18.11.22

Compartim lectures, novembre del 2022

Encara que finalment no vaig poder assistir a la sessió del Club de lectura de Los imprescindibles de la FCM de principis de mes, vaig llegir El Llano en llamas del mexicà Juan RULFO a qui, fa anys, vaig llegir-li Pedro Páramo.

En llegir-ho vaig tenir la mateixa sensació de desassossec que amb el seu altre llibre, però en tractar-se de relats curts, no ha estat tan difícil de seguir, encara que igualment durs.


Tres hiverns a Londres és el nou llibre per llegir del Club de lectura l'Esquirol entre llibres. És de la periodista barcelonina Fúlvia NICOLÀS.

Es tracta d'un viatge iniciàtic. En aquest cas una barcelonina que, a la postguerra espanyola, marxa a aprendre a ser infermera a Londres i s'hi queda durant tres anys.

Un viatge per fugir de la grisor de la família i del país que es convertirà en el descobriment de la llum de la llibertat, l'amistat i l'amor, malgrat sigui en un país més fred i humit.

Un viatge que es converteix en circular en tornar a casa, però que marcarà la resta de la seva vida.


La següent lectura de Els imprescindibles de la FCM serà dedicada al malograt madrileny, Javier MARÍAS, molt admirat per mi.

He tornat a llegir Corazón tan blanco, el llibre amb qui el vaig conèixer. D'això fa tants anys que només recordava que m'havia agradat i sorprès molt per la seva original -almenys en aquell moment- manera d'escriure. Recordo els lectors més conservadors com el criticaven.

De fet ni recordava la trama i no m'ha decebut gens. El seu estil tan personal l'ha continuat durant tota la seva extensa obra. De fet, llegeixes un fragment de qualsevol dels seus llibres o articles i el pots reconèixer.

Admiro les seves frases llarguísimes i subordinades, sempre intel·ligents. La manera com expressa al mateix temps el que veu i el que sent, el que escolta i el que pensa, el que olora i el que recorda, el que narra i el que creu. M'encanta i el trobaré molt a faltar.


Després he volgut llegir una recomanació d'una bona amiga i boníssima lectora: Llámalo sueño del jueu nord-americà Henry ROTH, que no és ni en Joseph ni en Philip.

La història del New York dels emigrants dels anys 30 narrada amb la veu del protagonista, un nen jueu d'origen àustro hungar, tal i com era l'autor. Una de les primeres "gran novel·la americana" com altres que seguiran després.

Les imatges que aconsegueix la veu del narrador a través dels ulls del protagonista són genials. El que no em convenç i m'ha endurit massa la lectura ha estat l'anglès mal pronunciat que escriu l'autor per deixar palesa la dificultat de l'aprenentatge de la llengua per part dels emigrants de centre Europa, i que amb la traducció he trobat insuportable.

 l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona parlem de molts llibres. Alguns ja els he llegit, d'altres no, i d'aquests alguns em criden molt i els llegeixo, com El amante bilingüe del català Juan MARSÉ.

Un llibre que m'ha sorprès i m'ha fet riure, molt i molt crític amb la cultura catalana provinent de l'administració. Un relat que anomena les coses pel seu nom. És una sàtira de la política de normalització lingüística i mostra el contrast entre el que diuen i fan els polítics i la realitat social.

També per mitjà de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona he tornat a entrebancar-me amb Luís LANDERO. Aquesta vegada m'he entestat en llegir Juegos de la edad tardía.

Una novel·la escrita en 3a persona, focalitzada totalment en el personatge protagonista, un personatge vulgar que l'autor el fa navegar del seu passat al seu futur, amb la força de l'afany i dels anhels.

Ens porta de la realitat a la fantasia, o més aviat, a la realitat onírica. Sembla realisme màgic a l'espanyola.