El mes de maig l'he començat amb l'última novel·la de la nord-americana Elizabet STROUT. S'anomena Ai, William i vaig llegir-la perquè me l'havien recomanat molt.
Però jo ja havia llegit primer la meravellosa Olive Kitteridge i després Me llamo Lucy Barton, i aquesta última trobo que s'assembla massa, és de nou la Lucy Barton i el seu ex marit William.
És bonic i sovint et sent retratada en ser molt versemblant. La seva manera d'explicar-ho tal qual, com un pensament és original per qui no l'ha llegida abans.
Vaig rellegint el clàssic Madame Bovary del francès Gustave FLAUBERT per el club de lectura Los imprescindibles del mes de maig a la Factoria cultural Martínez.
francesa Annie ERNAUX.
Es tracta d'un retrat no només de la Normandia, sinó també de la relació personal de l'autora amb el seu pare i d'un moment social concret de la postguerra en un medi rural.
El retrat té molta cura del detall, però no he empatitzat, massa lluny de la meva realitat.
I una altra recomanació ha estat Lluvia fina de l'extremeny Luis LANDERO.
Una història que al començament sembla lleugera, però que després resulta que no ho és gens.
No havia llegit abans aquest autor i m'agrada el seu estil i la manera com barreja la realitat, la ficció, els somnis i les mentides. Tal qual com els barreja la vida.
Tant que vaig gaudir Pedra de tartera fa anys i panys.
I en el club de lectura de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls, aquesta vegada en Toni SALA ens ha recomanat Infelicitat perfecta de l'austríac premi Nobel Peter HANDKE.
El fill explica el suïcidi de la seva mare d'una manera molt al·lucinant.
La mare va viure el període nazi, la guerra i també va conèixer la prosperitat de la postguerra; va casar-se, va tenir fills i va avortar d'altres. Va viure, però no es considerava una persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada