Març del 2025

La major part del meu temps de lectura del mes de març ha estat dedicat a acabar el llarguíssim llibre del David UCLÉS sobre la terrible guerra civil española, La península de las casas vacías, que el vaig començar el febrer però que requereix temps i atenció.

Entremig m'he entretingut amb altres lectures:

Tenia molta curiositat en el fenòmen editorial de la saga de la família Blackwater del nord-americà Michael McDOWELL i en arribar a La Guarda el primer número, La riada, el vaig adquirir.

 

En fi,; llegit.

En canvi, en el llibre triat pel Club de lectura Entre llibres no havia cregut gaire i l'he gaudit molt. És Francesca de Barcelona, una novel·la històrica ambientada en l'època medieval, de la barcelonina Laia PERARNAU.

Ha estat molt interessant, especialment quant els costums de l'època relacionats amb la medicina.

Ha estat un orgull per a mi llegir en primícia l'última novel·la de la mataronina Care SANTOS. Com a lectora 0 he llegit El amor que pasa, el llibre sobre l'idil·li dels seus pares que no ha pogut escriure fins després de la mort de la seva mare.

La història de la novel·la és ben bonica i, encara que original, a mi no m'ha sorprès perquè l'havia sentit explicar a l'autora -ara un tros, ara un altre-més d'una vegada. Però sí que m'ha tingut agafada la manera com està narrat i imaginar el que vindria o endevinar la postura de la narradora. 

També he trobat original quan la narradora inventa i dialoga amb personatges morts que mai ha conegut en vida i quan interpel·la el lector.

I també he llegit, trobat a La Guarda, l'últim llibre de l'enyorat nord-americà Paul AUSTER, anomenat Baumgartner.

És la seva última novel·la, escrita durant la seva lluita contra el càncer. Una obra de senectud on mira enrere a la seva obra i els seus personatges, on flueix la seva vida i les persones més importants per a ell, a les que més ha estimat. També una mirada al futur amb el personatge femení, jove, que estudiarà l'obra de la seva difunta dona.

El protagonista, com l'autor, es troba amb la pèrdua de la memòria a curt plaç i altres problemes de la vellesa i ens recorda que "vivir con miedo al dolor es negarse a vivir".

Febrer del 2025

El mes de febrer l'he començat molt millor. 

La primera lectura ha estat una recomanació d'una amiga. El llibre es titula La casa entre los cactus i el seu autor és madrileny i es diu Paul PEN.

Després de llegir aquesta novel·la, he vist que hi ha pel·lícula, amb guió del mateix autor i protagonitzada per l'Ariadna GIL, però no penso veure-la perquè jo ja m'he fet la meva pel·lícula d'aquest thriller tan original i emocionant.

El segon llibre una recomanació de la premsa, que no para de parlar del grandiós llibre del jienense David UCLÉS que a La península de las casas vacías narra la guerra civil española en clau d'humor i de realisme màgic.

A veure, és una narració interessant, com interessant és aquest jove autor, però vaja. Una jove promesa segur que és, però el millor llibre, etc., etc., en la meva opinió, no. A més que és molt extens.

El que sí que m'ha agradat i també té unes set centes pàgines ha estat Els grans optimistes, també recomanació d'una bona lectora. La seva autora no la coneixia, és la nord-americana Rebecca MAKKAI.

És molt llarg, però l'he llegit ràpid de tant que m'interessava. M'ha agradat tant la trama com l'estil d'escriptura. Va sobre els inicis de la SIDA entre la comunitat gai de Chicago, però explicat des del present quan els supervivents d'aquells amics dels anys vuitanta ja són grans i, marcats pel trauma de la seva joventut, han fet les seves vides.

Nosaltres hem viscut els temps de SIDA, els recordo especialment greus a l'escola quan la desinformació era total. Però no recordava tants mils de mort i tan ràpid com morien i el poc cas que, al principi, els feien les institucions públiques i quan malament tractaven als gais, com si la malaltia fos cosa d'ells. Molt malament.

Un llibre molt bonic ha estat Un viejo que leía novelas de amor del xilé Luís SEPÚLVEDA, l'autor de Historia de una gaviota y del gato al que enseñó a volar que vam llegir ja fa tants anys.

És una novel·la curta amb un rerefons espectacular sobre la saviesa dels indígenes del Amazonas, la maldat dels homes cobdiciosos i la força de la natura.

Gairebé, res. I he vist la pel·lícula Assasins de la lluna de Martin SCORSESE que no són indis del Amazonas, sinó dels Osage de Oklahoma. Però la seva saviesa, el mateix i la resta, també.

I no he pogut resistir-me a llegir ja l'última novel·la de la sabadellenca Marta ORRIOLS, que es titula A l'altra banda de la por.

Gener del 2025

 Aquest 2025 no l'he començat amb gaire entusiasme lector. De tots aquests títols, no m'he llegit cap fins el final. Tots són molt diferents, alguns em consta que són de gran valor literari, així que dec ser jo; espero que aquesta mala ratxa no em duri gaire.

Viatges amb la tieta va ser el primer títol triat pel Club de lectura l'Esquirol entre llibres per aquest nou any.

Tractant-se d'un llibre del britànic Graham GREENE vaig donar per suposat que m'agradaria. I així va ser durant els primers capítols i encara més en adonar-me que no era una novel·la d'espies. Però a mida que avançava la història, m'anava avorrint més i més. I això que l'humor britànic m'encanta.

Cal a dir que aquest Club de lectura, a partir d'ara es dirà Entre llibres i ens reunirem en el local social de La barretina vermella.

La reina de espadas també el vaig voler llegir perquè l'havia triat el Club de lectura del Grupo Bojador com a lectura del gener, però el que ha escrit la mexicana Jazmina BARRERA no és una novel·la, sinó que més aviat és un assaig sobre l'escriptora Elena GARRO.

Sí que em va interessar el que escriu sobre l'Elena GARRO i m'hagués agradat escoltar la Jazmina BARRERA, però no em va ser possible.

Vaig voler rellegir-me Mirall trencat de la catalana Mercé RODOREDA, però em va tornar a passar que només aconsegueixo segui la primera part.

Mai podré aprendre prou d'ella.

Quan vaig aconseguir un llibre de la mexicana Elena GARRO vaig anar per ell. Ha estat Los recuerdos del porvenir, el més recomanat en La reina de espadas.

Però per a mí, la vida controvertida i contradictòria de l'autora m'ha interessat molt més que la seva creació literària.

Després de molts anys de voler fer-ho, vaig començar la lectura de Una casa para Mr. Biswas de V.S. NAIPAUL de la colònia britànica de Trinitat i Tobago.

Me l'han regalat i va ser per això que em vaig animar a llegir-ho. Era en anglès i, en no poder seguir-lo, me'l vaig continuar en espanyol.

Però no era la dificultat idiomàtica perquè poc el vaig continuar.

El mateix em va succeir amb Manual de inquisidores del portugués António LOBO ANTUNES.

Em van recomanar Solito del salvadoreny Javier ZAMORA i vaig creure que sí perquè vaig connectar bé. Però després de pàgines i pàgines em va semblar molt repetitiu i previsible, en d'adonar-me que encara em faltaven moltes més, em vaig desdir.

A El abrazo de la canadenca Anne MICHAELS li tenia moltes ganes. Piezas en fuga m'havia sorprés i agradat molt fa almenys vint-i-cinc anys.

Però amb aquest no podia concentrar-me.

Els preferits del 2024