COMPARTIM LECTURES, IV: DESEMBRE, 2006

Vaig començar el mes de desembre amb El mite de Sísife d’Albert CAMUS. No és ben bé una novel·la, sinó més aviat un assaig sobre la vida, que cal llegir a poc a poc per tal de poder gaudir-lo. M’ha sorprés que hagi estat una de les seves primeres obres, i en ella descobreixes un CAMUS d’un alt nivell intel·lectual i molt format culturalment. Sempre d’agrair persones d’alt nivell en un món on triomfen sobretot les mediocritats.

Durant el mes de desembre m’he llegit un altre llibre de Tahar BEN JELLOUN que es diu Els nàufrags de l’amor. No s’ha convertit en el meu preferit d’aquest escriptor marroquí, però no m’ha decebut ni l’estil de la seva prosa ni el tema que tracta. El que més m’ha sorprés és que en aquest llibre, sense oblidar el Marroc ni la seva cultura, l’autor ens trasllada a la caòtica ciutat de Nàpols i te la fa estimar. Ja tenia moltes ganes de conèixer-la, i ara encara més.

Després va ser el torn del llibre que vaig triar en el Club de Lectura de l’Institut. Va ser L’àngel del vespre de la gironina M. Mercè ROCA, ofert per la Carme Pérez. Me’l vaig llegir d’una volada, ja que es tracta d’una història curta i senzilla d’una escriptora també senzilla i propera: sempre és un plaer llegir històries que transcórren en llocs coneguts. El que m’ha agradat ha estat el tema del llibre: va de les segones oportunitats que, debades, la vida ens ofereix, i de la nostra capacitat, o no, per aprofitar-les.

El Caga Tió em va cagar l’últim llibre del turc Orhan PAMUK, que es titula Estambul, i me l’estic llegint simultàniament amb altre títol d’aquest autor La casa del silencio, ja que Estambul no és ben bé una novel·la, sinó més aviat una autobiografia novel·lada, amb fotografies de la ciutat, molt interessant, però lent de llegir, i vaig llegint la novel·la per no cansar-me. Està clar que últimament trio autors de cultures alienes a la nostra, m’atrau, i PAMUK escriu de meravella; no és per res que va guanyar el nobel el 2006.

La Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar, què pertany a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, em va regalar – com a usuària – El conte de Nadal de l’Auggie Wren del nordamericà Paul AUSTER. Un conte molt bonic, i també molt trist, que ja coneixia gràcies a la pel·lícula Smoke, què és una delícia.

També m’he llegit El mar de l’irlandès John BANVILLE, un llibre molt interessant tant per el tema - va sobre la pèrdua de les persones que estimes i d’allò que han significat a la teva vida -, com per la manera com està escrit: és original, diferent, et frapa.

I els Reis m’han portat Los girasoles ciegos de l’Alberto MÉNDEZ, que sé que són quatre històries curtes sobre la postguerra espanyola, però encara no l’he pogut encetar. M’ha fet gràcia que l’autor sigui un madrileny, ja que acabo de tornar de Madrid: sempre un plaer visitar la capital, sobretot per menjar fantàsticament i per fer una volta pel Paseo del Arte, com ells anomenen a la visita conjunta del MUSEO DEL PRADO, la FUNDACIÓN TYSSEN-BORNEMIZZA i el REINA SOFIA.

Bon Any Nou 2007
i que el disfruteu llegint molt!

Núria Reichardt