8.9.15

Compartim lectures. Setembre del 2015

He començat el mes de setembre amb una novel·la que m'ha encantat, és el premi Alfaguara Contigo en la distancia de la xilena Carla GUELFENBEIN.
d'enguany.

La trama és molt interessant perquè els personatges són originals, en el sentit que no són arquetips, i la relació entre ells poc comuna. La història versa al voltant de l'escriptora de culte Vera Sigall, què he llegit que està inspirada en l'escriptora brasilera Clarice LISPECTOR.

La història s'explica en dos temps - els anys 50 i l'actualitat - des del punt de vista de tres dels presonatges: l'ex-amant, el veí i la estudiosa de la seva obra, a partir dels quals el lector - i ells mateixos - s'assabenten de tota la història, del passat i del present.

Un dels temes que es toquen, a més de l'amor i d'altres relacions personals, és el talent i les seves conseqüències: la genialitat, la por a la mediocritat, la intel·ligència, l'enveja ... 

A més l'autora utilitza recursos literaris bonics i molt poètics en descriure tant espais, com situacions, com sentiments i emocions.

 També he llegit el Premi Pulitzer 2015 del nord-americà Anthony DOERR. Bé, encara no l'he acabat, s'anomena La luz que no puedes ver i és una visió peculiar de la segona guerra mundial.

Peculiar en el sentit que la novel·la és narrada des de dos punts de vista poc freqüents: un joveníssim soldat alemany allistat a les SS per poder sortir de la misèria de la seva vida a l'orfanat d'un poble miner d'Alemanya i una nena francesa cega, filla del conserge del museu d'història natural de París.

Tots dos coincideixena Saint-Maló quan els avions nord-americans la bombardegen fins a arrassar-la.

I la sorpresa del mes de setembre ha estat un recull de contes de la professora catalana Cristina GARCIA MOLINA. Me'l va passar una amiga, i que per això el vaig llegir, ja que mai no n'havia sentit a parlar.


S'anomena Silenci a taula i m'ha sorprès molt agradablement perquè són curts i sorprenents, que per a mi és la gràcia dels contes, però gens recargolats, que trobo que molts contes ho són.
M'ha agradat sentir-me identificada o descobrir a algun conegut en algun dels seus personatges i en alguna de les situacions que planteja. O més aviat m'ha agradat sentir-me compresa en llegir-los. La majoria són situacions de silencis, de coses no dites, de veritats a mitges. M'ha sobtat que una escriptora tan jove sembli tan vella, tan sàvia.
Núria Reichardt
Setembre del 2015