Per llegir-li vaig triar Lucía en la noche i de seguida em va enganxar.
És una meravella de llibre amb una trama absolutament d'actualitat on el narrador protagonista manifesta les seves opinions polítiques i socials sobre el món fals del políticament correcte i de les xarxes socials posant de manifest la seva alçada intel·lectual i moral.
Però en la trama en forma de thriller s'enamora de l'altra protagonista i aquí es barregen coses molt reals amb d'altres de més fantàstiques i barrejant també el present i el passat.
La nieta del señor Linh ha estat una lectura obligatòria del curs que estic fent a l'EE de l'Ateneu per tractar el tipus de narrador omniscient focalitzat.De l'escriptor francès Philippe CLAUDEL ja havia llegit Almas grises que em va agradar força més que aquest. Coincideixen en que són tristos i poètics, vull dir que l'autor és capaç de narrar de manera poètica les emocions més tristes i fer que ens arribin als lectors.
En La nieta del señor Lihn el tema és la extrema soledat dels refugiats, malgrat no estiguin sols, la tristesa de tot el que han hagut de deixar enrere per sempre és massa fonda, i la incomprensió per part de la major part dels ciutadans del país d'acollida, malgrat els acullin i ajudin en gran mesura.
És per això que el miracle de l'amistat entre dos homes de realitats tan llunyanes es converteix en un regal preciosíssim.
Entenc que gran part d'aquest relat curt que no es desvetlla fins el final és una metàfora, però que no m'ha agradat especialment.
Limònov està escrit a l'estil Carrère, barrejant la biografia del personatge amb l'autoficció del narrador. Com que Limònov no és un personatge de ficció sinó que va existir i Carrère el va conèixer, no només gaudeixes de la narració a nivell literari, sinó que entens moltes coses de l'antiga URSS i de la nova Rússia, de les vides i misèries dels seus ciutadans i de les seves ambicions.
Per a mi especialment important d'entendre en aquests temps convulsos que vivim amb la guerra d'Ucrània sota el mandat de Putin a Rússia i sota el prisma d'un contemporani.
VILLANUEVA, a qui vaig conèixer a Ronda.
La felicito per la seva primera novel·la, que no crec que sigui l'última. Per la naturalitat en què es mou per els diferents temps d'una vida, endavant i endarrere de la història, i per l'emoció amb que descriu els llocs que fa que aconsegueixis veure'ls com si els coneguessis.
Núria Reichardt
Desembre del 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada