14.6.11

COMPARTIM LECTURES, juny del 2011

En un dominical de El Pais Javier CERCAS recomanava la lectura de Ignacio MARTÍNEZ DE PISÓN i m'he llegit Carreteras secundarias.
Amb tant bona recomanació, la cosa no podia fallar i, efectivament, aquest autor de Zaragoza m'ha agradat molt. Abans no sabia d'ell, havia llegit que estudià la vida i l'obra de John DOS PASSOS, però he vist que té una amplíssima obra i espero llegir-me en breu El tiempo de las mujeres (de la que he llegit alguna cosa a Enrique VILA-MATAS) o El día de mañana, la seva darrera novel·la.
Carreteras secundarias relata les peripècies d'un pare i un fill en la España dels anys setanta, en el franquisme més tardà; la decadència del franquisme va paral·lela a la decadència de la vida del pare. Els protagonistes no tenen res, però almenys acaben tenint-se l'un a l'altre.

En la següent dècada està situada El último día antes de mañana, una novel·la que m'he llegit d'una tirada i que m'ha deixat frapada. És del barceloní Eduard MÁRQUEZ, un home de la meva generació, a qui ja li havia llegit Cinc nits de febrer. Ja em va agradar en aquella ocasió i ara encara més. En acabar la lectura m'he adonat que l'original és en català, així que a partir d'ara el llegiré en català.
Les seves obres són sempre curtes i contundents, per això et sobten, t'atrapen i t'arriben fins el fons. Amb aquesta, a més, m'he sentit molt identificada: l'educació religiosa, la família de l'època franquista, la facultat i l'arribada de la democràcia, el descobriment de les drogues, el sexe i el rock and roll, i per suposat, l'amistat i l'amor; però també el pas del temps i el profund dolor de la pèrdua: d'amics, d'amors, d'il·lusions, de persones estimades... En acabar el llibre he fet una visita en la xarxa a les fotografies de la malmesa Francesca WOODMAN.

I també m'he llegit Les veus del Pamano del català Jaume CABRÉ. M'ha agradat més del que m'imaginava, m'ha agradat sobretot pensar quantes vides hi ha que no són el que semblen i encara més en un context de guerra. Aquest llibre està situat en un petit poble del Pirineu a la postguerra española amb relacions molt tenses després de les barbaritats que es van cometre i en temps de maquis entre els franquistes. També m'ha agradat els paral·lelismes que planteja la història explicada per altres personatges de l'època actual situats en el mateix poble.

Núria Reichardt
juny del 2011