Recomanem lectures, novembre del 2026

Des que programat un viatge a Tànger que m'han vingut ganes de llegir més de la barcelonina Carmen LAFORET. La llamada és un llibre format per quatre novel·les curtes. Van ser publicades el 1954 i traspuen la España de la postguerra.

En totes elles he vist i olorat coses de les que veia fer a casa o a l'escola en aquells anys del final del franquisme i també he sentit la rebel·lia de l'autora.

M'ha agradat molt. Retrata una època rància, però ella no ho és gens i els seus relats han envellit molt bé.

Una altra barcelonina que admiro és la Cristina FERNÁNDEZ CUBAS, aquesta viva. Vaig anar a  la inauguració del Festival 42 i, amb els seus flamants vuitanta anys, em va tornar a fascinar escoltar-la.

I li vaig comprar i llegir el seu últim llibre de contes Lo que no se ve, que no m'ha defraudat gens. Només té quatre contes que narren allò inexplicable i sovint terrorífic, però també allò que no es diu, que podem intuir-ho i que no sabem expresar, o allò que ens marca i no olvidarem mai.

També he llegit No-res per recomanació d'una amiga. És un llibre del 2021 de la danesa Jane TELLER i ben segur que si encara jo estigués treballant amb adolescents, hagués fet una lectura diferent.

És una història molt perturbadora que tracta sobre el nihilisme dels joves, que només s'adonen del valor de les coses quan les perden.

Per el Club de lectura Entre llibres he tornat a llegir la nord-americana Lisa SEE. Em feia molta mandra, però he de dir que el llibre m'ha enganxat.

L'ascendència xinesa de l'autora fa especialment interessant aquesta novel·la històrica El círculo de mujeres de la doctora Tan que parla de la situació de les dones en la tradició taoïsta i de la medicina xinesa.

Un altre llibre de contes completament diferent ha estat el que he llegit de l'argentina Camila SOSA. S'anomena Soy una tonta por quererte.

M'havien parlat d'aquesta autora reivindicativa del món travesti i, després d'escoltar-la en el podcast ¿Qué estás leyendo? vaig tenir clar que volia llegir-la. Ella mateixa és una travesti (li agrada més aquest nom que trans) i es guanyava la vida prostituint-se abans de poder fer-ho escrivint.

Tots els personatges dels seus contes pertanyen al col·lectiu LGTBI+, sobretot als travestis. Són descarnats i hiperrealistes, però també tenen espai per a la tendresa i per el sentit de l'humor.

I canviant completament de registre, estic llegint Algo ha pasado del nord-americà Joseph HELLER.