!


Núria Reichardt

Novembre, 2007


5.11.07

COMPARTIM LECTURES, octubre del 2007

Aquest octubre m'he llegit tres llibres sobre la Segona Guerra Mundial, un tema que m'apassiona i amb el qual sempre descobreixo autors molt interessants, no només per el que descriuen i com ho fan, sinó també per la vida que els ha tocat viure. Tres visions diferents d'un mateix tema, interessant.
El primer va ser l'húngar i premi nobel Imre KÉRTESZ. Aquest home era un xaval quan va començar la guerra i ell mateix va dir fa poc a La Contra de La Vanguardia que és per això que ha pogut sobreviure, perquè els adults que van haver de viure aquell horror no ho van poder superar mai. Com tants d'altres jueus primer va patir el nazisme i després el comunisme. Crec que Sin destino és la seva primera novel·la i el seu protagonista és un noi de quinze anys en un camp de concentració. En llegir-lo se't posa la carn de gallina imaginant qualsevol dels molts quinze anyers que coneixem.
El segon va ser l'alemany Fred ULHMAN. L'amic retrobat és un relat bastant curt i molt commovedor també basat en les seves vivències. El seu protagonista, igual que el seu autor, va ser enviat per els seus pares als Estats Units a temps i es va poder lliurar dels camps de concentració nazi; els seus pares, però, van morir a Alemanya. En aquest llibre es descriuen molt minuciosament els canvis operats a l'Alemanya de Hitler en el dia a dia, i el final del llibre és brillant.
El tercer es titula El cuarto oscuro i l'ha escrit Rachel SEIFFERT, una escriptora de només 40 anys, de pare anglès i mare alemanya, educada a Oxford i resident a Berlín. És un llibre que conté tres relats: el primer sobre un noi berlinès que no pot participar en la guerra perquè té una petita invalidesa, i el greu que li sap no poder col·laborar amb en Hitler; el segon sobre una noia hamburguesa que s'ha de fer càrrec de tots els seus germans petits en acabar la guerra quan els americans empresonen els seus pares nazis; i el tercer sobre un jove alemany actual que no pot viure de remordiments per el passat del seu estimat avi que descobreix era membre de les Weimar SS.
Estic pensant de fer una Guia de Lectura de llibres que hi ha a la Biblioteca del s'Agulla sobre la Segona Guerra Mundial, aprofitant l'enllaç que hem posat des de la plana web de l'institut al catàleg informàtic epergam.
Aquest mes d'octubre han donat el Premi Nobel de Literatura a l'anglesa Doris LESSING i m'he afanyat a llegir-me un llibre seu que corre per la Biblioteca perquè és lectura obligatòria dels alumnes de Cicles Formatius de Grau Mitjà Socio Sanitaris. Es tracta de Diario de una buena vecina. No havia llegit mai abans d'ella ni sabia res de la seva vida. Ara sé que va néixer a Pèrsia i que va viure molts anys a l'actual Rhodèsia abans d'instal·lar-se a Londres als 30 anys. Ara en té més de vuitanta i la seva escriptura és molt lliure, molt independent; com deu ser ella, suposo. Però el que més m'ha frapat, més que el seu estil, és el tema de la novel·la: la vellesa, en el que ella s'endinsa –i et fa endinsar – molt profundament, de manera molt tendra i, sobretot, amb intel·ligència.
El mes d'octubre ha acabat i després del pont de novembre començarem el Club de Lectura de l'Institut. Animo a tots els adults a participar-hi i per a l'alumnat n'estic preparant un per a ells amb llibres de la Biblioteca del s'Agulla per poder continuar amb el premi que iniciarem el curs passat de el Premi al més Lector.
Núria Reichardt
Octubre, 2007

8.10.07

COMPARTIM LECTURES, setembre del 2007



Durant el mes de setembre he tingut temps de tres lectures: amb la primera no m'ho he passat gens bé i les altres dues m'han agradat molt. Són coses que passen en triar lectures!


El problema de Noches Blancas del rus Fiodor DOSTOIEVSKI és que era una publicació de fa molts anys i ben segur que es tractava d'una mala traducció perquè no hi havia qui l'entengués. Cal que tinguem molt en compte el traductor d'un llibre com a requisit per a la seva lectura perquè DOSTOIEVSKI sol semblar-me una meravella i aquest no havia qui se'l llegís.


El segon llibre del mes de setembre us el recomano molt. A mi me'l va passar una bona amiga i, com sol passar en aquests casos, no em va decebre gens. Es tracta de Una mujer en Berlín i és una obra ANÒNIMA. L'editor mai va rebel·lar la seva autora per petició expressa d'ella. És el recull del diari personal d'una dona alemanya, amb formació, moderna i independent, que al final de la Segona Guerra Mundial vivia a Berlín. Ella relata, sense dramatismes i amb moltes ganes de viure, els terribles succesos que li van tocar viure amb la rendició d'Alemanya i l'arribada de les tropes russes: la fam, les violacions, la supervivència i el descobriment de l'holocaust.


L'última lectura ha estat Me casé con un comunista del nordamericà Philip ROTH, de qui ja us he parlat anteriorment en llegir-me Operación Shylock i El animal moribundo. Vaig triar aquest títol en llegir a la revista Qué leer que era un dels deu llibres preferits de l'últim Premi Pulitzer: una més que bona recomanació! I així ha estat: en aquest llibre ROTH relata la història del protagonista a la Nordamèrica de després de la Segona Guerra Mundial, especialment a l'època de McCarthy. Ës el primer llibre que em llegeixo d'en ROTH on el sexe no és el tema principal, en Me casé con un comunista descobreixes un ROTH més polític i una persona extraordinàriament crítica i alhora responsable amb els Estats Units d'Amèrica. Molt interessant en aquests temps que corren...


I aquí acaba el mes de setembre, ja ha arribat la tardor, i aviat posarem de nou en marxa el Club de Lectura de l'Institut. Aquest curs l'hem iniciat amb la col·laboració d'un ex-col·lega, en Toni Martínez, que porta el Club de Lectura de la Biblioteca de Roses a l'Alt Empordà, i que ens ha recomanat la delícia de llegir un dels més grans Jorge Luis BORGES. Cliqueu a Club de Lectura a la pàgina web de l'institut i ho trobaréu!!



Núria Reichardt

Setembre, 2007


12.9.07

COMPARTIM LECTURES, Estiu 2007

Una de les coses que més m'agrada fer durant les vacances d'estiu és llegir. Llegir diferents tipus de llibres i a diferents llocs: llibres més gruixuts en una butaca a l'ombra, llibres més lleugers que et pots endur a la platja, llibres de bona mida per llegir al llit, relats curts per quan viatjo... Aquest estiu ha estat fructífer en lectures, tant en quantitat com en varietat.

M'ha donat temps de llegir-me catorze i n'ha hagut de tota mena: autors clàssics com Emilia PARDO BAZÁN i actuals com Paul AUSTER; títols antics com Noche y Día de la Virginia WOLF i novetats com La Ofensa de Ricardo MENÉNDEZ SALMÓN; relats curts com El Baile i relats llargs com Suite Francesa, tots dos de la Irène NÉMIROVSKI; llibres comprats com Unos por Otros d'en Philip KERR, de regalats com En medio de la nada d'en COETZE, i de prestats com El per què de tot plegat d'en Quim MONZÓ; novel·les històriques com Pergamino de Seducción de la Gioconda BELLI, històries d'amor com Castillos de Cartón de la Almudena GRANDES, thrillers com A Flor de Piel de la Nina FRENCH o Un Crim Imperfecte de la Teresa SOLANA i
una història tristíssima anomenada Lena d'en Jordi COCA.

Sovint el que em resulta més difícil és triar i quasi sempre que l'encerto és perquè algú que conec me l'ha recomanat. És per això que l'objectiu últim d'aquest blog és que ens recomanem llibres els uns als altres. M'agrada pensar que d'aquesta manera encomanem als altres passar una estona feliç gràcies a un llibre.

US PROPOSO DONCS QUE CADASCÚ TRIÏ UN LLIBRE AMB EL QUE HAGI GAUDIT DURANT AQUESTES VACANCES I ENS EL RECOMANI, PERQUÈ PODEM LLEGIR-LO I PASSAR-HO BÉ ELS ALTRES.

Jo us recomano Unos por Otros de l'escocès Philip KERR. És una novel.la negra, de detectius i molta intriga però amb una singularitat: el detectiu es situa al Berlín dels anys 30 i, per tant, a la intriga detectivesca se sumaran tots els components històrics que el van acompanyar (la pujada d'en Hitler al poder, la Segona Guerra Mundial, l'extermini dels jueus, els russos i els americans, l'Estat d'Israel i els palestins, etc.) i moltes reflexions i pensaments interessants (el perdó, l'oblit,la bogeria, l'engany, la vergonya...)

Berlin Noir, Philip Kerr

I abans d'acabar, vull esmentar un llibre que recomanen a la pel·lícula Manhatan, que és La Educación Sentimental d'en Gustave FLAUBERT. Segons el personatge és “una de les coses que existeixen a la Terra per les quals val la pena viure” i jo ja l'he començat a llegir. Me l'ha recomanat en Woody ALLEN!

Núria Reichardt
setembre, 07

4.6.07

COMPARTIM LECTURES IX: MAIG 2007

El primer llibre que em vaig llegir el mes de maig va ser Amor perdurable del britànic Ian McEWAN , el meu llibre de Sant Jordi. M'havia llegit Saturday i em va agradar molt, potser perquè era un d'aquests llibres en que t'emmiralles pàgina darrera pàgina, i segurament esperava el mateix d'aquest. No va ser així i he de reconèixer que em va decebre. No obstant, era una qüestió massa subjectiva; objectivament la història està bé. El que m'agrada és que fa d'una trama aparentment senzilla, un tema complexa i molt ben elaborat.

El segon ha estat El animal moribundo del nord americà Philip ROTH. Tinc entès que la directora Isabel COIXET portarà aquesta novel·la al cinema. És boníssim, a mi m'ha agradat molt – suposo que a ella també -, però m'ha fet sentir prou malament. Tracta sobretot de sexe – un dels temes preferits d'en Roth, ja m'havia llegit fa anys Operación Shylock – i explica una història prou agredolça, la història de la vida, potser.

Ja feia temps que tenia ganes d' iniciar-me en la lectura de l'obra de la russa Irène NÉMIROVSKY, una jueva nascuda a Kiev i assassinada a Auschwitch quan tenia 39 anys. He començat per la que crec que és la seva primera obra David Golder i vull arribar fins a la Suite francesa que tinc entès que és on explica la seva vida. David Golder ha estat un d'aquests llibres que comences amb ganes perquè te l'ha recomanat algú amb qui confies literàriament parlant, però que quan t'hi poses no t'agrada gens, i això et fa ràbia. Quan ja estava a punt de deixar-lo per allò de mai no et llegeixes el que no t'agrada, li vaig començar a agafar el punt, fins que cap al final llegia molt a poc a poc perquè no s'acabés. M'encanta quan un llibre et fa sentir això!

Per últim m'he llegit Sobre la belleza de la britànica Zadie SMITH que m'havia flipat la seva òpera prima Dientes blancos. Aquest era un llibre tan bo que havia posat el llistó molt alt i amb aquest últim m'ha passat que he tardat en adonar-me que també era bo, però que no havia d'intentar buscar-li semblances, era un altre llibre.

El maig ha estat prou fructífer - és que és un mes de 31 dies – i l'estiu s'acosta. No oblideu aquests quatre autors, són molt recomanables.



Maig de 2007
Núria Reichardt

2.5.07

COMPARTIM LECTURES VIII: ABRIL 2007

Durant el mes d’abril dues lectures i Sant Jordi.

El primer ha estat Matadero 5 del nordamericà Kurt VONNEGUT, que tant l’havia buscat i, mentre el llegia, en VONNEGUT va morir amb vuitanta i tants anys: quin flash! L’Ester i jo ens vam fer una cervesa “in memoriam” ja que som unes fans que fins i tot hem entrat a la seva pàgina web i qualsevol dia ens comprem per Internet una de les samarretes ben xules que ell dissenyava. Esperem que, en motiu de la seva mort, es reediti la seva obra.

El llibre no ens ha decebut. El va escriure un VONNEGUT molt més jove que el de Salt en el temps, però ja en la mateixa línia - utilitza la ironia com a recurs per afrontar la realitat i barreja els temps utilitzant la ciència ficció com a estratègia -, i el va escriure per deixar constància del bombardeig i arrasament de Dresde per part de l’exèrcit nordamericà durant la Segona Guerra Mundial, del qual ell va ser-ne testimoni i va sobreviure-hi.

Els llibres sempre et recomanen d’altres llibres i ara estic a la caça i captura de Catch 22 d’en HELLER, un altre nordamericà contemporani d’en VONNEGUT. Sembla ser que en el seu dia el llibre es va fer tan famós, que la gent utilitzava l’expressió “catch 22” per anomenar quelcom absurd.

La segona lectura ha estat Kafka a la platja del japonès Haruki MURAKAMI, a qui vaig conèixer gràcies al llibre d’èxit Tokio Blues que em va agradar molt: em va explicar moltíssimes coses sobre els joves japonesos i sobre el Japó, i em vaig enamorar perdudament del seu protagonista.

Curiosament Kafka a la platja, publicat el 2006, és ben lluny de Escorxador 5, publicat el 1969; però en tots dos relats hi ha un vel primíssim entre la realitat i la imaginació. Tan prim que es confonen, o potser és que són una mateixa cosa...

I a l’abril, Sant Jordi. Aquest any la celebració a l’institut m’ha agradat, ha tingut un toc cultural com cal. Tenia el precedent de l’Any de El Quijote, però aquesta vegada ha tingut una participació més àmplia des dels diferents Departaments. Per aconseguir-ho, a més de la festa del llibre i del patró de Catalunya, hem celebrat Sant Jordi al voltant de tres efemèrides: L’Any Internacional del Sol, el Centenari del Premi Nobel de Literatura a Kipling i el Centenari del Naixement d’Hergé. Des d’aquí les meves “congratulations” i el desig que continuem en aquesta línia.

I per Sant Jordi, una rosa i un llibre. Des d’aquí us proposo que dieu quin ha estat el vostre llibre de Sant Jordi i, d’aquesta manera, ens recomanem llibres els uns els altres, que d’això tracta aquest blog.

El meu llibre ha estat Amor perdurable del britànic Ian McEWAN de qui ja he llegit Saturday i em va agradar molt. Així que estic segura que no em decebrà. Tampoc esperava menys de qui me’l va regalar.

Abril de 2007

Núria Reichardt

10.4.07

COMPARTIM LECTURES VII: MARÇ, 2007


El mes de març és un mes de molta feina als centres educatius, així que no queda gaire temps per la lectura, encara que al mateix temps es fa imprescindible per desconnectar-se dels temes de treball. És així que he llegit dues novel·les, un conte i he iniciat una obra llarga que em portarà temps acabar-la.

El primer ha estat l’últim llibre d’en Paul AUSTER. Aquest nordamericà no para, quan més gran es fa, més produeix i, en la meva opinió, més subtil es torna la seva obra. Es tracta de Viatges per l’Scriptorium, una reflexió sobre la vida des de la vellesa, i també una reflexió sobre la seva pròpia obra (que obviament forma part de la seva vida) que estimula la intel·ligència del lector, la qual cosa sempre és d’agrair, et motiva.

La segona novel·la me la va regalar una amiga; una bona amiga perquè per a mi un llibre és un dels millors regals. Es titula El quinto en discordia i és del canadenc Robertson DAVIES. Un llibre amb el que he descobert un autor que no coneixia i que paga la pena tenir-lo en compte, i una història que m’ha agradat sobretot per la seva capacitat de sorprendre’m (especialment el final) i perquè m’ha endinsat en un món per a mi desconegut que és el de les diferents religions cristianes a nord Amèrica i la seva important influència en les persones: els protestants, els calvinistes, els presbiterians, els evangèlics i la minoria catòlica).

Lázaro és un conte del rus Leonid ANDRÉIEV, seleccionat per Jorge Luis BORGES en una col·lecció de lectures fantàstiques, només us dic això i ja està tot dit. Fantàstic per la seva senzillesa i a l’hora plenitud, i la seva irrealitat que tan real sembla. M’ha agradat llegir-lo, i ja sabeu que no sóc aficionada al relat curt, i sobretot m’ha fet entrar ganes de buscar més obra seva.

L’obra que he iniciat, però que no he acabat perquè s’ha convertit en el meu “llibre de cuina” en les últimes setmanes, ha estat Los Pazos de Ulloa de Emilia PARDO BAZÁN. Ha arribat a les meves mans perquè aquest curs és una lectura obligatòria de segon de batxillerat i la professora de llengua i literatura castellana me la va recomanar. En dir-m’ho vaig recordar quants bons llibres vaig llegir quan estudiava gràcies a que eren lectures obligatòries que, d’altra manera, potser no hauria llegit mai o potser hauria llegit molt més tard. Per ara la trobo bella i torbadora, em refereixo a la novel·la, per suposat, i espero disfrutar-la lentament fins el final.

He trobat el llibre Escorxador 5 d’en Kurt VONNEGUT.

Bona Pàsqua,

Març de 2007

Núria Reichardt

1.3.07

COMPARTIM LECTURES VI: FEBRER, 2007


Febrer és el mes més curt de l’any, he anat força cansada i sense ganes de llegir (són coses que a vegades passen), encara que vaig rellegir en TAGORE i amb un recull dels seus pensaments vaig fer el regal de Sant Valentí als meus alumnes d’anglès, i també he llegit molts articles pedagògics, però aquests no són literatura, d’aquests en parlem en un altre àmbit.

Així que aquest mes de febrer només us presentaré un llibre. El llibre ha estat Salt en el temps del nordamericà Kurt VONNEGUT: un descobriment.

Aquest llibre me’l va passar una amiga i això és per a mi el millor criteri a l’hora de triar una lectura. El vaig començar i no entenia res, però jo “pa lante”, si a ella li havia agradat, calia tirar endavant. Això és una tècnica que utilitzo sovint, fins que el llibre, a poc a poc, es va configurant a la teva ment amb tota la seva força. Normalment funciona!

Salt en el temps significa tornar a viure uns anys de la vida sense que puguis canviar res del que ha passat; és a dir, es tracta de viure sense voluntat pròpia. No em direu que no és una al·lucinada!

La gràcia però està en les reflexions que va fent l’autor al voltant de la vida. Cal a dir que VONNEGUT és un escriptor de vuitanta-cinc anys, la qual cosa ja el fa molt savi, o jo almenys trobo molt sàvia la gent gran, pel sol fet d’aglomerar tantíssima experiència en el seu ésser. M’he assabentat que VONNEGUT té una pàgina a la xarxa i, quan trobi temps, ben segur que pagarà la pena d’entrar-hi.

L’autor et parla de molts escriptors i d’altres artistes dels que val la pensa saber coses (Mark Twain, Saul Bellow, Ernest Hemminway...), et recomana llibres (Trampa 22 de Joseph HELLER), t’explica molts fets de la història per ell viscuda (la Segona Guerra Mundial, la Gran Depressió, el comunisme, Nagasaki...), comenta sobre molts personatges històrics i no tan històrics (Hitler, Satanàs, Einstein, Darwin, Frankestein,..), manifesta les coses que més li agraden (el cine, el jazz, el sexe...), t’apropa a la seva família (fills, dones, germans, pares, oncles, fills adoptats...), als seus amics vius, als seus amics morts i a ell mateix, tot utilitzant un alter-ego, en Kilgore Trout.

Moltes de les seves reflexions són molt crítiques i satíriques, d’altres són tendríssimes i molt intel·ligents. Sobre les línies del llibre pots trobar realisme, però també hi ha ciència ficció; hi ha alegria però també molta tristesa; hi ha molt d’humor, però també sarcasme; hi ha molt d’amor, però també despit. Hi ha, en definitiva, VIDA.

M’he quedat amb ganes de llegir-li més obra, però l’altre dia en una llibreria important de Barcelona vaig trobar ben poca cosa. Estic especialment interessada en un llibre anomenat Escorxador 5, sobre la seva experiència en sobreviure al bombardeig de Dresde a la Segona Guerra Mundial. Buscaré en les Biblioteques, potser en tindré més èxit, o si tu el tens, me’l deixes?

Febrer de 2007

Núria Reichardt

9.2.07

ON SAINT VALENTINE'S DAY

On Saint Valentine’s Day 2007 some thoughts to my pupils :

OCELLS PERDUTS


“Si plores per perdre el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”

“Allò que tu ets, no ho pots veure; allò que tu veus és la teva ombra”

“La vida és la constant sorpresa de veure que existeixo”

“Com més grans som en humilitat, més a prop som de la grandesa”

“Llegim malament el món, i després diem que ens enganya”

“Aquell que desitja fer el bé truca a la porta, aquell que estima, la troba oberta”


“L’eco fa la burla del seu origen per provar que ell és l’original”


“Si t
anques la porta a tots els errors deixaràs a fora la veritat”


“L
a pols de les paraules inútils s’agafa a tu. Renta la teva ànima amb silenci”

“Aquell qui es preocupa massa per fer el bé no té temps per a ésser bo”

“L’home és pitjor que una bèstia quan la bèstia domina l’home”

“L’amor és la vida en la seva plenitud com la copa amb el seu vi”

TAGORE, Rabindranath: El Jardiner. Biblioteca Selecta. Barcelona, 1980

29.1.07

COMPARTIM LECTURES, GENER DE 2007

La majoria de lectures d’aquest mes de gener han estat històries curtes, de les quals no sóc gaire aficionada, prefereixo la novel·la llarga. Però he de dir que no m’han decebut gens i que potser és cert el que diuen que “un bon escriptor demostra la seva vàlua en un conte”.

Los girasoles ciegos del madrileny Alberto MÉNDEZ em va commoure molt. Són quatre històries desesperades sobre la postguerra espanyola, quina més trista. L’autor explica aspectes poc narrats anteriorment, originals per la seva duresa i per la seva excepcionalitat, però també originals per la manera com s’enfronta al tema. Una lectura molt recomanable i un autor de qui m’agradaria conèixer més coses.

El nord-americà James SALTER ha publicat poquíssima obra. La darrera ha estat La última noche que és un recull de contes, l’últim dels quals és el que dóna el títol al llibre, i un dels millors. Són senzillament fascinants, i si proveu de llegir-los a algú en veu alta, veureu com presta atenció constant, i si aconseguiu que algú us el llegeixi a vosaltres, llavors ja és mortal.

Un clàssic dels relats curts és el també nord-americà Ernest HEMINWAY. He llegit El viejo y el mar que m’ha emocionat. És una d’aquelles lectures que bé podríem recomanar als nostres alumnes! Va ser bonic que vaig trobar una edició molt antiga que pertanyia a un avantpassat. En el llibre hi consta que és la primera edició en llengua castellana, però no posa l’any d’edició, com també diu que el traductor té l’aprovació de l’autor, però no ens diu qui va ser que la va traduir. Coses del passat!


La única novel·la llarga que he llegit durant aquest mes ha estat Pa negre del català Emili TEIXIDOR. Ha estat la meva lectura de “cuina” com jo dic. És també un llibre sobre la postguerra, sobre els perdedors. Bé, encara que m’agrada més l’Emili Teixidor escriptor de novel·la juvenil. És un gran coneixedor dels joves ja que abans de dedicar-se només a escriure i a llegir – l’Emili Teixidor és un gran lector i molt bo recomanant bones lectures – s’havia dedicat a l’ensenyança, i es nota. Fa uns anys va venir a l’institut perquè uns alumnes d’ESO s’havien llegit El príncep Alí, i va captar totalment la seva atenció; és un gran comunicador.


