La visió sobre la maternitat és completant diferent a la mirada occidental i per això aquesta autora ocuparà el capítol de mares de cultures llunyanes en la classificació de l'Ada.
En aquest sentit el llibre és molt interessant, però la història m'ha tornat una mica boja. Començant pel sense sentit del títol i perquè m'ha esgotat la lectura de tanta frase curta, tanta repetició de idees com a epítets, tants canvis bruscos de temps verbals, tanta agressivitat i tanta manca d'amor.
La història és duríssima i denuncia el colonialisme, per suposat, i això em sembla normal i bé, però no m'ha agradat gaire tant de complexe històric.
D'aquells autors què, de jove, no vaig saber apreciar i que he gaudit ara llegint la seva prosa exquisita. El seu llenguatge juvenil, però ja culte i ric que descriu el seu voltant i narra la seva pròpia història.
L'Estilita també és un llibre que he llegit en motiu d'un cap de setmana cultural anomenat Grans lectors a El bosc de les idees. És del barceloní Uri COSAK.
És una metàfora sobre la vida d'avui en dia. La situació en que l'estilita posa al poble et fa reflexionar sobre l'amor, el coneixement, la política, el poder, etc.
M'ha agradat molt, sí, és un llibre sobre el dol, però no parla només del seu propi dol, sinó que ho compara amb un altre dol, el d'un pilot que va haver de fer un aterratge forçós a Islàndia que va acabar en èxit, però que la carcassa de l'avió encara continua en el mateix lloc.
D'aquesta manera mescla les dues realitats de dos moments i dues naturaleses diferents. És bonic com ho broda i també és bonic la manera trista, però no melodramàtica com ho narra.
El cap de setmana de Grans lectors vaig trobar el llibre Demana-m'ho així i et diré que sí de l'almeranenca Josepa Elena SOPEÑA, què em va cridar l'atenció perquè havia estat guanyador del premi de literatura eròtica La Vall d'Albaida del 2016.
Un descobriment ha estat la novel·la Salvo mi corazón, todo está bien. És del colombià Hector Abad FACIOLINCE a qui vaig saber qui era per la pel·lícula preciossísima El olvido que seremos, de qui és l'autor i el fill del protagonista.Aquesta em venia ben recomenada i el més curiós per a mi han estat dues coses: que el protagonista és del tot original, Luís, un home gras i bo que és cura a Medellin, i que el seu amic i company Lelo és el narrador testimoni,
Al rerefons de la història hi ha molts temes: l'església, la fe, la violència, l'amistat, la família, l'amor i el sexe. I també les malalties coronàries. Els que expliquen la història s'encarreguen de parlar de la tasca dels sacerdots en els barris pobres i de les seves lluites contra les exigències que els imposa l'església, la seva manera de concebre una nova església.
Per a la 1a sessió a Laie amb l'Ada CASTELLS sobre Les antimodel. Aquelles mares que voldríem pair, vaig rellegir Apegos feroces de la nord-americana Vivian GORNICK llegida el març del 2018 i registrada en aquest mateix blog, i Tu no ets una mare com les altres de l'alemanya Angelika SCHROBSDORFF a qui havia llegit encara abans.
A la 2a sessió l'Ada CASTELLS va presentar Les impresentables. Aquelles mares que voldríem oblidar.
¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal? de l'escriptora anglesa Jeanette WINTERSON ja l'havia llegit el desembre del 2017 i ara he llegit Deixa'm mare de la polaca Helga SCHNEIDER. Aquest últim és duríssim, encara més que l'altre. La WINTERSON ho narra com a filla adoptada d'una mare extremista religiosa que la desprecia i la SCHNEIDER filla abandonada per una activista nazi que mai es va arrepentir.
