L'últim llibre de l'aragonès Ignacio MARTÍNEZ DE PISÓN va sobre temes diferents.
Un d'ells el que diu el títol Derecho natural, un tema sobre dret i filosofia molt interessant.
Però també va sobretot sobre la memòria i els records. El protagonista diu "Así funciona la memòria, que combinando recuerdos de diferentes épocas es capaz de descubrirnos cosas que en su momento no habíamos percibido. Y, en definitiva, de modificar el pasado. De construir un pasado nuevo, distinto"
Aquest llibre m'ha fet reviure la Barcelona de la meva infantesa, la Barcelona en construcció dels anys 60, així com els costums de moltes famílies espanyoles d'aquestes dècades.
I també va sobre la Resilència, la capacitat de fer front a les adversitats de la vida i de transformar el dolor en força motora per a superar-se i sortir-ne enfortit. Una persona resilent sap que pot construir la seva vida i el seu destí amb alegria.
La madrilenya Rosa MONTERO sempre m'ha agradat. De fet, quan jo era molt jove, la idolatrava. Després vaig abandonar-la i ara l'he retrobada amb aquesta petita joia que és La ridícula idea de no volver a verte.
Parla sobre la pèrdua d'un ser estimat, concretament del seu company, però ho fa sobretot a travès de Madame Curie, què també va perdre e seu marit.
És bonic, i també trist. Però també esperançador, i intel·ligent. M'ha agradat!
He tornat a caure en el parany de llegir a Javier CERCAS, i a sobre una novel·la anterior a les que l'he llegit, El vientre de la ballena.
Aquest home no em cau bé, però aquest escriptor m'agrada molt. Tinc una contradicció amb aquesta persona. I és que és tan poc imaginatiu i tan egocèntric, però al mateix temps n'és tan capaç d'enganxar-te en la seva realitat què és la teva!
O potser podria dir en la seva mediocritat, què és la teva. No ho sé. Ja en aquesta una de les seves primeres novel·les anava d'aquest pal.
Núria Reichardt
Agost del 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada