5.11.07

COMPARTIM LECTURES, octubre del 2007

Aquest octubre m'he llegit tres llibres sobre la Segona Guerra Mundial, un tema que m'apassiona i amb el qual sempre descobreixo autors molt interessants, no només per el que descriuen i com ho fan, sinó també per la vida que els ha tocat viure. Tres visions diferents d'un mateix tema, interessant.
El primer va ser l'húngar i premi nobel Imre KÉRTESZ. Aquest home era un xaval quan va començar la guerra i ell mateix va dir fa poc a La Contra de La Vanguardia que és per això que ha pogut sobreviure, perquè els adults que van haver de viure aquell horror no ho van poder superar mai. Com tants d'altres jueus primer va patir el nazisme i després el comunisme. Crec que Sin destino és la seva primera novel·la i el seu protagonista és un noi de quinze anys en un camp de concentració. En llegir-lo se't posa la carn de gallina imaginant qualsevol dels molts quinze anyers que coneixem.
El segon va ser l'alemany Fred ULHMAN. L'amic retrobat és un relat bastant curt i molt commovedor també basat en les seves vivències. El seu protagonista, igual que el seu autor, va ser enviat per els seus pares als Estats Units a temps i es va poder lliurar dels camps de concentració nazi; els seus pares, però, van morir a Alemanya. En aquest llibre es descriuen molt minuciosament els canvis operats a l'Alemanya de Hitler en el dia a dia, i el final del llibre és brillant.
El tercer es titula El cuarto oscuro i l'ha escrit Rachel SEIFFERT, una escriptora de només 40 anys, de pare anglès i mare alemanya, educada a Oxford i resident a Berlín. És un llibre que conté tres relats: el primer sobre un noi berlinès que no pot participar en la guerra perquè té una petita invalidesa, i el greu que li sap no poder col·laborar amb en Hitler; el segon sobre una noia hamburguesa que s'ha de fer càrrec de tots els seus germans petits en acabar la guerra quan els americans empresonen els seus pares nazis; i el tercer sobre un jove alemany actual que no pot viure de remordiments per el passat del seu estimat avi que descobreix era membre de les Weimar SS.
Estic pensant de fer una Guia de Lectura de llibres que hi ha a la Biblioteca del s'Agulla sobre la Segona Guerra Mundial, aprofitant l'enllaç que hem posat des de la plana web de l'institut al catàleg informàtic epergam.
Aquest mes d'octubre han donat el Premi Nobel de Literatura a l'anglesa Doris LESSING i m'he afanyat a llegir-me un llibre seu que corre per la Biblioteca perquè és lectura obligatòria dels alumnes de Cicles Formatius de Grau Mitjà Socio Sanitaris. Es tracta de Diario de una buena vecina. No havia llegit mai abans d'ella ni sabia res de la seva vida. Ara sé que va néixer a Pèrsia i que va viure molts anys a l'actual Rhodèsia abans d'instal·lar-se a Londres als 30 anys. Ara en té més de vuitanta i la seva escriptura és molt lliure, molt independent; com deu ser ella, suposo. Però el que més m'ha frapat, més que el seu estil, és el tema de la novel·la: la vellesa, en el que ella s'endinsa –i et fa endinsar – molt profundament, de manera molt tendra i, sobretot, amb intel·ligència.
El mes d'octubre ha acabat i després del pont de novembre començarem el Club de Lectura de l'Institut. Animo a tots els adults a participar-hi i per a l'alumnat n'estic preparant un per a ells amb llibres de la Biblioteca del s'Agulla per poder continuar amb el premi que iniciarem el curs passat de el Premi al més Lector.
Núria Reichardt
Octubre, 2007