16.12.09

COMPARTIM LECTURES, desembre, 09


En el mes de desembre m'he llegit La vida ante sí del lituà Romain GARY, encara que escrit sota el psudònim de l'Émile AJAR.
Al principi no m'agradava gens, ja que em sembla que la traducció no deu ser gaire bona, però la història et va atrapant fins que quedes fascinat.

També he llegit Cuna de amargo azúcar del català , nascut a Tordera.
Quim HARO
És una història sobre la Guerra Civil Española i situada en el poble de Salobreña, relatada per un descendent dels protagonistes.
M'ha semblat molt poètica encara que molt partidista, encara que suposo que és difícil que sigui d'una altra manera.









També he llegit Marianela de l'espanyol Benito Pérez GALDÓS. No llegia en Galdós des que era estudiant de batxillerat, però no m'ha decebut gens, encara que la seva lectura, per suposat, ha estat molt diferent, sobretot quant l'esperit alliçonador de l'autor, que ara trobo molt ingenu.

Núria Reichardt
desembre, 09

22.11.09

COMPARTIM LECTURES, novembre 2009

Novembre és per a mi sempre un mes de poca lectura, suposo que és perquè solc tenir molta feina, vaig cansada, em vaig a dormir aviat...

Així i tot, m'he llegit La tía Julia y el escribidor d'en Mario VARGAS LLOSA, un llibre que m'ha agradat molt, com tot el que he llegit d'en Vargas Llosa des que el vaig descobrir amb La Fiesta del Chivo. Va ser un descobriment tardà i per això ara li vaig llegint obres més antigues en el temps, però que no em deceben en absolut.
L'única cosa que em passa amb els escriptors llatinoamericans - siguin qui siguin: Mario Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, Roberto Bolaño.. - és que no els puc llegir tan seguits perquè el seu español em cansa, no n'estic acostumada.

També he llegit Cuentos de Alexander PUSHKIN d'una col·lecció molt xula que el Departament de Castellà ha comprat perquè el seu alumnat de 3r d'ESO faci lectura individual de tria optativa, anomenada Nómadas del tiempo d'Edebé.

11.10.09

COMPARTIM LECTURES, octubre 2009

El 29 d'octubre, a l'ICE de la UAB es va fer la presentació del llibre La palabra compartida. La competencia comunicativa en el aula, una de les autores del qual és companya de l'institut, la Yolanda SEDILES i els altres autors són Carmen DURÁN, Inma LÓPEZ i Juan SÁNCHEZ-ENCISO. La trobada va ser emotiva pel fet que una amiga hi era a la taula, però sobretot va ser molt interessant ja que durant una hora i mitja tots els assistents vam poder aprendre, tant de les exposicions de les autores i de l'autor com de les intervencions del públic, entre el qual hi havia experts d'alt nivell com l'Olga Esteve i la Anna M. Camps. Un públic de luxe! Em va agradar molt gaudir-ne de tots ells tant com he gaudit llegint el llibre, i és que encara ara, una de les coses que més m'agraden del món, és aprendre.

El mes d'octubre l'he començat amb un dels meus escriptors preferits en llengua castellana, el peruà Mario VARGAS LLOSA a qui ja he dit en més d'una ocasió que m'agradaria que guanyés el nobel, però aquest any tampoc ha estat possible. He llegit Pantaleón y las visitadoras que és un títol que sempre m'havia fet gràcia, però que no sabia què volia dir. Ara sé que Pantaleón és un capità de l'exèrcit peruà i las visitadores un servei de prostitutes que ell organitza per calmar els ànims dels soldats peruans. És un llibre molt divertit i molt sorprenent on Vargas Llosa utilitza una prosa molt innovadora. Una de les coses que més m'agraden d'aquest escriptor és el registre tan ampli que utilitza en les seves obres. No les he llegides totes, però he llegit d'històriques, d'eròtiques i totes exel·lentment escrites.

També he llegit Pòlvora del quatre de juliol del català Ramon ERRA de qui havia sentit parlar molt bé. És un recull de contes que a mi, personalment, no m'han dit res.

He repetit l'escriptor afganès Khaled HOSSEINI. Aquesta vegada he llegit Mil sols esplèndids. És un llibre molt senzill i tant bonic com trist; val la pena, sobretot per conèixer la realitat de l'Afganistan dels últims anys, des de la invasió soviètica al contraatac de George W. Bush després de l'atemptat a les torres bessones de New York, i també per reflexionar sobre el nostre paper davant la situació de les dones en els països integristes.

A l'octubre és el meu aniversari i una amiga m'ha regalat un llibre preciós, es tracta d'un llibre il·lustrat per l'argentina ISOL de l'editorial Lumen i és El cuento de Auggie Wren d'en Paul AUSTER del que ja us vaig parlar el desembre del 2006. Un conte molt bonic que ja coneixia gràcies a la pel·lícula Smoke, què és una delícia.

I per últim els meus fills em van regalar l'últim llibre que s'ha editat en català de l'escriptora anglesa nascuda a Pèrsia, la premi nobel Doris LESSING que és Alfred i Emily. Aquesta dona escriu extraordinàriament bé en un exercici de ficció sobre la vida dels seus pares. Quan comences sembla una novel·la senzilleta, normal i corrent, però a mida que avances t'adones de la complexitat de la història i de la profunditat dels sentiments que se'ns mostren. M'ha semblat extraordinària, com m'ho sembla la seva autora que ja té noranta anys.

Núria Reichardt
octubre, 2009

17.9.09

COMPARTIM LECTURES, setembre del 2009

Després de les vacances he començat el setembre llegint un llibre sobre la feina, concretament sobre el que el nou Currículum anomena Competències Bàsiques, i més concretament sobre la Competència Comunicativa. Un llibre que m'ha agradat molt que publiquessin ja que una de les autores és una bona amiga i companya de l'institut, la Yolanda SEDILES. Es titula La palabra compartida i és un llibre que recomano molt a tots els professors i mestres de qualsevol matèria que estiguin interessats en estar al dia i que encara s'il·lussionin per aquesta feina nostra que pot arribar a ser tan apassionant. Una de les maneres com jo aconsegueixo entusiasmar-me és reflexionant sobre la pràctica, una cosa que em va ensenyar a fer la Yolanda en els seus cursos de Pràctica Reflexiva i que ella i els autors d'aquest llibre - Carmen DURÁN, Inma LÓPEZ i Juan SÁNCHEZ-ENCISO -ens animen a fer. No només ens animen sinó que ens expliquen, ens exemplifiquen i ens il·lustren d'una manera amena i entenedora.

Per compensar, l'altra lectura de setembre ha estat una novel·la negra Delitos a largo plazo del britànic Jake ARNOTT. Una de gangsters en el Londres dels anys seixanta, una barreja de violència i drogues, sexe i rock & roll.

Núria Reichardt
setembre, 2009

13.8.09

COMPARTIM LECTURES, estiu 2009


A principis de juliol vaig anar de viatge a Wales i em vaig endur una lectura en anglès, l'última novel·la del nord-americà Paul AUSTER anomenada Man in the Dark. Una delicía, com sempre, llegir en Auster; i més encara en versió original. En aquesta història sorgeixen de nou les diferències i semblances entre ficció i realitat, o millor dit, les diferents realitats amb què vivim.

En tornar i fer uns dies de platja em vaig llegir La felicitat del català Lluís-Anton BAULENAS. És una novel·la ambientada a la Barcelona de la Setmana Tràgica. Interessant i plena de tendresa entre tanta violència.

També vaig començar un llibre del xilè Roberto BOLAÑO. Es tracta de Los detectives salvajes. Difícil i estrany, però genial, com tot el que he llegit d'en Bolaño. A mida que llegeixes descobreixes l'Amèrica Llatina dels anys 70 i les seves inquietuds, segurament les inquietuds i vivències de l'escriptor i els seus coneguts, alguns fins i tot amics.

A finals de juliol vaig anar de viatge a Berlín. No m'havia acabat Los detectives salvajes i no me'l vaig endur, ja que és molt gruixut.


Allà vaig aprofitar per llegir-me Goodbye to Berlin de l'anglès Christopher ISHERWOOD en versió original. No va ser fàcil però va pagar la pena. És una història trista en el Berlín dels anys 30, just abans de la guerra, i més trista la sents quan la llegeixes en l'escenari dels fets. És el llibre en que es va basar la famosa pel·lícula Cabaret.

En tornar de Berlín vaig acabar el llibre d'en Roberto BOLAÑO. Genial!

Després, ja en ple agost vaig llegir l'obra de teatre Eloísa está debajo de un almendro del dramaturg espanyol Jardiel PONCELA ja que tenia curiositat per aquesta lectura obligatòria del batxillerat. El principi és fatal, però després resulta realment divertida i suposo que als joves els pot interessar per la seva semblança amb els culebrons televisius. A més, pot ser molt interessant per aprendre aspectes sobre la posada en escena.

I per últim, l'estrella de l'estiu ha estat el japonès Haruki MURAKAMI. He llegit una obra anterior a Tokio Blues i Kafka a la platja, es titula Crónica del pájaro que da cuerda al mundo y es al·lucinant. La realitat i la ficció es barregen fins el punt que es confonen: No tota la realitat és veritable ni tota la veritat és realitat.
A mi m'ha encantat però també m'ha creat un desassossec desconcertant, no puc parar de pensar-hi. Bé, ben segur que a partir de l'1 de setembre hauré de pensar en altres coses, però està bé pensar en les diferents realitats que ens proposa en Murakami. Sinó, ben segur que ens perdem moltes coses.
I QUINES HAN ESTAT LES VOSTRES LECTURES DE L'ESTIU?
FEU UN COMENTARI!

Núria Reichardt
agost, 09

16.6.09

COMPARTIM LECTURES, juny del 2009


Salman RUSHDIE: La encantadora de Florencia

Una història encantadora sobre l'Indostan i molt més, relatada amb l'estil de la mitologia clàssica.

Al principi costa una mica, però quan ja t'endinses a la història, t'ho passes molt i molt bé.

Per a mi Salman Rushdie és un dels grans contemporanis.

Marcel PROUST: En busca del tiempo perdido: Por el camino de Swan


Vaig voler llegir un dels clàssics que encara no coneixia, en són tants... i vaig començar per el primer volum del temps perdut.

Es tracta de llegir un món que ja ha desaparegut, i no fa pas tant! Altres valors, altres costums ... i les mateixes passions. D'una banda el món canvia molt, jo diria que canvia molt tecnològicament. Però d'altra... sempre és el mateix.

Hauré de continuar (o no) amb la saga Proust més endavant. A l'estiu sempre hi ha més temps.

Però aquest mes em va prémer l'absoluta necessitat de llegir-me el tercer volum de Mil·lenium del suec Stieg LARSSON: La reina en el palacio de las corrientes de aire.

I no he parat fins acabar-ho. L'he devorat. Potser d'aquí a un temps me'ls torno a llegir parant més atenció, perquè la veritat és que el llibre toca molts temes molt interessants, però aquesta primera vegada ha estat un no parar, un no poder parar.

M'ho he passat molt bé, m'encanta la Lisbeth Salander, la meva, la que jo m'he imaginat, i per suposat, no penso anar a veure la pel·lícula.

Llàstima aquest noi morís ... no podrem continuar gaudint de la seva obra. Recordo que aquest sentiment també el vaig tenir quan va morir la Carmen Martín Gaite (salvades les distàncies).

Ara m'estic llegint un manuscrit que ha escrit un familiar que ara ja té 80 anys, però que ha tingut una vida molt intensa i ha escrit les seves memòries.
Sempre és curiós que coneguis personalment els personatges.

De fet, estic fent temps perquè me'n vaig tres dies a l'estranger i no m'interessa endur-me cap llibre, i encara menys dels gruixuts, potser me'n compro un allà i llegeixo en versió original.

Disfruteu l'estiu, també llegint!

Núria Reichardt
juny, 2009

7.5.09

COMPARTIM LECTURES, maig del 2009

Aquest mes de maig ha estat estrany a nivell de lectures, no sabia què triar, i al final han estat un nobel, una desconeguda i una típica novel·la negra.
J.M.G. Le CLÉZIO:
Música del hambre
He llegit aquest llibre del francès premi nobel de literatura i no m'ha desagradat, encara que n'esperava molt més. El que sí m'ha agradat és la història que explica sobre una família de burgesos de les colònies franceses a l'època d'abans i després de la Segona Guerra Mundial. M'ha cridat l'atenció com els personatges (o la majoria d'ells) no s'assabenten de res fins a que els fets es succeeixen i com els sorprèn la realitat. Trobo que s'assembla tant a la manera com, en general, es viu avui en dia... Em sembla que la història mai ens ensenya prou.

Fleur JAEGGY: Los hermosos años del castigo
Es tracta d'un relat curt que m'ha deixat de pasta: una dona explica les seves sensacions, emocions i vivències en alguns dels internats en els què ha viscut durant la seva infància i adolescència, i la petjada que han deixat en ella i en la seva manera de veure i viure la vida.

Henning MANKELL:
La quinta mujer
Una novel·la negra amb molta intriga i també amb molt de transfon sobre la Suècia d'avui en dia
o potser sobre el món d'avui en dia que ha perdut els valors. Inevitablement he pensat que el malograt LARSSON el devia admirar profundament o havia aprés d'ell ben segur.


Núria Reichardt
maig del 2009

28.4.09

COMPARTIM LECTURES, abril de 2008

Aquest mes ha donat molt de si, segurament perquè han hagut les vacances de Pasqua entre mig. En total m'he pogut llegir cinc llibres que us recomano:
El primer L'amant de la francesa Marguerite DURAS. Un llibre que m'havia llegit feia molts anys i que ara he rellegit. He descobert que realment rellegir dóna una dimensió nova a la lectura i, en aquest cas, he descobert que la Duras escrivia fantàsticament i també que L'amant és una història molt forta i molt dura; fins i tot m'ha fet mal.

El segon el llibre de relats Trabajo de campo de l'anglesa Rachel SEIFFERT, que vaig llegir perquè el recomanava l'Enrique Vilamatas a qui solc fer-ne cas perquè no em deceb mai. L'únic problema és que jo prefereixo les històries llargues.

El tercer, una meravella: Desgràcia del sudafricà JM Coetzee. D'aquest autor n'he llegit diferents llibres i aquest m'ha agradat molt, a més que es llegeix molt ràpid. Explica una història després del Apartheid a Sudàfrica plena de violència, però també d'esperança.


El quart ha estat El gaucho insufrible del xilè i ara famossíssim Roberto BOLAÑO, però que jo ja havia llegit amb anterioritat. El primer, Estrella distante em va sobtar, aquest segon, tot i ser un llibre de relats, m'ha agradat molt, i ara m'espera un dels meus regals de Sant Jordi: Los detectives salvajes.

I per últim una joia que em van regalar per Sant Jordi: Una benedicció de la premi nobel nordamericana Toni MORRISON, de qui tenia moltes ganes de llegir-ne alguna cosa. L'he disfrutat molt i vull compartir amb vosaltres un dels últims paràgrafs d'aquesta Benedicció:

"...que et concedeixin poder sobre algú és dur; prendre a algú el poder sobre ell mateix és mal fet; donar a un altre poder sobre tu és una cosa perversa."


Núria Reichardt, abril del 2009

1.4.09

COMPARTIM LECTURES, març del 2009


Vaig començar el mes amb un autor que no coneixia i que m'ha agradat molt. Es tracta del francès Patrick MODIANO i el seu llibre En el café de la joventut perdida. Es tracta d'un viatge per el París dels 60, no només per els seus cafès, sinó també per les seves idees, per els seus desitjos i les seves esperances i desesperances. Després de passejar-me per París mentre el llegia, vaig tenir la sort de poder passejar-m'hi realment.


Després, com m'havia quedat amb ganes del suec Stieg LARSSON, em vaig empassar, literalment, La chica que soñaba una cerilla y un bidón de gasolina, i no em va decebre gens. Ara però, m'hauré d'esperar fins que a Espanya es publiqui el tercer volum de la trilogia Mil·lenium.


I per acabar un nou títol del Club de Lectura de l'Institut del català Jordi SIERRA i FABRA anomenat Quatre dies de gener. Aquest autor el coneixia com a autor de novel·les juvenils i, la veritat és que no esperava gaire d'aquesta obra per a adults. Però m'ha agradat molt. El títol es refereix als últims quatre dies de la Guerra Civil a Barcelona. A la portada una fotografia preciosa d'en Robert CAPA on reconec el Passeig de Gràcia de Barcelona a l'alçada del Palau Robert.

Núria Reichardt, març del 2009

1.3.09

COMPARTIM LECTURES, febrer de 2009

El mes de febrer m'ha donat per a dos llibres, però tots dos força gruixuts.

El primer ha estat un llibre que està a les llistes d'èxits i del qual em sentia reticent a llegir-lo, però vaig caure en el parany i no em sap gens de greu.
Amb Los hombres que no amaban a las mujeres del suec Stieg LARSSON m'ho he passat molt i molt bé. És un llibre d'aquells que t'atrapen i que no pots parar de llegir.
No només és una història amb molta intriga i molta acció, sinó que també toca de manera intel·ligent molts temes que m'interessen: els hackers, la violència, l'economia, les relacions de parella, els frickies ... i tota la trama transcórre en un país per a mi força desconegut, la freda Suècia.
És una llàstima que aquest escriptor morís sobtadament abans de veure publicat aquest el seu primer llibre! Ens queda el consol que va deixar escrita tota la trilogia. Quan pugui aniré per el segon.

Amb la segona lectura he tornat amb la canadenca Alice MUNRO. He llegir el llibre que em van regalar per Nadal que és La vista desde Castle Rock. És una història fantàsticament escrita sobre els primers pioners - la majoria escocessos - al Canadà. És també una tendra mirada enrera a la vida des de la vellesa. És també un relat apassionat sobre els canvis: els canvis de paisatge, els canvis de valors... Molt bonic.

Núria Reichardt
febrer, 09

31.1.09

COMPARTIM LECTURES, gener del 2009

La elegancia del erizo de la francesa Muriel BARBERY és el segon llibre que he triat del Club de Lectura i el llibre em va decebre al principi, m'avorria, i cap al final va anar agafant ritme. Apareixen dos narradors molt diferenciats: el personatge principal, la portera d'un edifici de classe burgesa parisenca, i Paloma, una noia de 13 anys que hi viu a l'edifici i escriu un diari anomenat "Dario del final del mundo". El més bonic del llibre són algunes de les seves moltes reflexions sobre la vida, especialment les que fa la René. Però em quedo amb l'última "idea profunda" de la Paloma: "A partir de ahora buscaré los siempres en los jamases. La belleza en este mundo". També he llegit L'home manuscrit del valencià Manuel BAIXAULI, què m'ha semblat un llibre molt interessant tant per la qualitat de la seva prosa com per el tema que teix entre la ficció i la realitat. Per últim he llegit alguns dels contes del llibre del Club de Lectura Horrores cotidianos del català David ROAS, que és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Alguns són molt divertits i tots xocants. Núria Reichardt gener, 2009

6.1.09

COMPARTIM LECTURES, desembre del 2008

El mes de desembre ha donat de si, entre que es van acabar les juntes d'avaluació i amb les vacances de Nadal he pogut fer unes quantes lectures.


Laprimera va ser l'última novel·la del japonès Haruki MURAKAMI. After Dark no m'ha decebut, m'agrada l'estil d'en Murakami,del qual sóc una fidel seguidora, encara que em va entusiasmar més Kafka a la platja i estic a l'espera de que publiquin una nova novel·la, més llarga, que ja ha acabat.
Després he llegit el primer llibre que he triat del Club de Lectura de l'institut: Cometas en el cielo de KhaledHOSSEINI. No sé si literàriament és un llibre gaire bo, però és molt bonic i m'ho he passat molt bé en llegir-lo. A més he aprés coses sobre la història, la trista història, de l'Afganistan més recent, que des de la invasió dels comunistes soviètics han anat de mal en pitjor. Així com de la bellesa de les seves terres i de les seves costums, i de la duresa de l'exili i de la immigració.


He llegit un conte curt El disc de Newton d'un jove autor català, en Miquel RIBAS i FIGUERAS. En principi és un relat per a adolescents, però a mi m'ha agradat molt per la seva frescura i el seu coneixement dels interessos i els gustos dels joves. Té més obra publicada, com Helpers.

Per fi li va arribar l'hora a un autor nord-americà que feia temps que em volia llegir, Don DELILLO. He llegit Fascinación, que m'ha deixat ben perplexa en fer-me pensar en quin món més complicat que hi vivim o bé de quina manera hi ha gent que es complica la vida quan l'odi o l'enveja són la seva motivació.








El caga tió em va emocionar amb el llibre Women who read are dangerous amb unes il·lustracions precioses de quadres i fotografies de diferents èpoques en que apareixen dones llegint.



I per últim m'he iniciat amb la lectura de la canadenca Alice MUNRO que per molts és una de les millors escriptores en llengua anglesa de l'actualitat. Secretos a Voces és un recull de relats curts que em tornen boja, em costa d'entendre'ls i de distingir si m'agraden o no, o més aviat és que sento com l'autora em provoca i això sí que m'agrada.

BON ANY NOU I QUE ELS REIS US PORTIN MOLTS LLIBRES I US ELS LLEGIU TOTS!

Núria Reichardt
Desembre, 2008