L'últim premi Sant Jordi de novel·la m'ha agradat molt més del que havia imaginat. No coneixia gens el seu autor, el barceloní Víctor GARCIA TUR, el felicito.
El llibre es diu L'aigua que vols i m'han agradat moltes coses. El que més, el tractament que fa dels records d'una vida, la memòria.
I també com fotografia els personatges que arribes a creure que els coneixes. Com els seus diàlegs són com els que tu pots tenir amb els teus amic, familiar o coneguts.
També experimenta amb algunes coses del llenguatge i és divertit.
Durant moltes pàgines vaig creure realment que l'autor era canadenc ja que tota la història transcorre al Quebec, fins que em vaig adonar que serveix de paral·lelisme amb el cas català. Està bé. també
La protagonista, la mare que reuneix la família, em sembla una dona molt autèntica, amb tots els seus defectes, i serveix a l'autor per presentar també el tema de l'eutanàsia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada