Compartim lectures, juliol del 2022

Reunión de la britànica Natasha BROWN m'ha agradat molt. 

M'ha agradat la manera com escriu l'escriptora, imitant el pensament del personatge; és a dir, sense un ordre lineal dels fets, sinó a batzegades: del present al passat i d'un tema a un altre.

M'ha agradat el tractament del tema, o sigui, el tractament que fa del racisme i de com tractem els europeus als emigrants, malgrat siguin de segona o tercera generació, amb condescendència i no amb igualtat.

És un llibre per regalar.

A la francesa Delphine de VIGAN no l'havia llegit abans i ho he fet per recomanació d'una bona lectora. 

Vaig triar Nada se opone a la noche i al principi no m'acabava d'enganxar, em semblava la història d'una família feliç. Però no es tractava d'una família qualsevol. Era un grup molt heterogeni i nombrós, liberals i intel·ligents i, a mida que avança la història, els seus components es van desenvolupant més i més fins a mostrar-se com a personatges complexos i molt interessants.

El títol sorgeix d'una cançó o un poema i la història la narra la filla (suposadament l'escriptora) de la protagonista. A partir de la figura de Lucile i del seu suïcidi podem conèixer tots els membres d'aquesta família nombrosa, així com les seves estranyes o originals relacions entre ells i amb el món exterior.

Una de les frases que més m'han fascinat: Vull morir estant ben viva.

Manual para mujeres de la limpieza és un llibre de relats pòstum de la nord-americana Lucia BERLIN.

Malgrat que va guanyar el premi Award amb la seva primera novel·la Homesick, la seva obra va ser oblidada i la present no va ser publicada fins a després de la seva mort. Segurament per problemes amb la seva personalitat difícil i problemes amb l'alcoholisme.

Cada relat sorprèn i la majoria d'ells són punyents. El sentit de l'humor agredolç no falla mai i molts m'han semblat molt moderns o avançats en el temps. El tema de l'alcohol per tot arreu.

És tan intens, tan profund malgrat sembli una cosa que se li acaba d'acudir, és tan bonic quan fa d'una cosa terrible una broma.

Al club de lectura L'Esquirol entre llibres hem llegit Pluja d'estels de la barcelonina Laia AGUILAR.

El tema de fons és l'eutanàsia i es posa de manifest en una retrobada d'amics on l'única que falta és l'accidentada Paula qui, malgrat la seva absència, és la protagonista d'aquesta novel·la curta i senzilla premi Josep Pla 2020.

La lectura de El primer hombre del premi Nobel francès Albert CAMUS no és senzilla. És més a prop d'un tractat de filosofia que d'una novel·la. Es tracta de la seva novel·la pòstuma, bàsicament autobiogràfica, però més que la seva vida o els seus orígens, que també, el que relata són sensacions i emocions.

Descriu els sentiments que reconeix en conèixer d'adult la figura del seu pare, per a ell un desconegut, en haver mort a la primera guerra mundial a França quan ell encara era un bebè a Argèlia i no havent sentit quasi bé sobre ell durant la seva infància i joventut.

Com explica el posfacio, CAMUS ha transformat en actitud filosòfica i moral el pudor de referir-se a la misèria en que havia viscut durant la seva infantesa, negant-se a si mateix l'autoritat sobre el tema.

El primer hombre fa referència a la solitud de les persones sense referents que s'han de fer a si mateixos, aprendre a viure sense arrels i sense fe. "Y los hijos y los nietos de aquellos se encontraron en esa tierra como se encontraba él, sin pasado, sin moral, sin lección,sin religión, pero contento de estar y estar en la luz, angustiados frente a la noche y frente a la muerte".