6.8.21

Compartim lectures, agost del 2021

Què bé m'ho he passat llegit Los años ligeros, el primer volum de la col·lecció Crónicas de los
Cazalet 
de la britànica Elizabeth Jane HOWARD.

Una novel·la que relata de manera extraordinària la vida fàcil -o no tan fàcil- d'una família anglesa acomodada i situada ens els mesos previs a la II Guerra Mundial amb múltiples referències a la I Gran Guerra. 

Extraordinària perquè et dona la sensació d'estar vivint amb ells i no tan fàcil perquè darrera la vida que porten burgesa frívola s'amaguen pors, enveges i frustracions.

Mitjançant les vides de tots els membres de la família de tres diferents generacions, amb les vides de les seves respectives famílies prèvies al matrimoni i la dels criats al seu servei, et fas coneixedor de la vida a Anglaterra en particular i d'Europa en general del període d'entreguerres. Es tracta realment d'una reconstrucció històrica detallada d'uns temps que van desaparèixer per sempre més.

Elizabeth Jane HOWARD m'ha semblat una Jane AUSTEN del moderníssim segle XX, una escriptora transgressora, intel·ligent i feminista. Un descobriment saber que el seu tercer matrimoni va ser amb Kingsley AMIS.


No tan bé m'ho he passat llegint Los días perfectos de l'autor espanyol nascut a London Jacobo BERGARECHE.

No perquè no sigui una bona novel·la, que ho és, sinó pel tema que tracta sobre les relacions de llarg recorregut. Bàsicament parla del tedi en els matrimonis.

No acabes de saber si està fent una crítica del matrimoni i el plantejament que és impossible mantenir-ho sense amants apassionades de qui anar-se enamorant, o si per el contrari mostra un gran respecte, malgrat l'avorriment que pugui arribar a suposar, sempre i quan siguis capaç de lluitar per trobar dies o moments de felicitat. I es pregunta, i fa que ens preguntem, com hem de viure per tal d'aconseguir que cada dia pagui la pena.

Fa que et vegis en més d'una de les seves pàgines, tant les que l'autor escriu a l'amant com a les que escriu a la dona. I a estones t'agrada i d'altres et fa enfadar, a vegades et fa sentir molt bé i d'altres molt malament.

És també molt interessant el treball d'intertexualitat del llibre, què reprodueix cartes inèdites que el premi Nobel nordamericà William FAULKNER va enviar a la seva amant, i trobades en el Harry Ransom Center d'Austin (USA), un lloc on l'autor hi va viure i important dins la novel·la.


I un llibre boníssim que he llegit ha estat l'últim del molt admirat meu, escriptor madrileny


Javier MARÍAS. El títol és Tomás Nevinson i no és ben bé la segona part de Berta Isla, però estan molt relacionats, si més no, els protagonistes són els mateixos.

Torna a ser el Javier MARÍAS del serveis secrets britànics i, per tant, també està relacionat amb Todas las almas, Mañana en la batalla piensa en mí i la trilogia Tu rostro mañana.

Torna a ser una història d'espies, aquesta vegada buscant terroristes de l'IRA i de ETA, però sobretot torna a ser un llibre de reflexions sobre la vida, amb reflexions intel·ligents i el llenguatge tan ric de MARÍAS ple de frases subordinades, especialment explicatives, tan llargues que imiten el pensament. 

Cal concentració, tant per a seguir la trama com el pensament del narrador, però com sempre, paga la pena.



He llegit també un títol que em va quedar d'un llistat de lectures molt interessant que em van passar l'any passat. ës Una dona de fiar de l'escriptor nord-americà Robert GOOLRICK.  

Només començar em va frapar. M'agrada el seu estil i la cruesa amb que narra les diferents realitats. Cruesa que s'identifica amb el paisatge gelat de Wisconsin.

En la meva opinió, el final es fa massa de pregar, però bé, el llibre m'ha agradat. Va sobre la desesperança i sobre històries que, per molt bèsties que siguin, tan en sentit positiu com negatiu, són coses que a vegades passen.

"Només era una història de com el fred amarg se't fica als ossos i mai no t'abandona, de com els records se't fiquen al cor i mai no et deixen en pau, del dolor i l'amargor del que et passa quan ets petit i no et pots defensar però reconeixes el mal quan passa".


I també a l'agost un llibre de ciència ficció que, estrany en mi, m'ha encantat. Es diu La anomalía de l'escriptor i periodista francès, premi Goncourt, Hervé LE TELLIER.

He gaudit molt llegint-la. És original i intel·ligent i enganxa des del principi. La tria dels personatges i la seva caracterització és molt bona, així com la tria de diferents tècniques literàries segons el personatge. Especialment bo trobo que el llibre es justifica a si mateix, mitjançant el personatge escriptor que escriu la divergència o anomalia que succeeix en el Boeing de Air France París-New York.

També m'ha encantat les diferents reflexions científiques i religioses sobre el tema del doble, així com el paper protagonista i elitista de les matemàtiques en el món actual paral·lel al de les manades sense personalitat de les xarxes socials.


I durant tot el mes d'agost, cada dia, de dilluns a divendres he llegit els quatre relats presentats per la revista El núvol del Premi Núvol de contes 2021.
A destacar poca cosa: El gran embós de Josefina MAYMÓI pebrot escalivat de Jaume AUBANELLEmbragatge, primera, accelerador i fre  d'Anna GuaitaA Jacobé de Georgina TORRA,  i sobretot Lack de Pei SERRANO, a més de 3 relats que em consta que s'han presentat i que he trobat a faltar.