13.11.14

Compartim lectures, novembre del 2014

El novembre vaig poder acabar Así empieza lo malo del meu admirat escriptor madrileny Javier MARÍAS.

El millor de la novel·la per a mi és el narrador perquè en MARÍAS et submergeix en la història i gaudeixes de les seves llargues explicacions, del seu llenguatge culte i de les seves expressions i comparacions.

Així com també gaudeixes del seu punt de vista que, encara que no sempre coincideixes, sí moltes, i sobretot la seva és una mirada semblant a la teva en el sentit que ho és des de la maduresa, però ben recordant com era la mirada apassionada de la teva joventut. En els anys 80 érem joves i també ho era la democràcia española.

La novel·la va de moltes coses i totes barrejades, igual que a la vida. Va del rancor i el perdó, o no, en les relacions personals, i especialment en les relacions de parelles. Va del que és més important o menys en les relacions personals, i especialment en les relacions de parelles, segons el moment i la situació. 

De rerefons està la "movida madrileña" amb el contrast entre els joves i els grans, enmig del cop d'estat fallit i la pujada al poder dels socialistes, amb l'esperada arribada de les lleis del divorci i de l'avortament. De rerefons també està el món del cinema español, l'alliberament sexual de la dona i la manca de coneixement de la SIDA i les seves conseqüències.

També he llegit un llibre petit i curiós que no sé d'on me l'he tret i té un títol suggestiu L'amant de la mare i és del suís Urs WIDMER. Em sembla realment curiós que d'una història no especialment interessant es transmetin tan bé les emocions en les relacions humanes. Sorprén també el teló de fons, l'Alemània nazi, quan la novel·la no va gens ni mica sobre el nazisme, però hi queden també la influència dels pensaments i les ideologies en les relacions humanes.

Núria Reichardt
novembre del 2014