L’últim del mes ha estat un dels llibres del Club de Lectura, el llibre recomanat per la Irene Sánchez. Es tracta de El lector de l’alemany Bernhard SCHLINK. M’ha agradat molt, gràcies Irene. Té tres parts i està situat a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. La primera part és bàsicament eròtica i té gràcia, sobretot per l’edat dels amants. A la segona part ja entrem de ple en el tema de l’Alemanya nazi i dels camps d’extermini, i la tercera part és una valoració molt interessant i valenta. He llegit moltes i diverses opinions sobre el tema: Primo LEVY, Gunter GRASS, Saul BELLOW, etc. I quan més llegeixo més penso que aquest hauria de ser un tema que tractéssim des de les nostres tutories. Des del Departament de Casteclas fan la lectura obligatòria a 2n d’ESO de Jesper d’una autora danesa, i està bé, però em sembla que hauríem de fer “un pas més enllà” i tractar el tema de l’holocaust. És del tot imprescindible.


Gener de 2007

Núria Reichardt

9.1.07

COMPARTIM LECTURES, IV: DESEMBRE, 2006


Vaig començar el mes de desembre amb El mite de Sísife d’Albert CAMUS. No és ben bé una novel·la, sinó més aviat un assaig sobre la vida, que cal llegir a poc a poc per tal de poder gaudir-lo. M’ha sorprés que hagi estat una de les seves primeres obres, i en ella descobreixes un CAMUS d’un alt nivell intel·lectual i molt format culturalment. Sempre d’agrair persones d’alt nivell en un món on triomfen sobretot les mediocritats.

Durant el mes de desembre m’he llegit un altre llibre de Tahar BEN JELLOUN que es diu Els nàufrags de l’amor. No s’ha convertit en el meu preferit d’aquest escriptor marroquí, però no m’ha decebut ni l’estil de la seva prosa ni el tema que tracta. El que més m’ha sorprés és que en aquest llibre, sense oblidar el Marroc ni la seva cultura, l’autor ens trasllada a la caòtica ciutat de Nàpols i te la fa estimar. Ja tenia moltes ganes de conèixer-la, i ara encara més.

Després va ser el torn del llibre que vaig triar en el Club de Lectura de l’Institut. Va ser L’àngel del vespre de la gironina M. Mercè ROCA, ofert per la Carme Pérez. Me’l vaig llegir d’una volada, ja que es tracta d’una història curta i senzilla d’una escriptora també senzilla i propera: sempre és un plaer llegir històries que transcórren en llocs coneguts. El que m’ha agradat ha estat el tema del llibre: va de les segones oportunitats que, debades, la vida ens ofereix, i de la nostra capacitat, o no, per aprofitar-les.

El Caga Tió em va cagar l’últim llibre del turc Orhan PAMUK, que es titula Estambul, i me l’estic llegint simultàniament amb altre títol d’aquest autor La casa del silencio, ja que Estambul no és ben bé una novel·la, sinó més aviat una autobiografia novel·lada, amb fotografies de la ciutat, molt interessant, però lent de llegir, i vaig llegint la novel·la per no cansar-me. Està clar que últimament trio autors de cultures alienes a la nostra, m’atrau, i PAMUK escriu de meravella; no és per res que va guanyar el nobel el 2006.

La Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar, què pertany a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, em va regalar – com a usuària – El conte de Nadal de l’Auggie Wren del nordamericà Paul AUSTER. Un conte molt bonic, i també molt trist, que ja coneixia gràcies a la pel·lícula Smoke, què és una delícia.

També m’he llegit El mar de l’irlandès John BANVILLE, un llibre molt interessant tant per el tema - va sobre la pèrdua de les persones que estimes i d’allò que han significat a la teva vida -, com per la manera com està escrit: és original, diferent, et frapa.

I els Reis m’han portat Los girasoles ciegos de l’Alberto MÉNDEZ, que sé que són quatre històries curtes sobre la postguerra espanyola, però encara no l’he pogut encetar. M’ha fet gràcia que l’autor sigui un madrileny, ja que acabo de tornar de Madrid: sempre un plaer visitar la capital, sobretot per menjar fantàsticament i per fer una volta pel Paseo del Arte, com ells anomenen a la visita conjunta del MUSEO DEL PRADO, la FUNDACIÓN TYSSEN-BORNEMIZZA i el REINA SOFIA.

Bon Any Nou 2007
i que el disfruteu llegint molt!

Núria Reichardt