El segon ha estat El animal moribundo del nord americà Philip ROTH. Tinc entès que la directora Isabel COIXET portarà aquesta novel·la al cinema. És boníssim, a mi m'ha agradat molt – suposo que a ella també -, però m'ha fet sentir prou malament. Tracta sobretot de sexe – un dels temes preferits d'en Roth, ja m'havia llegit fa anys Operación Shylock – i explica una història prou agredolça, la història de la vida, potser.
Ja feia temps que tenia ganes d' iniciar-me en la lectura de l'obra de la russa Irène NÉMIROVSKY, una jueva nascuda a Kiev i assassinada a Auschwitch quan tenia 39 anys. He començat per la que crec que és la seva primera obra David Golder i vull arribar fins a la Suite francesa que tinc entès que és on explica la seva vida. David Golder ha estat un d'aquests llibres que comences amb ganes perquè te l'ha recomanat algú amb qui confies literàriament parlant, però que quan t'hi poses no t'agrada gens, i això et fa ràbia. Quan ja estava a punt de deixar-lo per allò de mai no et llegeixes el que no t'agrada, li vaig començar a agafar el punt, fins que cap al final llegia molt a poc a poc perquè no s'acabés. M'encanta quan un llibre et fa sentir això!
Per últim m'he llegit Sobre la belleza de la britànica Zadie SMITH que m'havia flipat la seva òpera prima Dientes blancos. Aquest era un llibre tan bo que havia posat el llistó molt alt i amb aquest últim m'ha passat que he tardat en adonar-me que també era bo, però que no havia d'intentar buscar-li semblances, era un altre llibre.
El maig ha estat prou fructífer - és que és un mes de 31 dies – i l'estiu s'acosta. No oblideu aquests quatre autors, són molt recomanables.
Maig de 2007
Núria Reichardt
2 comentaris:
M'apunto especialment el de Philip Roth, per l'estiu.
El meu llibre del maig (l'únic, em fa una mica de vergonya, però jo no puc llegir més) ha estat un del nostre club de lectura, La pell freda, de l'A. Piñol.
La veritat és que m'ha agradat moltíssim. El que comença com una novel.la d'aventures et va deixant, poc a poc, una sensació ... rara?? No sé, un llibre bastant inclassificable, que no m'hagués llegit si no me l'haguessin recomanat els meus companys.
Jo us recomano les cròniques de Kadingir: el ceptre de Zink. És un llibre ple d´aventures i fantasia, ademés acompanyat amb sentit de l'humor, molt fàcil i divertit de llegir!
Publica un comentari a l'entrada