Compartim lectures, març del 2022

He començat el mes de març amb unes lectures molt apropiades de set narradores catalanes.
Es tracta del recull de relats Satisfiers. Parlem de sexe.

Alguns són divertits i d'altres sorprenents. I en tots us podeu sentir d'alguna manera reflexades. Llegiu-los

També he revisat els poemes Campos de Castilla del sevillà Antonio MACHADO per a la sessió del club de lectura de Los imprescindibles de la Factoría Cultural Martínez.

M'ha emocionat retrobar-me amb la meva edició de 1977 guixada i tot.

I la sessió del diumenge 13 va ser fantàstica . El ponent José Antonio MILLÁN ens va recitar poemes i explicar motíssimes coses interessants.

En el meu nou ebook he llegit La piel del madrileny Sergio DEL MOLINO.

Al principi no li trobava el què. És una novel·la autobiogràfica i de ficció, és clar, i el títol es refereix a la epidermis, no és cap metàfora, i concretament a la malaltia dermatològica, la psoriasis.

Es va fent interessant a mida que narra diferents personatges famosos que l'han patit (Stalin, subcomandante Marcos, Vladimir Nabokov, etc.) a més del propi autor -l'autor de la España vaciada- i quan t'adones que no només parlen de picors, taques i dolor, sinó de la manera com s'enfronten al món amagant-se sota la roba.

I per el club de lectura de la biblioteca Enric Miralles de Palafolls amb en Toni SALA, aquest mes dos llibres, per a recuperar el temps perdut: 

Història somiada del narrador i dramaturg austríac Arthur SCHNITZLER, portada al cinema per Stanley KUBRICK i 

 Un fill del nostre temps del dramaturg i novel·lista austro-húngar Edmund Josef VON HORVÁTH.

I també, pel club de lectura L'esquirol entre llibres llegeixo El amante japonès de la xilena Isabel ALLENDE.

Feia molts anys que no llegia res de la Isabel ALLENDE. El que m'ha agradat més ha estat el tractament de la vellesa.

No sabia que havia hagut un camp de concentració a Utah (USA) pels japonesos durant la Segona Guerra mundial. 

I encara m'ha donat el temps per llegir Terres mortes de la barcelonina Núria BENDICHO.

És una història dura i negra, ben escrita, que no et deixa. Recorda drames rurals i l'anomenen novel·la gòtica.