Recomanem lectures, juliol del 2023

Em va encantar Persecució de l'empordanès Toni SALA i és per això que ara he triat Els nois, ja que Una família va estar bé, però era una altra cosa.

Els nois torna a ser una novel·la d'acció, situada principalment a La Selva, concretament entre Vidreres i Sils. Em resulta fascinant la manera com en Toni SALA, a qui conec dels Clubs de lectura de les biblioteques de la Diputació de Barcelona i és una persona fina, culta i educadíssima, narra unes històries tan bèsties, cruels, fastigoses i amb personatges tan perversos.

Ell ficciona una trama, en aquest cas la mort de dos germans en un accident de cotxe i el que això provoca en el seu entorn més proper, per narrar la maldat humana.

L'últim autor irlandès del Club de lectura d'en Toni SALA va ser Kevin BARRY de qui vam llegir Fosca descansa l'illa.

Un llibre de relats molt diversos, a quin més sorprenent. Uns relats que sembla que no t'expliquin res, o almenys res d'interessant, però que després te'ls emportes a tot arreu i no deixes de pensar-los i d'adonar-te de la de coses que t'han dit.

En començar a anar a la platja vaig trobar al cabàs el llibre que em va regalar una amiga, un llibre que va escriure el seu fill i ex-alumne meu, de la meva primera generació d'ex-alumnes, en Marc GRIJALVO, que no sabia jo que, a més de convertir-se en empresari i professor universitari, s'havia fet escriptor. Com tampoc sabia que havia deixat de viure a Barcelona per marxar a terres de l'Alt Empordà.

La novel·la es diu Asfíxia i és un thriller al voltant d'un assassinat a la ciutat de Girona en els anys de l'especulació immobiliària bèstia i la terrible crisi econòmica que comportà. La protagonista, neboda de l'assassinada, i els seus amics es troben al mig del perill i s'enfronten a una sèrie de riscos molt perillosos, d'on no saben, ni el lector tampoc, si se'n sortiran.

M'havia agradat tant Los incomprendidos del madrileny Pedro SIMÓN, que ara he llegit Los ingratos. 

Aquesta novel·la és anterior a Los incomprendidos i trobo que la seva temàtica és valenta ja que, en principi, parlar de la teva cuidadora, el que ara diríem una cangur,  no crec que tingui molt de ganxo a l'hora de voler publicar.

Però la veritat és que és una història deliciosa que, no només narra el valor emocional d'una cuidadora en la vida d'un nen i  l'empremta que li arriba a deixar, sinó que ens situa en la España dels seixanta-setanta, en una família on és la mare, mestra dels nacionals, qui va arrossegant els seus de poble en poble, fins a aconseguir una plaça a la capital. 

Bonic com l'autor explica la decisió d'aquesta mare, que moltes més hores al dia és la senyoreta que no la mama, de cercar una dona que doni als seus fills, especialment al nen més petit, allò on ella no arriba que és l'amor i la tendresa. I com tria una persona vella i sorda, quasi analfabeta, que sap que els ensenyarà tot allò que ella no és capaç que aprenguin a la seva aula.

No he vist la sèrie de TV, però tant m'han parlat del llibre de la madrilenya Julia NAVARRO, Dime quién soy, que he decidit llegir-lo.

És la història d'una dona que va abandonar la seva família en els primers anys 30 del segle XX i, quasi cent anys després, el seu besnét rep l'encàrrec d'investigar sobre la seva vida de la que res saben.

D'aquesta manera l'autora no només ens narra la història d'Amèlia, sinó sobretot la història del segle XX de la civilització occidental. Ho fa de manera correcte, però llarga i superficialment. Un llibre que m'ha anat bé llegir aquest juliol perquè no requeria gaire concentració. 

M'ha agradat el final, no tant per la manera com resol el misteri, sinó pel que diu sobre la memòria que a mi tant m'interessa: "No quiero perder mis recuerdos, se los están llevando, ellos se van y yo...yo no sé dónde encontrarlos" i li respon: "Yo los he encontrado, y están todos aquí, ya nadie se los podrá quitar". I també: "ha hecho algo impagable por su bisabuela. Recuperar su memoria es más de lo que podía esperar. Y usted se la ha devuelto".

Núria Reichardt

Juliol del 2023