Aquest setembre m'he llegit un llibre preciós, Marcas de nacimiento, i això que mentre em llegia el primer capítol vaig estar a punt d'abandonar perquè no suportava el personatge. Sort que no ho vaig fer!
És una història sobre les marques de naixement, no només sobre les senyals físiques - en aquest llibre són taques petites i peludes -, sinó sobre allò que va succeir a la teva família i et condiciona per sempre, com si fos un gen més.
És també una història que t'explica com la història en majúscules, la que et toca viure i les circumstàncies que comporta, condiciona la història personal, també. Molt especialment si es tracta dels Lebensborn, les fonts de vida nazis.
És molt bonic com l'autora, la canadenca Nancy HUSTON, s'ho fa per explicar-te tot això: quatre generacions expliquen la mateixa història des de la seva infantesa, i comença per la més actual, el besnét de la protagonista, el nen Sol en la Califòrnia del 2004, després el seu pare Randall quan era nen entre NY i Haifa el 1982, a continuació la seva àvia Sadie, una nena a Toronto en els anys seixanta, i per últim la besàvia Erra en la seva llar a Munich el 1944.
També és molt bell adonar-se com un fet familiar es va transformant a mida que els membres de la família l'expliquen segons com l'han viscut. M'ha encisat!
I en les estones de Temps de Lectura de l'institut he llegit la primera publicació de l'artista malgratenca Assumpta MERCADER, un recull de contes titulat La dona que somiava mariatxis.
L'Assumpta és una explica contes, per la mainada i per adults, també escriu els seus propis guions i relats, i fa d'altres interpretacions i dramatitzacions, monòlegs, etc.
És molt bona i molt divertida, m'agrada el seu humor, i no puc evitar riure a classe mentre llegeixo els seus relats, que els llegeixo amb la seva veu!
Núria Reichardt
Setembre del 2016
Aquest setembre he estat mooolt enfeinada amb l'organització del Temps de Lectura a l'institut. Estic molt ilusionada i espero que més d'un alumne i més d'un professor aconsegueixi descobrir el gaudi per la lectura o, si més no, aprofiti aquests 30 minuts diaris per a llegir tranquil·lament i, qui sap, potser ens recomanaran bons llibres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada