La nord-americana Elizabet STROUT em va agradar i per això li he llegit més. Aquesta vegada Me llamo Lucy Barton. Molt interessant el fet de la pobresa cultural durant la infància, la diferència amb que comences respecte d'altres. I molt interessant també la resiliència de la protagonista que se'n surt d'aquesta pobresa i arriba a ser escriptora. I de nou les relacions mare i filla i filla i mare on el passat no es pot esborrar, però sí superar.
Vaig anar al 42 a Barcelona, el I Festival de Literatura Fantàstica i d'allà vaig sortir amb la novel·la juvenil El baile de los muertos de la mataronina Care SANTOS sota el braç.
Només solc llegir aquesta mena de llibres per feina, però l'he llegit i m'ha agradat. M'ha fet por, que d'això es tractava i crec que no és una història només per a joves, però als adolescents els pot agradar molt i molt.
Esperant el llibre del Club de lectura de Palafolls, he représ un llibre que havia començat i no acabat el setembre. Una família de Toni SALA. Aquesta vegada deixa la ficció per fer una autobiografia novel·lada de la seva família de Sant Feliu de Guíxols.
El desenvolupament de la seva família va a la par del naixement i l'evolució del turisme a la Costa Brava.
La major part del llibre mentre el llegia em semblava sentir la família del meu marit, també dedicats al turisme a El Maresme: la forta influència dels estrangers a les seves vides i a la del poble, la dedicació total al treball i l'amor per aquests.
El Club de lectura s'ha fet esperant tant, que al final no s'ha fet. Per burrades burocràtiques i polítics ineptes ens hem quedat sense poder ni llegir ni comentar Històries d'exili de l'ucranià Joseph ROTH i han ben fotut a en Toni SALA.
I també el Festival de Literatura Fantàstica va aconseguir que em llegís l'última novel·la del blanenc Salvador MACIP, anomenada Janowitz.
Una història ben humana en una ciutat de ciència ficció on regna la incertesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada