30.8.08

COMPARTIM LECTURES, agost de 2008


Durant el mes d'agost he aconseguit posar-m'hi (relaxada a tope) i m'he llegit tres novel·les llargues, que és el que m'agrada llegir durant les vacances d'estiu.

La primera ha estat el tercer volum de la trilogia Tu rostro mañana del madrileny Javier MARÍAS, anomenat Veneno, sombra y adiós. M'ha agradat moltíssim, tant com els altres anteriors, i m'ha fet frisar amb els seus pensaments i les seves reflexions. Espero que es recuperi aviat de tant d'esforç i que ens sorprengui amb més novel·les ja que per a mi, ja ho he dit en altres ocasions, en Marías és del millor que es pot llegir d'escriptors en castellà actualment.

La segona ha estat el best-seller El juego del ángel del català Carlos RUÍZ ZAFÓN que m'ha resultat molt previsible, i això que La sombra del viento no em va desagradar.



La tercera ha estat Incerta glòria del català Joan SALES. Un llibre que tenia oblidat a la tauleta de nit i que, en conèixer el nebot de l'autor, vaig fer memòria. Es tracta d'una novel·la molt interessant ja que va ser de les primeres que van explicar la guerra civil espanyola des del bàndol republicà amb sentit crític. No va ésser publicada fins el 1956 i, per suposat, a França. És molt bonica, també molt trista, intel·ligent i transgressora.

Entremig he barrejat dues lectures més curtes, les dues de barcelonins.

Una molt diferent i transgressora, una mica una al·lucinada, d'en Martí SALES que tant em va parlar de la seva família. És un llibre de relats curts, alguns d'ells molt curts, uns en català d'altres en castellà, anomenat Dies feliços a la presó.

El segon era un llibre premiat que regalava la revista Qué Leer, i després de l'èxit de la meva lectura del mes juliol No habría sido igual sin la lluvia em vaig animar a llegir-lo. Es titula El paraíso era una canción i és d'en Fernando RIQUELME, però no m'ha agradat. És el que passa amb les lectures...

I què ha passat amb les vostres lectures de l'estiu? Feu un “comment” i RECOMANEU LLIBRES.

Núria Reichardt
agost, 08