En aquest mes de maig he llegit un dels llibres que més m'han agradat dels que he llegit en els últims temps. He llegit Patria del basc Fernando ARAMBURU. M'ha impactat molt, continuo pensant en ell cada dia, en parlo amb les persones que m'envolten sobre ell... M'ha fet sentir, plorar, entendre, recordar. L'he viscut molt intensament.
Havia llegit abans llibres sobre el conflicte basc, però aquest m'ha encantat perquè del que parla no és de política ni d'ideologia, sinó de com aquestes influeixen en el dia a dia de les persones amb qui, d'una manera o d'altra, entren en contacte.
És a dir, de com el conflicte basc s'introdueix en la vida de les persones sí o sí, tant si estàs a una banda o a l'altra o fins i tot si no hi ets en cap, però no et pots escapar, com t'obliguen a posicionar-te, treient-te tota la llibertat.
Víctimes, assassins, famílies de víctimes, famílies de terroristes ... persones i vides, persones i morts.
I el present, la reconciliació. La permetran o continuaran tots plegats avivant el foc de l'odi?
Vull agrair al programa Catalunya migdia de Catalunya Radio amb l'Òscar Fernàndez i l'Empar Moliner que ens recomanessin Sueños de trenes perquè realment és una joia literària.
És una novel·la curta del nord-america nascut a Munic Denis JOHNSON, de qui no havia llegit abans però sembla ser que és un escriptor consolidat, guanyador del National Book Award amb el seu llibre Árbol de humo que m'intentaré llegir en breu, i que també escriu teatre, poesia i assaig.
Per a mi és una joia literària perquè, en poques pàgines, és capaç de narrar d'una manera poètica deliciosa l'essència del gènere humà. I ho fa mitjançant la vida del protagonista, un home amb una vida dura i difícil, sovint trista i que no per això es deixa vèncer, sinó que intenta tirar endavant seguint els seus codis morals, els del seu temps. Un temps que ja ha deixat d'existir.
Allò que ens passa a tots, no?
Núria Reichardt
Maig del 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada