Vaig triar El corazón helado sense adonar-me que és llarguíssim, però millor. Més per gaudir-ne.
L'Almudena dona voltes sobre la guerra civil en moltes de les seves obres i, en canvi, mai tinc la sensació que es repeteixi.
Mira que la història és llarga i el llibre té quasi mil pàgines, però feia pena acabar-se'l. Com la trobaré a faltar.
M'agrada perquè en un relat curt va servir la tècnica narrativa que tant m'agrada d'anar endavant i endarrera en el temps i d'un personatge a un altre.
Ja l'havia llegit anteriorment, recordo Un any i mig i em va semblar una història molt propera, com també ho ha estat Nosaltres, després.
Al principi no em cridava l'atenció la trama, però de mica en mica et vas posant en situació i és inrteressant i versemblant per estrambòtica que sembli.
I de cares a un seminari sobre afinitats electives que m'he apuntat el gener, m'he llegit El cuento de la criada da la canadenca Margaret ATWOOD.
No havia vist la sèrie de la què molta gent en parla ni havia llegit res d'ella abans, i la novel·la m'ha sorprès.
És una reconstrucció, d'aquí el nom del seminari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada