15.6.15

Compartim lectures. Maig del 2015

He llegit dos llibres seguits del blanenc Josep MACIP. Va venir a l'institut per a parlar amb els meus alumnes sobre la seva novel·la Ullals. Aquí va ser quan vaig descobrir la seva vessant científica, així que els que he llegit són llibres de divulgació científica que he trobat molt interessants i entenedors.

El primer Jugar a ser déus on explica coses molt interessants sobre els avenços de la ciència i l'ètica, la nostra posició moral davant d'ells. L'autor no es posiciona, sinó que et mostra totes les vessants perquè tu puguis crear-te una opinió. I també et mostgra diferents possibles posicions perquè et sorprenguis i a l'hora no t'espantis de les múltiples postures morals que podem les persones adoptar-hi davant un mateix fet.

I l'altre Què és el càncer i per què no hem de tenir-li por t'explica de manera entenedora moltes qüestions sobre el càncer, algunes ja sabudes i d'altres poc conegudes o desconegudes, coses que devem saber tots, no només per a ajudar a prevenir la malaltia, sinó també per a entendre-la i per a entendre els malalts, els seus familiars i els seus investigadors.


També he llegit els contes El cafè de la Granota del català Jesús MONCADA i m'he divertit amb el llenguatge característic de la franja, els costums d'aquests pobles en el segle passat i la seva cultura popular.



I per últim un llibre que m'han prestat - i això no sol passar - i que m'ha agradat - això és fantàstic -.

Es diu Blitz i és de l'escriptor madrileny i també director de cinema David TRUEBA. 

Blitz en alemany vol dir llamp, i s'anomena així perquè la vida del protagonista canvia a la velocitat del llamp en descobrir que la seva nòvia està liada amb un altre. Fins aquí res de novedós. La gràcia del llibre està en la manera com aquest personatge afronta la nova realitat.

M'ha agradat especialment el gust per la seva feina que mostra el protagonista. És un arquitecte de paisatges i prefereix, com jo, anomenar-los jardins i no parcs públics ni cap altre eufemisme per l'estil.

També m'agrada el respecte i la consideració com la novel·la tracta la dona de seixanta anys, que tots ens anem fent grans i està prou clar que no es pot posar la bellesa i la joventut com a valor preferent!

Núria Reichardt
Maig del 2015