Aquest curs no funciona el Club de lectura de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls per problemes amb les licitacions de l'ajuntament, què s'enrotlla fatal. Per sort, no passa el mateix a altres biblioteques del Maresme i jo vaig llegint els llibres sobre literatura irlandesa que va proposant en Toni SALA.
És per això que he llegit Brooklyn (i he sabut que hi ha pel·lícula d'aquest llibre) de l'irlandès Colm TÓIBÍN.
Fa molts anys vaig llegir un relat de contes preciós d'aquest autor que ha viscut anys a Barcelona i coneix bé la ciutat.
Brooklyn és una novel·la bastant curta i en aparença molt simple que amaga al darrere una quantitat enorme de temes al voltant de l'emigració dels irlandesos als Estats Units. La senzillesa amb què l'autor narra els fets no es contradiu amb els sentiments, els pensaments i les emocions dels personatges què, amb els seus gestos, mirades i mitges paraules, ho mostren tot. Encara que hi ha una protagonista, també són molt importants tots els secundaris al voltant d'aquesta i, junts, descriuen la terra deixada i la nova pàtria.
Per el Club de lectura Los Imprescindibles he llegit al val·lisoletà Miguel DELIBES a qui l'he llegit abans més d'una novel·la. Aquesta vegada el llibre triat a la FCM ha estat Parábola del náufrago.
Com el seu nom indica, es tracta d'una paràbola i, en ella DELIBES posa en pràctica tècniques d'avantguarda properes a l'absurd i al surrealisme. Té interès, però és clar, no s'assembla de res al que ens té acostumats aquest autor.
El que m'ha agradat més ha estat la tècnica de no usar signes de puntuació a la manera tradicional, sinó anomenant-los (enlloc de , escriure coma) i el fet de no fer-ho en tot moment, sinó que només quan parla del personatge que han degradat fins a convertir-ho en gos. I també la manera de sempre emfatitzar els pronoms no subjecte amb el subjecte entre parèntesi, suposo com una tècnica del narrador de donar força a la focalització del personatge.
És precisament aquest desordre el més sorprenent per a mi, en el sentit que no és el punt de vista d'un membre de la família més important que altre, sinó que tots són molt significatius per entendre la relació entre els diferents membres i la influència en major o menor grau d'uns sobre els altres. Fins i tot hi ha personatges secundaris, a banda del matrimoni i els quatre fills, com el tiet o les veïnes o d'altres que tan sols s'anomenen, tots ells molt ben tractats.
Las chicas del campo és una novel·la que descriu la realitat de la pobra Irlanda rural de principis del segle XX, així com una denúncia sense fissures de la miserable situació de les dones, rodejades i manades per homes sovint borratxos i pels valors intolerants de la religió catòlica.
O'BRIEN mostra les dones protagonistes com miren d'espavilar-se per sí soles i com el que sovint les salva és la força de l'amistat, així com el sentit de l'humor, dos valors que traspassen inclús la barrera de la mort.
L'última novel·la de la catalana Marta ORRIOLS s'anomena La possibilitat de dir-ne casa.
Aquesta autora te la facilitat de mostrar-te els pensaments i els sentiments dels personatges i els fa absolutament versemblants utilitzant tot sovint la 1a i la 2a persona del singular, enmig del relat en 3a.
La protagonista és una periodista, corresponsal de la corporació catalana d'audiovisuals al Líban, per la qual cosa l'autora et mostra la realitat del Líban i la dels corresponsals a l'Orient Mitjà i a bellesa del país i de les seves gents. L'autora no és periodista i, en la figura de la Txell Feixas, fa una defensa a ultrança de la professió i una denúncia de les males maneres com els toca treballar.
Això d'una banda. D'altra, la feina perillosa i llunyana de la protagonista serveix d'excusa a l'autora per parlar del tema fonamental de la novel·la que és la casa, el hogar en castellano o home en anglès, allò que et fa sentir que ets a casa teva, al teu lloc.
Per suposat que això dona per parlar de la família, la casa de la infantesa, i també de l'amor.
La resta dels capítols a estones he rigut i en d'altres he plorat d'emoció en el que ens haurà d'arribar, però quasi sempre he estat d'acord amb qui he descobert va ser la guionista de Cuando Harry encontró a Sally que tant em va agradar en el seu dia.
Amb la reectura gaudeixes el doble del llibre, si t'agrada.
