29.9.13

Compartim lectures, setembre del 2013

Aquest setembre he estat relaxada i m'he llegit tres llibres i cap dels tres és novetat, sinó més aviat una mica passats.

El primer va ser Casa sin amo de l'alemany Heinrich BÖLL. Després de molts i molts anys d'haver-me llegit Opiniones de un payaso que recordo que em va agradar molt i molt, volia llegir en Böll d'adulta. 

I em continua agradant. Casa sin amo està situada a l'alemanya de la postguerra i l'autor, encara que catòlic i social-demòcrata, és molt crític. No en un to contestatari o revolucionari però sí molt crític, en tot l'ampli sentit de la paraula, sobretot amb els alemanys que van simular no assabentar-se de res sobre el que van fer els nazis durant la guerra.

Parla també sobre els valors tradicionals que es perden després d'una guerra i sobretot quan en la post-guerra la crua realitat queda sobre la taula.


Després li va tocar el torn a Harún y el Mar de las Historias de l'indi de nacionalitat britànica Salman RUSHDIE. Aquest autor m'agrada molt i he llegit força llibres però un dels que em faltaven era aquesta petita meravella que és la història de Harún. 

És un conte fantàstic, ni més ni menys, i com a tal, pot situar-se en qualsevol lloc i en qualsevol moment en el temps, el seu valor hi va igual.

I per últim Madrid, Costa Fleming del castellà de Toledo Ángel PALOMINO. Aquest llibre el tinc a casa des de la meva adolescència i en aquell moment no me'l vaig arribar a acabar perquè em semblava antiquat total.

Amb la distància dels anys, amb aquesta novel·la m'ho he passat molt bé. No m'estranya que em semblés antiquada perquè als joves de la meva generació en general no ens agradaven aquestes històries dels anys 70 que reflectien la España grisa i avorrida en que havíem nascut i on qualsevol petitesa "moderna" que algú fes ens semblava una nyonyeria.

Però trobo que en PALOMINO sap reflectir molt bé els costums i la moral de la España de la transició mitjançant la història d'una nova i moderna comunitat de veïns a Madrid, on es barregen personatges de l'antic i del nou règim, de la passada i de la nova generació. Molt interessant i divertida.

Núria Reichardt
Setembre del 2013