Març del 2025

La major part del meu temps de lectura del mes de març ha estat dedicat a acabar el llarguíssim llibre del David UCLÉS sobre la terrible guerra civil española, La península de las casas vacías, que el vaig començar el febrer però que requereix temps i atenció.

Entremig m'he entretingut amb altres lectures:

Tenia molta curiositat en el fenòmen editorial de la saga de la família Blackwater del nord-americà Michael McDOWELL i en arribar a La Guarda el primer número, La riada, el vaig adquirir.

 

En fi,; llegit.

En canvi, en el llibre triat pel Club de lectura Entre llibres no havia cregut gaire i l'he gaudit molt. És Francesca de Barcelona, una novel·la històrica ambientada en l'època medieval, de la barcelonina Laia PERARNAU.

Ha estat molt interessant, especialment quant els costums de l'època relacionats amb la medicina.

Ha estat un orgull per a mi llegir en primícia l'última novel·la de la mataronina Care SANTOS. Com a lectora 0 he llegit El amor que pasa, el llibre sobre l'idil·li dels seus pares que no ha pogut escriure fins després de la mort de la seva mare.

La història de la novel·la és ben bonica i, encara que original, a mi no m'ha sorprès perquè l'havia sentit explicar a l'autora -ara un tros, ara un altre-més d'una vegada. Però sí que m'ha tingut agafada la manera com està narrat i imaginar el que vindria o endevinar la postura de la narradora. 

També he trobat original quan la narradora inventa i dialoga amb personatges morts que mai ha conegut en vida i quan interpel·la el lector.

I també he llegit, trobat a La Guarda, l'últim llibre de l'enyorat nord-americà Paul AUSTER, anomenat Baumgartner.

És la seva última novel·la, escrita durant la seva lluita contra el càncer. Una obra de senectud on mira enrere a la seva obra i els seus personatges, on flueix la seva vida i les persones més importants per a ell, a les que més ha estimat. També una mirada al futur amb el personatge femení, jove, que estudiarà l'obra de la seva difunta dona.

El protagonista, com l'autor, es troba amb la pèrdua de la memòria a curt plaç i altres problemes de la vellesa i ens recorda que "vivir con miedo al dolor es negarse a vivir".