Per el curs de literatura nord-americana en la Nollegiu del Clot, he llegit El raïm de la ira, del premi Nobel John STEINBECK.L'he gaudit molt i trobo que aquesta novel·la del 1938 està de rabiosa actualitat. STEINBECK va pretendre escriure la gran novel·la nord-americana dels pobres. Té un sentit bíblic, d'èxode.
Narra les migracions dels pagesos nord-americans cap a l'oest, la terra somiada de Califòrnia. Quatre centes mil persones per la ruta 66 en els anys de la Gran Depressió, quan van haver d'abandonar les seves terres i no imaginaven les penúries que passarien i el menyspreu amb el que els tractarien (els anomenaven Okis) per pobres i bruts.
L'autor coneixia bé el tema i en el seu llibre hi ha descripcions hiperrealistes. També innova en el sentit que alterna els capítols sobre el drama de les famílies, especificat en la família Joad, amb d'altres on el protagonista és la terra i el paisatge.
Amb la Bea Garcia he sabut de la existència dels diaris del autor i de lo deprimit que va acabar amb l'escriptura d'aquesta obra mestra que John FORD va dur al cinema. Una peli dura, però que encara va obviar un parell d'escenes duríssimes del llibre.
Per el Club de lectura del Grupo Bojador he llegit Los animales de ciudad no lloran de la barcelonina jutgesa i escriptora, la Graziella MORENO.La novel·la és una trama legal inspirada en els jutjats. La protagonista és una advocada que reflexiona sobre: "Decía que el corazón del juez es el modo jurídico de entender el bien y el mal".
Tots els personatges són versemblants i els pots identificar en el món actual. Amb les seves vides el lector llegeix com els condiciona el poder, l'amor, l'ambició i les seves debilitats.
He trobat molt interessant les seves afirmacions sobre la veritat. Per exemple, "le ha recordado que, a diferencia de la verdad, las mentiras se sostienen porque pueden adaptarse según convenga".
En motiu d'un cap de setmana de ruta literària per la Vall d'Àssua, he recordat que tenia en la meva pila de llibres per llegir
La llarga migdiada de Déu del pallarès
Pep COLL.
I per el Club de lectura L'esquirol entre llibres, aquest mes he llegit El secret del meu turbant.Un testimoni colpidor.
I com serà habitual durant tot aquest curs, uns quants contes: Parece una tontería de Raymond CARVER, Instrucciones para subir una escalera de Julio CORTÁZAR, El pozo y el péndulo de Edgar Allan POE, Caperucita roja de PERRAULT, de MROZEK de IWASAKI i de Angela CARTER, El patito feo de ANDERSEN, Pajarito de Claudia ULLOA, Invasió subtil de Pere CALDERS, La lotería de Shirley JACKSON, Los pocillos de Mario BENEDETTI i La migala de Juan José ARREOLA.
També el llibre de relats Wineburg Ohio del nordamericà Sherwood ANDERSON que m'ha inspirat molt pel projecte que tinc en ment.
Què xulo és que sembla que no t'expliqui res important i va brodant, ara amb un personatge, ara amb un altre, tot el poble. En aquest llibre de relats el protagonista és el poble.
I el recull de contes A les dues seran les tres del català, nascut a París, Sergi PÀMIES.
Tots els contes són auto ficcionats i amb un fi sentit de l'humor.
