16.8.18

Compartim lectures, agost del 2018

A l'agost m'agrada llegir a la platja i és per això que trio llibres petits, àgils, que no pesin, i és per això que sempre acabo llegint llibres de relats, encara que no és el meu gènere preferit.

He llegit a la catalana Empar MOLINER que m'ha fet riure més del que m'imaginava amb els relats del llibre Tot això ho faig perquè tinc molta por.

I també he llegit alguns relats del llibre Denuncia inmediata del meu admirat escriptor nord-americà d'origen grec, en Jeffrey EUGENIDES.

Però a mi el que m'agrada són les novel·les llargues, d'aquelles que desitges que mai s'acabin, d'aquelles que no estàs còmode llegint-les a la sorra, sinó que necessites una bona butaca i temps, que és del que podem gaudir durant les vacances.

És per això que vaig provar sort amb l'últim llibre de l'escriptor nord-americà, el novaiorquès per excel·lència, en Paul AUSTER, que s'anunciava com la gran novel·la americana,  4 3 2 1, de quasi bé mil pàgines.

És una novel·la amb d'altres novel·les dins d'ella, i és una sola història versionada. Allò típic que tots ens hem plantejat alguna vegada sobre "i si hagués triat això enlloc d'allò, i si hagués passat això i no allò". Doncs es tracta de la vida del protagonista - molt semblant a la vida de l'escriptor - en quatre versions, d'aquí el títol.

Aviat em vaig cansar de les versions en paral·lel i vaig llegir de manera lineal, a la meva manera, la vida del protagonista des del seu naixement a la seva vida adulta en els Estats Units dels anys 50-70. 

El que més m'ha interessat ha estat el rerefons polític i social de l'època amb les il·lusions per JFK i les decepcions amb la guerra del Vietnam i més tard la de Corea, els canvis en les famílies i en l'educació dels fills, els canvis en la universitat i en el periodisme, en la societat de consum i en la tecnologia. I sobretot, els canvis generacionals i en els valors, i com aquests han influït tant i tant no sols en nord Amèrica sinó en tot el món occidental en aquells moment, quasi com un precursor del món global d'avui en dia. Molt interessant.

L'últim llibre d'aquestes vacances d'estiu ha estat magnífic. Es diu La sega i és del valencià Martí DOMÍNGUEZ.

Feia mesos que el tenia a la tauleta de nit i no li feia gaire cas, potser mai m'ha agradat la portada. En llegir-lo però, m'ha entusiasmat.

No només m'ha interessat el tema, que és la difícil posició dels masovers dels masos del Maestrat, entre els civils franquistes i els maquis que s'amagaven, en els anys de la postguerra espanyola, sinó que sobretot m'ha encisat la descripció de la por, el terror i la violència narrada per la veu protagonista d'un nen de deu anys.

També és esplèndid l'escenari del cim de Penyagolosa, a la serralada del Maestrat, on l'autor -periodista científic- ha estudiat amb cura cada planta, cada fòssil i cada au per poder aixecar l’escenari de la seva darrera novel·la. També és molt valuós la recuperació de tots els treballs i les eines usades pels pagesos, ja passades de moda en aquella època, i que servirà per preservar la seva memòria.

Núria Reichardt
Agost del 2018



Compartim lectures, juliol del 2018

Fa un temps que no acabo de trobar autors desconeguts per mi  que em complaguin, així que aquest mes he anat sobre segur.

Aquesta dona, la britànica Maggie 0'FARRELL continua agradant-me molt i molt. Aquest vegada li he llegit La primera mano que sostuvo la mía, una novel·la del 2010.

M'ha encantat com parla de la maternitat, de la pèrdua, de la persistència de la memòria... tot de coses que hem viscut i que ella narra tan bé que ets capaç de reviure-les a través dels seus personatges.

M'ha agradat especialment la rebel·lia de la protagonista des de ben jove, com ja t'adones des de l'adolescència allà on vols arribar, de què en vols formar part i, sobretot, de què vols fugir per sempre.

També m'he sentit identificada en tot allò que t'adones quan tastes la maternitat (o la paternitat), en els records que pensaves que no tenies sobre la teva pròpia infantesa i sobre els teus pares en aquell moment, en tu com a nadó i ells com a pares. En com aquesta empatia canvia totalment la relació entre pares i fills.

I el també britànic i molt més veterà Ian McEwan tampoc m'ha decebut gens ni mica amb una de les seves últimes novel·les La ley del menor del 2014, anterior al seu últim i estrafolari experiment Cáscara de nuez.

Així com la jove O'FARRELL em fa recordar i reviure, en McEWAN em serveix de mirall en el present. Els seus personatges tenen una edat propera a la meva i per tant els succeeixen coses que també m'estan passant a mi. Però aquesta nova etapa de la vida no deixa de sorprendre't perquè et costa reconèixer-te.

Una de les coses que fem és avaluar i valorar el nostre propi camí, com la protagonista de La ley del menor, jutgessa del tribunal de família, impecable i curosa en el seu treball, però no del tot conseqüent en la seva pròpia família: dilemes ètics i responsabilitats morals.

També he llegit Lo que cuentan las estatuas del mundo de les meves amigues Montse GANGES i Imma PLA, que quan treballen juntes s'anomenen La plaga libros.

M'he entusiasmat amb tot el que podem treballar a classe amb aquest llibre en castellà i estic intentant entusiasmar els meus companys en aquest projecte. En la mateixa línia transversal pot estar Mira la Alhambra i en versió anglesa Behold the AlhambraA veure què sortirà!



Núria Reichardt
Juliol del 2018