He llegit l'últim llibre de la trilogia de la barcelonina Eva BALTASAR. Es diu Mamut i no m'ha agradat.
Em sap greu perquè m'agrada l'estil transgressor d'aquesta autora i Bolder em va agradar especialment. Però aquest no.
És transgressor però també agressiu i desagradable i n'opino que de una manera gratuïta.
He tornat a reprendre Janovitz amb ganes d'acabar-me'l i ho he fet. La fantasia i la ciència ficció sempre m'ha costat, però ho he de dir, m'ha agradat i m'he deixat sorprendre per la barreja de realitat i ficció.
Fa dies ara que no sento el blanenc Salvador MACIP i quasi l'enyorava.
Rememorant l'inici de la pandèmia he llegit Eroica de la manresana Cristina MASANÉS.
És molt curt. Es tracta d'un dietari d'aquells seixanta-cinc dies de confinament domiciliari on l'autora fotografia a diari el rectangle de cel que veu des de la seva finestra i deixa escrits alguns pensaments.
Aquells dies, si més no, ens van servir per a la reflexió. Els de la MASANÉS amarats de nostàlgia per l'absència de la filla -deu n'hi do certes conseqüències de la custòdia compartida- i del record, sempre latent, del suïcidi de la mare quan ella era adolescent:
"No és que la seva mort ens deixés fora del món, aquell sisme ens va arrencar del temps."
Em van entrar ganes de rellegint-me el nostre llibre amb les nostres reflexions durant el confinament de la ma de la Care SANTOS.
De fet, fa dos anys vaig llegir i rellegir tots els relats tantíssimes vegades que els vaig mig avorrir i, en publicar-se, no vaig ser capaç de llegir-lo de nou.
Ara ho he fet, com a lectora i no com a co-autora. M'ha agradat comprovar que el llibre està envellint bé i que els capítols i la justificació d'aquests que fa la Care, a més de l'ordenació dels seus relats, té un sentit que m'agrada i que en el seu dia se'm va escapar.
A mida que el confinament s'allargava i tot plegat era prou trist, la Care va ser capaç de donar una volta a les reflexions entorn els nostres relats i fer-los no només seriosos o transcendents, sinó també divertits, joiosos i irònics. La literatura sempre ens salva!
Les vacances de primavera han estat decisives per tenir temps de rellegir La Regenta de Leopoldo Alas CLARÍN i poder gaudir encara més de la sessió de Los imprescindibles a la Factoría Cultural MARTÍNEZ de la ma de la catedràtica de la UB, Marisa SOTELO.
Un retrat de la societat espanyola de finals del segle XIX amb l'estil del naturalisme de l'època. Una caracterització dels personatges detallada i encarnada, descarada fins i tot. I una història d'amor eròtica a tope.
L'obra de teatre Plaça dels herois de l'austríac Thomas BERNHARD era la lectura designada pel Club de lectura de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls, dirigida pel Toni SALA.
Després de 50 anys de l'exili de la família Schuster a Anglaterra, tornen a Viena i l'autor mostra el seu sever descontent amb l'Àustria dels anys 80 fent palès el encara maltractament als jueus i la força del nacionalsocialisme a totes les esferes polítiques del país.
I per tant, el desastre de la família mostra el desastre de l'Europa de l'actualitat.
Corazón giratorio era un llibre que tenia pendent i que feia mesos m'esperava sobre la tauleta.
L'he llegit i l'irlandès Donal RYAN no m'ha decebut gens i ben segur li llegiré més obra.
El plantejament no és del tot original, és allò d'un únic fet vist des de diferents punts de vista. Però és com ho lliga tot RYAN que el fa una lectura apassionant.
Està situat en un poble irlandès durant la crisi immobiliària d'aquest segle, però el trobo molt universal. La condició humana que ens mostra i ens fa viure és quasi atemporal.
El premi Sant Jordi 2022 ha estat concedit al dramaturg terrossenc Sergi BELBEL per la seva estrafolària i creativa novel·la Morir-ne disset.
A part de riure i repassar els pronoms febles, m'ha semblat una mica fora de lloc.
En el Club de lectura de l'Esquirol entre llibres aquest mes van repartir llibres de poemes, diferents per a cadascuna.
Vaig triar la barcelonina Joana RASPALL perquè m'agrada aquesta poetessa tendra, precisa i sincera i vull provar de fer Poesia dibuixada amb els meus alumnes.
No obstant, Solcs és un llibre d'aforismes o haikús i necessito que siguin pensaments o mirades més llargues que ja en trobaré d'aquesta polifacètica autora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada