El setembre es va publicar l'últim llibre del madrileny Javier MARÍAS. Tenia moltes ganes de tornar a
llegir al meu molt apreciat i seguit escriptor espanyol, així que de seguida em vaig comprar Berta Isla, un nom de dona com a títol.
De seguida vaig veure que tornava a sortir el tema dels serveis secrets britànics i el personatge del professor Wheeler, el de Tu rostro mañana, però bé, ja m'agraden els llibres d'amor i espionatge; i sempre li ha agradat donar voltes sobre cites -aquesta vegada li ha tocat a T. S. Elliot- i fer servir subordinades llarguíssimes que fan difícil no perdre's, però vaja, vaig tenir la sensació que l'autor es passava una mica de la ratlla i vaig caure un parell de vegades en la tentació de deixar la novel·la.
Me n'alegro de no haver-ho fet perquè com sempre la prosa de Javier Marías m'anava calant ben endins i em feia reflexionar sobre com algunes petiteses fan canviar el rumb de les nostres vides; sobre com la maldat d'algunes persones i el super poder de l'estat pot afectar la vida dels ciutadans; i sobre com la força de l'amor sempre és el motor de les nostres relacions, fins i tot quan és incert o està envoltat de secrets i mentires.
Núria Reichardt
setembre del 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada