molt ràpid.
És un llibre autobiogràfic que parla de les coses que l'han fet feliç en aquesta vida. Va neixer el mateix que jo, així que he trobat moltíssimes semblances, tant de fets com de sentiments i pensaments, entre la seva infantesa i la meva.
També he llegit Los misterios de la Taberna Kamogawa del japonès Hisashi KASHIWAI.
L'he llegit per recomanació d'una amiga a qui li va entusiasmar perquè el trobava deliciós. Molt em temo que no m'ha agradat tant com a ella, però sí cal dir que l'autor explica les històries del pare i de la filla que regenten una molt original taverna, on es fan moltes més coses que cuinar, però que quan parla de menjar, ho fa d'una manera deliciosa.
Un amic molt lector a qui segueixo em va recomanar Milkman de l'escriptora irlandesa Anna BURNS.He de confesar que m'ha costat molt acabar-la i això que m'ha agradat, m'ha agradat molt. Però crec que l'estil de l'autora que, en aquesta novel·la, mai usa ni noms propis ni subjectes elíptics, és molt interessant, però dona dificultat a la lectura.
A més dels noms propis dels personatges, el narrador també obvia el no dels llocs, encara que s'endevina, tant pel tema de terrorisme com pel lloc de naixement de l'autora, que estemparlant d'algun indret de Belfast en la segona meitat del segle XX.
Amb Cristina CAMPOS, a qui ja li havia llegit fa anys Pan de limón con semillas de amapola, reconeixes els espais per on transcorre la novel·la i també reconeixes els temes importants de la vida -l'enamorament, la vida en parella, parella i treball, fills, desamor, amants i amigues- sota el prisma de les dones de la meva generació.
Per a mi el flamant premi Nobel era un perfecte desconegut. Tinc entés que és un gran dramaturg.
Mañana y tarde estava a punt de ser publicat en el nostre país quan es va proclamar el premi. És una petita joia, una història curta molt poètica sobre la vellesa i la mort. Em va agradar especialment les hores de traspàs entre que l'home ha arribat al final de la seva vida, però encara no ha arribat al món dels morts.
El llibreter de la Manuek de Falla em va donar a coneixer un autor de la zona, el sanluqueño Félix J. PALMA. Vaig comprar el recull de contes El menor espectáculo del mundo.
A la contraportada he llegit que el recomana la Care SANTOS.
Els que he llegit són contes molt interessants, ingeniosos i fantàstics. Diferents. Estoy en ello.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada