15.7.11

COMPARTIM LECTURES, juliol del 2011

He repetit Ignacio MARTÍNEZ de PISÓN perquè em va agradar molt. He llegit la seva última obra: El día de mañana situat a la Barcelona dels anys 70 i 80 i m'ha semblat molt interessant la manera com a través d'un personatge narra l'època de la transició española.
M'ha fet especial gràcia el fet que tots els carrers i els locals que apareixen jo també els freqüentava i dels fets que narra jo els recordo perfectament, encara que jo tinc de l'època la visió d'una adolescent i els personatges de la novel·la són adults.
Ben segur llegiré més coses d'aquest maño fincat a Barcelona.


Després he llegit Purga de la finlandesa Sofi OKSANEN que és una història commovedora situada a Estònia.
En Purga es barreja el temps del final de la Segona Guerra Mundial amb el temps de la nova Estònia lliure, i si les barbaritats que van cometre els soviètics em fan tremolar de por (com ens van poder fer creure que el comunisme tenia res de bo?) no queden curtes les bestieses que fan a l'actualitat les màfies russes. El llibre narra sobretot les de tràfic de dones (cada vegada que veig les dones de l'est a les nostres carreteres se'm posen els pèls de punta).
A part d'explicar una història familiar i la història d'un poble, la novel·la narra de manera tremenda la por, així com l'engany per a la supervivència.


I per acabar la bírria de mes de juliol que ens va fer, un tastet del japonès Haruki MURAKAMI: De qué hablo cuando hablo de correr per anar fent boca abans de començar la seva última novel·la que em reservo per el mes d'agost. El títol està inspirat en De qué hablamos cuando hablamos de amor de Raymond CARVER.
És un llibre molt interessant, explica com va començar a córrer un any després que va començar a escriure i des de llavors, una i altra activitat es combinen paral·lelament a la seva vida. Diu que ell escriu com corre, metòdica i durament, amb afany de superació, diu que córrer el manté en forma per a escriure.