21.2.16

Compartim lectures, febrer del 2016

Aquest mes m'he estrenat en la lectura en ebook. Una amiga em va prestar el seu perquè ho provès i vaig llegir Irène del francès Pierre Lemaitre, que és el que hi havia dins del seu ebook.

Aquest autor ja el coneixia per Nos vemos allá arriba, sobre la I Guerra Mundial, però Irène és el seu primer thriller, un cas del comandant Camille Verhoeven, una novel·la negra. Negra no, negríssima, i interessant i terrorífica, seductora, bestial i ben escrita. 

Sembla ser que aquest gènere a França està pujant molt de nivell. També m'han parlat molt bé d'en Fred VARGAS. Encara que jo no hi estic gaire posada, quan ho tasto sempre m'ho passo bé. Bé, m'ho passo fatal, però en gaudeixo llegint.

L'ebook és còmode i lleuger, especialment atractiu per a persones que llegeixen al metro o al tren (fa anys que no faig servir aquests transports) o per a persones que, com jo, llegim al llit. Però, que voleu que us digui... m'agraden més els llibres, molt més!


En tornar al paper he llegit Donde nadie te encuentre (Premio Nadal, 2011) de l'española i flamant Premio Planeta pel seu llibre Hombres desnudos, l'Alicia GIMÉNEZ BARTLETT també escriptora de novel·les policíaques amb la inspectora Petra Delicado.

Però jo he tornat als meus temes, i he triat Donde nadie te encuentre, sobre els maquis a la postguerra española.

M'ha agradat, no només per el tema, sinó també per la manera com ens ho explica l'Alicia GIMÉNEZ BARTLETT. La història del personatge real de la novel·la, el maquis La Pastora, és molt interessant, però encara m'agrada més el personatge de ficció de la novel·la, en Carlos Infante, un d'entre mils dels desheredats de la Guerra Civil Española. I també m'ha sorprés la visió de l'altre personatge de ficció, el psiquiatra francès, sobre la terrible violència i agressivitat entre els espanyols en general l'any 1956, i del règim franquista en particular.

Núria Reichardt
Febrer del 2016

2.2.16

Compartim lectures, gener del 2016

Bon any a tothom. Li he posat molta il·lusió a aquest 2016 que tot just comença.

M'ha agradat molt llegir al nord-americà Richard FORD. Sembla mentida que no ho hagués fet fins ara, amb el que m'agrada la novel·la nord-americana contemporània. M'ha semblat un fantàstic representant i he connectat molt tant amb la seva narrativa com amb els seus punts de vista.

Canadà narra la vida d'un xaval que als quinze anys va patir uns fets que li van canviar la vida. Podrien ser aquests com uns altres, la novel·la parla de les circumstàncies que condicionen la teva vida i l'acceptació dels fets, per dolents que siguin, per a poder superar-los i avançar. Passar al Canadà significa passar la frontera, aquesta o qualsevol altra, física o no, per a poder superar la realitat i aconseguir viure, sinó feliç perquè això també dependrà d'altres circumstàncies, sí plenament.

Núria Reichardt
gener del 2016