COMPARTIM LECTURES, octubre 2009

El 29 d'octubre, a l'ICE de la UAB es va fer la presentació del llibre La palabra compartida. La competencia comunicativa en el aula, una de les autores del qual és companya de l'institut, la Yolanda SEDILES i els altres autors són Carmen DURÁN, Inma LÓPEZ i Juan SÁNCHEZ-ENCISO. La trobada va ser emotiva pel fet que una amiga hi era a la taula, però sobretot va ser molt interessant ja que durant una hora i mitja tots els assistents vam poder aprendre, tant de les exposicions de les autores i de l'autor com de les intervencions del públic, entre el qual hi havia experts d'alt nivell com l'Olga Esteve i la Anna M. Camps. Un públic de luxe! Em va agradar molt gaudir-ne de tots ells tant com he gaudit llegint el llibre, i és que encara ara, una de les coses que més m'agraden del món, és aprendre.

El mes d'octubre l'he començat amb un dels meus escriptors preferits en llengua castellana, el peruà Mario VARGAS LLOSA a qui ja he dit en més d'una ocasió que m'agradaria que guanyés el nobel, però aquest any tampoc ha estat possible. He llegit Pantaleón y las visitadoras que és un títol que sempre m'havia fet gràcia, però que no sabia què volia dir. Ara sé que Pantaleón és un capità de l'exèrcit peruà i las visitadores un servei de prostitutes que ell organitza per calmar els ànims dels soldats peruans. És un llibre molt divertit i molt sorprenent on Vargas Llosa utilitza una prosa molt innovadora. Una de les coses que més m'agraden d'aquest escriptor és el registre tan ampli que utilitza en les seves obres. No les he llegides totes, però he llegit d'històriques, d'eròtiques i totes exel·lentment escrites.

També he llegit Pòlvora del quatre de juliol del català Ramon ERRA de qui havia sentit parlar molt bé. És un recull de contes que a mi, personalment, no m'han dit res.

He repetit l'escriptor afganès Khaled HOSSEINI. Aquesta vegada he llegit Mil sols esplèndids. És un llibre molt senzill i tant bonic com trist; val la pena, sobretot per conèixer la realitat de l'Afganistan dels últims anys, des de la invasió soviètica al contraatac de George W. Bush després de l'atemptat a les torres bessones de New York, i també per reflexionar sobre el nostre paper davant la situació de les dones en els països integristes.

A l'octubre és el meu aniversari i una amiga m'ha regalat un llibre preciós, es tracta d'un llibre il·lustrat per l'argentina ISOL de l'editorial Lumen i és El cuento de Auggie Wren d'en Paul AUSTER del que ja us vaig parlar el desembre del 2006. Un conte molt bonic que ja coneixia gràcies a la pel·lícula Smoke, què és una delícia.

I per últim els meus fills em van regalar l'últim llibre que s'ha editat en català de l'escriptora anglesa nascuda a Pèrsia, la premi nobel Doris LESSING que és Alfred i Emily. Aquesta dona escriu extraordinàriament bé en un exercici de ficció sobre la vida dels seus pares. Quan comences sembla una novel·la senzilleta, normal i corrent, però a mida que avances t'adones de la complexitat de la història i de la profunditat dels sentiments que se'ns mostren. M'ha semblat extraordinària, com m'ho sembla la seva autora que ja té noranta anys.

Núria Reichardt
octubre, 2009